SIJ

Construir un altre món és possible i necessari

És possible un altre món? Crec que sí. I crec que, a més, és necessari davant l’accelerada degradació del nostre planeta. Vivim immersos en uns sistemes de relacions de poder, de control i de lligams que ens aclaparen cada dia. Tot un engranatge al qual ens hem acostumat i que acabem convertint en una bandera d’allò inevitable. Però lluny del pessimisme més passiu, sóc d’aquells a qui agrada trobar notes d’optimisme, encara que cada dia rebem impactes negatius, encara que el canvi no sigui d’avui per demà. Però que hi hagi les intencions. Per aquí es comença i per aquí es continua.

Escrit per SIJ el 11 de Gener de 2007

118 Comentaris a “Construir un altre món és possible i necessari”

El noi de Tona Diu:

Per suposat que és possible un altre món, però el problema és que els que vivim amb uns valors i amb l’evangeli com a referent ens acuquinem i ens fa vergonya reconèixer el que som, cristians, fills i filles de Déu. També crec que ens hem de deixar de tantes paraules i més d’accions, que el nostre testimoni sigui el qui ajudi a poder després dir el que haguem de dir.
Crec que el món necessita nous referents, que ja els tenim, però que la pols de l’armari no deixa molts cops que la gent els reconegui.
Crec que si tots els joves que estem alvoltant de l’Església, vivint aquest Aplec ens posem les piles, serà la primera flama que donarà llum d’esperança a molts i direm des del silenci que es pot viure d’una altre manera. Som marcats per l’esperit per donar llum als altres, als que tenim més aprop, i així fer una cadena que il·lumini a altres i a altres ….
Ho poder aconseguir amb l’ajut de Déu
El noi de Tona Diu:

Per suposat que és possible un altre món, però el problema és que els que vivim amb uns valors i amb l’evangeli com a referent ens acuquinem i ens fa vergonya reconèixer el que som, cristians, fills i filles de Déu. També crec que ens hem de deixar de tantes paraules i més d’accions, que el nostre testimoni sigui el qui ajudi a poder després dir el que haguem de dir.
Crec que el món necessita nous referents, que ja els tenim, però que la pols de l’armari no deixa molts cops que la gent els reconegui.
Crec que si tots els joves que estem alvoltant de l’Església, vivint aquest Aplec ens posem les piles, serà la primera flama que donarà llum d’esperança a molts i direm des del silenci que es pot viure d’una altre manera. Som marcats per l’esperit per donar llum als altres, als que tenim més aprop, i així fer una cadena que il·lumini a altres i a altres ….
Ho poder aconseguir amb l’ajut de Déu
Dani de Reus Diu:

Primer vuldria comentar el tema principal de l’eix.
Jo crec que te molta raó i que tots nosaltres ens relacionem col·lecitvament formant la societat, que no és res més que un conjunt de persones que el que fan és compartir idees i, de vegades, oposar-se a aquetes. Si entre tots fem una pinya i anem pel mateix camí mai acabariem en guerres ni en pobresa, ja que otts estariem dins d’aquesta bola que faria fora les desigualtats.

Així que l’únic que s’ha de fer és no pensar que només ens relacionem de tu a tu, sinó que també formen part d’un conjunt de persones.
Dani de Reus Diu:

El subtema justícia:

Home jo diria que la veritat és que és molt bonic dir que hem de acceptar els altres i que són persones i no podem barrar-li el pas per una millor vida, però la causa de que la societat d’avui dia no faci aquest seguit de coses és per culpa de la classe de gent com aqueta qeu reben l’oportunitat de prosperar i portar una millor vida i la única cosa que fan és atracar, robar, pegar, matar, amenaçar i altre seguit de coses que fan que la nostre societat bagi cada vegada pitjor.
Així que crec que a la gent que volen justícia de qualsevol tipus haurien de vigilar-los durant un període de temps i examinar si de veritat ells fan justícia. Si de veritat són bons convivents se’ls a de tratar com persones que són i no com algú diferent i aïllat de la societat.
Per això hem d’intentar sempre fer justícia per si algun dia algú ha de fer justícia amb nosaltres.
Dani de Reus Diu:

Subtema pau:

La pau es una apraula tan abstracte que de vegades ni els diccionaris no saben com definir-les. Per mi la pau és aquella sensació qeu sa sent quan no hi ha perill i no hi ha polènmica, és a dir, que tot està pausat i tranquil. Però tothom es pensa que en la societat del priemr món és l’únic lloc on podem trobar pau, però no és així, ja que aquí és on principalment hi ha més polèmiques i “guerres” (encara que no provoquin morts). I és que la pau l’hem de representar amb el company del costat, amb els amics, amb la família i amb tots aquets personatges que apareixen en la nostra vida i nosaltres compartim o no compartim idees però les hem d’acceptar. Així com els presidents dels grans països provoquen guerres contra els països que no lis donen la raó, nosaltres hem d’intentar controlar aqueta ira promocionada per una societat plena d’odi, promocionat tan pels video-jocs com per els películes. Hem de smepre tenri el diàleg com arma i no anar a barallar-nos sense pensar abans que potser aquella perosna era un dels nostres amics.
Però la pau més conflicitva de veritat és la que es troba en el nostre interior. Aqeusta és la única polèmica que ni bales ni bombes poden remediar-la. Un ha d’intentar trobar la pau interior mitjançant reflexions i, de vegades, quedar-se en silenci sol i parar a pensar tot allò qeu passa epr el nostre cap que, de vegades, ni nosaltres mateixos sabem.
Així qeu la única cosa que hem de fer és no provocar a altres persones més subseptibles i tenir el diàleg sempre davant les amns o les paraulotes. Aquesta és la única manera de mantenir serenitat en la nostra societat.
El noi de Tona Diu:

Dani bona tarda. La Pau és quelcom que vius interiorment, independeent del teu voltant. He viscut moments de molta incertesa en la meva vida, però m’ha ajjudat sentir interiorment pau, sentir que a pesar de tot el meu cor vivia serenament aquell moment. La Pau és deixar-se a les mans de Déu, sabent que hem de fer la nostra part, però que arriba el moment que nosaltres no podem més, som limitats. Confiar a cegues amb Déu, saber que Déu esta pel damunt de tot i en tot. Així podrem viure en pau i si vivim en pau en els nostres cors podrem viure amb pau els una amb els altres.
Vinga que la pau regni en els nostres cors.

Anims i treballem per la pau del món, comensant pels que tenim més aprop.

A reveure
manel de reus Diu:

jo crec k ja no haurien de venir aki ke ja haurien de poguer trobar feina als seus paisos i per tant san de crear treballs al seu pais
manel de reus Diu:

subtema justicia : jo crec que em de fer el k ens agradaria que ens fessin per tant hem d’acollit l’altre i adaptarnos a ell i que tambe s’adapti ell a nosaltres
Jesús Hernández de Reus Diu:

Segons el tema principal, tots junts podem fer coses molt interesants, però per això em de col·laborar tots. Mitjançant el respecte, l’amistat, la justícia, seria una societat inmersa en la pau. Això desgraciadament no pasa, i es el gran problema que tenim.

Apartem-nos de els egoismes, ” tot per nosaltres” i compartim, ens hem d’animar viure en harmonia, solidaritat, sols així podrem construir un món millor per a tots!
Jesús Hernández de Reus Diu:

Subtema justicia: la justicia, implica igualtats per a tots, tenin els mateixos drets i sense ventatges d’un i altre. Jo com veig que també s’ha comentat, persones de la nostra societat reconec que viuen en condicions pésimes, i que per tant l’única solució que troben, es violar la llei. Estic d’acord que demanin justícia però per començar, has de ser tu mateix qui comenci aplicant la justícia com a tu t’agradaria que te l’apliquèssin. L’efecte a de ser mutu, es a dir per part dels dos, si un no compleix el sistema no funciona i esdevenen problemes.

Bones a tots!!!!
Jesús Hernández de Reus Diu:

Subtema pau: La pau esdevè quan hi ha una estabilitat. No només és el fet de temps de tranquilitat , sense guerres, sino que també ha de ser de diàleg, de convivècia, de solidaritat…
En general un seguit de coses que mantinguin una estabilitat. Sobretot el diàleg, jo considero molt important, és la base, ” parlant la gent s’entèn”. Si entre dos comunitats enfrentades, o renyides per alguna cosa no s’estableix diàleg, perquè un no vol, o no l’interes, esdevindrà un conflicte bèl·lic. Simplement pel fet de no haver hagut una simple conversació, una petita entesa per mirar de solucionar el problema. La pau, cada dia, jo crec que és més difícil, no dic que no puguem, és més, en alguns àmbits s’ha entabli diàleg. Siguem pacfics, i en cas d’algun mal entés, ” diàleg”. Imposem la pau, com la única solució de tot, així tot serà més just, la vida serà més alegre i amb més ganes de viure-la!!!
Salutacions als “friends” de la salle i a tots/es.
Jaume Grabulosa de Reus Diu:

Tema principal social.

No podem pensar de cap manera en una relació egoista i reservada amb Déu. És cert que, pel que fa a les nostres inquietuds interiors, ens adrecem a Déu en la intimitat en una relació personal, però és el conjunt de la comunitat qui ens anima a seguir el camí. És amb les persones del voltant amb qui compartim les nostres coses, remarcant especialment les espirituals, ja que duren per sempre, no com les materials, que són efímeres.

Així doncs, voldria proposar que ens relacionem amb la gent que ens envolta ja que, com han dit en Dani i el Jesús, és així com farem les coses més interessants. Cadascú de nosaltres ocupa un lloc a la societat, per insignificant que resulti, i ningú s’hauria de sentir marginat ni fora de lloc.

Us animo a que participeu, doncs, que sigueu actius i que compartir amb els altres allò que teniu, que de ben segur us sentireu millor!
Jaume Grabulosa de Reus Diu:

Subtema justícia.

L’acceptació de totes les persones, ja siguin de diferent cultura, raça, ètnia o religió, és un principi fonamental per a la bona convivència humana i cristiana. Aquesta és una idea que molt sovint es repeteix, però moltes vegades, malauradament, les persones no en mostrem un exemple com a tal. Hem de ser capaços d’acceptar tothom, simplement pel fet que és una persona com nosaltres, amb dignitat. Si ens posem a la pell de l’altra persona ho podrem comprendre perfectament. Com ens sentiríem nosaltres si, anant a un país amb una altra cultura, ens trobéssim marginats, aïllats i se’ns mirés malament? Doncs la nostra sensació seria de desengany, tristesa.

Però, aprofundint més, cal dir que l’acceptació de les persones no ha de ser superficial, sinó profunda. No es tracta d’afavorir que una persona es pugui adaptar al nostre sistema social. No, amics, no es tracta d’això, sinó de que siguem nosaltres els que ens adaptem a l’altra persona. Només així el podrem comprendre i el podrem ajudar amb satisfacció. També així complirem amb una manament molt important, i que servirà de resum per al meu comentari: estima al pròxim com a tu mateix.
Jaume Grabulosa de Reus Diu:

Subtema pau.

Ens hem plantejat alguna vegada que la idea de la “pau” que tenen algunes persones podria ser incompleta? Doncs, efectivament, és així. Per una banda, tothom associa la pau amb el benestar social, la tranquil·litat pel que fa a l’absència de conflictes i la vida digna. Un país amb aquests requisits és considerat un país on hi ha pau. I, efectivament, podria ser una afirmació encertada.

Però ens deixem una part molt important, que ens afecta a nosaltres directament i a les persones del nostre voltant en segon terme. Aquesta és la pau interior, és a dir, l’estat amb què es troba el nostre cor i la nostra ànima. Aquesta pau interior requereix un estat de serenor, alegria, joia i tranquil·litat. Això ens causarà un benestar propi. Però, què passa si la nostra ànima està en guerra? Doncs que ens sentim insatisfets, intranquils, buits, deprimits. Aquesta guerra afecta, a més, les nostres relacions, ja que a causa del nostre estat no els podrem dedicar tota l’atenció que es mereixen.

Aquesta pau interior, a més, és la primera pedreta per a construir la trama de pau social, és a dir, aquest benestar de la comunitat que abans he esmentat. Per acabar, com sempre faré a partir d’ara, una frase per reflexionar i que alhora sintetitzi el que vull transmetre: “La pau fa la pau”.
albert Diu:

No puc sino felicitar-te Jaume, gracies per la teva sinceritat, gracies per dir les coses clares…quin neguit tenim per la pau des de fora, fingida, ridícula, buida! La veritable pau neix del cor pacificat, que sent l’amor d’un Déu que el coneix i l’acompanya, l’accepta i l’estima…la resta és fer camí.
Estic molt de cor amb tu Jaume! Però aquesta pau necessita signes interiors, no visibles com al perdò i la reconciliaciò. No voldría semblar carca, però en aquesta línea es tant bònic celebrar el perdò cristià! Al sagrament oblidat per molts de nosaltres…sensa engoixes, ni culpabil.litats! Recuperar la pau per dintre, aquella trobada personal amb Jesús Sagrament que em porta a necessitar urgentment treballar i viure per la pau, com una urgencia tremendament cristiana que refà tots els teixits de l’home i la dona….Potser estic delirant, però avui Jaume he rebut aquesta molt bona notìcia teva.

Fins aviat!!!
Dani de Reus Diu:

Contestant al noi de Tona, jo penso que no estic massa d’acord amb el que ell pensa.
Si que crec que té raó en tot això de em de fer pau, però crec que comet un greu error en deixar que Déu faci la pau. En això estic totalment desacord, ja que Déu no pot fer que la pau sigui creada sense que nosaltres ens esforcem a fer-la. Si deixem que ell la faci sembla qeu siguem molt poc solidaris i qeu siguem poc muguts. Em de ser nosaltres qui creem la pau i poder-la conservar. Com ja he dit, la pau comença amb el company del costat, amb els apres i amb les eprsones que ens envolten i, per aquesta raó, l’hem de començar a crear a casa nostra i en el nostre entorn i no deixar que Déu faci la feina difícil, ja qeu només podem demanar-li ajuda en els moments més crítics.
lakai Diu:

ola
manel de reus Diu:

subtema pau :

estic d’acord amb el subtema pau la pau consisteix un conjunt de coses com per exemple els dialegs les converses pro tambe nega altres coses com la vilencia
El noi de Tona Diu:

Dani Bon dia, des de Tona, dia amb b oira i fred.
Ei si però no. Som humans, persones amb limitacions, no supermans. Clar que haig de col·laborar per la pau, però necesito viure-la en el meu cor. Si jo tinc pau podre ajudar a donar pau al altres, a que visquem tots plegats en pau, a que la gent visqui les coses siguin del color que siguin amb pau. I això no podrem viureu si no vivim en el nostre interior aquella pau que ve de Déu, no dels homes. Som instruments de pau però l’hem de viure, l’hem de sentir. Com pots estimar a l’altre s no et sents estimat? I clar que ets sents estimat pels homes, però per homes i dones que viuene profundament el ser estimats i estimant, gent com Teresa de Calcuta que van descobrir en el seu interior l’estimació de Déu i la van acollir i saber transformar pels altres. La pau idem de idem, necessitem viure en pau, no engoixats, per que sinó dificilment podrem donar pau i viure i construir pau. Déu ens dona la pau i després nosaltres l’hem de donar, saber crear espais de pau, fer que els conflictes del dia a dia no ens portin a llò que ara veiem i vivim, guerres violencia…. Aquesta nostra humanitat que ha deixat de banda el trascendent, Déu i que es ccreu que amb més armes construirem pau a Irak, a molts llocs que realment cada dia estan amb més violencia…. La nostra humanitat que no ha sabut ser solidaria amb els pobres de l’Africa…. L’home necessita ser transformat per la vivència profunda de Déu i llavors viurem la pau, compartirem la pau serem constructors de pau…… Que tinguis un bon dia
Joan Ramon Royo (Reus) Diu:

Subtema pau:

La pau, una paraula curta pero dificl de cumplir…
Com m’agradaria que algun dia pogués veure un món de pau, de tranquilitat, d’unitat, d’ajuda mutua. . .
En fi, semble que la humanitat ens proposem de fer tot els que no s’ha de fer, o que seguim modes… Pero per que ha d’haver guerres? No entenc per que diuen que les persones evolucionem si continuem fen guerra com a primitius…
Em sembla que molta gent s’haura de mirar des d’una tercera persona, veure’s a ell mateix, i contemplar les multituds d’errors que comet.
Em de ser mes tolerants per aconseguir un mon de pau i d’unitat.
Joan Ramon Royo (Reus) Diu:

Quart món és un terme amb el qual es designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d’abundància i de prosperitat. Aquests espais de depressió social es solen trobar a les àrees urbanes de grans ciutats del Primer Món.
Les característiques dominants al quart món són: pobresa, gran presència de minories, baixa qualificació, subocupació i desconnexió de la política general. Segons el sector del quart món analitzat pot haver-hi problemes afegits, com toxicomanies o qüestions legals.

I la pregunta és? Perque, en el segle XXI hi ha tantes diferencies entre la gent? Sembla impossible, pero es aixi, i crec que costara molt de solucionar-ho.
Ja que no som ni prou capaços d’afrontar els nostres problemes . . .
Un consell seria que tots intentessim fer com Jesús, el ajudar els pobres, els necessitats, totes aquelles persones que ens envolten i que tenen problemes.
D’aquesta manera milloraria aquest mon tant desigual.
Joan Ramon Royo (Reus) Diu:

Contestant al Dani i al noi de Tona…
Jo crec que es Déu, qui ens inspira a nosaltres perque poguem dur pau i tranquilitat alla on som. Pero nosaltres, ni Deú tenim la solució a la PAU en general en el mon, ja que hi ha una sèrie de persones que viuen d’aquesta guerra i no els interessa gens ni mica la pau.
Aixi, que no podem fer altra cosa que esperar, i tenir fe en que algun dia s’acabara tota aquesta “merda” de guerra.
El noi de Tona Diu:

Bona Tarda Joan.

Si hi ha gent que viu de la guerra, però som més,
El noi de Tona Diu:

Bon dia Joan
Si hi ha gent que viu de la guerra, però som més els que volem viure en pau, els que busquem la pau en el nostre cor, i aquesta pau només la dona Déu ia questa Pau ningú no ens la podrà pendre. Per això em de viure amb l’esperança en que arribarà el dia en que visquem tots plegats en pau.
Bon dilluns i bona setmana
Dani de Reus Diu:

Contestant al noi de Tona i al Goan. Crec que estic d’acord amb el que diu el Joan i que no pot ser possible en la societqt que vivim actuament que hi hagi pau. I el joan tmb diu que hem de tenir fe i paciènica, però crec que encara tenint fe, si no ens movem mai aconseguirem fer res ni resoldre el problema que se’ns planteja. Així que la únioca cosa que trobo jo que hem d’aprendre és de aconseguir formar un entorn de pau al niostre voltant però no haver de combatre la guerra, perquè aleshores ets tu qui fa guerra. Hem d’aprendre a conviure amb aquesta guerra i acceptar-la, encara que no hi estiguem d’acord. I si epr casualitat algun dia tenim oportunitat de pintar alguna cosa en alguna d’aquestes guerres, llavors seria l’ocasió de poder fer alguna cosa i mullar-se pel món, però fins qeu aquest moment arribi, s’ha d’esperar i aprendre a conviure-hi.
Dani de Reus Diu:

Subtema el Quart món.

Aquest subtema crec que és molt intreressant perquè és un tema que teni a casa nostra i que cada vegada que sortim al carrer el veiem. La senyora o el senyotr que demana a la porta de l’església, el nen petit que s’arrossega per les escombreries per tal de poder alimentar-se durant el dia que li queda, la dona que està portant a 5 nens a l’escola sense llibres ni roba adequada, i totes aquelles persones que a casa nostra i a les nostres ciutats estan patint gana i ningú fa res per intentar ajudar i poder donar-lis una vida més bona, encara que no sigui un gran donatiu. Per aquesta raó crec que la societat en que vivim és bastant egoista i no es rpeocupa per les persones que nes envolten i només es cetnralitza en les persones que ens estimen. Però si veiem així la vida ens l’estem plantejant d’una amnera errònia, ja que en la vida real estem convivint amb gent i aquesta getn, de vegades, no ha tingut les mateixes facilitats que nosaltyres per a poder plantejar-se una bona vida. Així que el que hem de intentar és que les persones amb qui ens relacionem i qeu tenen un mitjà o alt nivell adquisitiu i es trobin en situació de poder ajudar en aquets temes, pugin assabentar-se millor de les obres socials que hi han repartdies per la ciutat, com els menjadors o les escoles per a nenes que no tenen diners per anar a una decent.

I jo també crec que consideru 4t món als orfes. Aquests pobres nens que mai han conegut als seus apres o que, simplement, els han conegut però els han abandonat, són els més pobres de tots, ja que no diposen de l’amor dels pares i de la familia. Per aquesta raó també cal saber amb certesa que aquests nens ho estan passant malamnet i que no cal apartar-los de nosaltres només pel simple fet de que no tenen pares, perquè això de not enir pares hauria de ser una causa més per acollir-los com amics i respectar-los. I sobretot no enriure’s d’ells peruqè ja tenen suficient desgràcia.

Per això crec que haureim de fer un esforç i ajudar a totes awuestes persones que he esmentat perquè necessiten més que ningú la nostra ajuda i la nostramà per fer-los tirar endavant i qeu es pugin plantejar un futur més prometedor del qeu habien portat fins aleshores.Però també s’ha d’anar amb compte de mai donar dienrs a la gent pobre directament, perquè el més segur és que aquests dienrs se’ls gastaran en altres coses i no en menjar (en drogues o en altre mena de coses que no els ajuden a sobrviure). Sempre s’ha d’optar per donar menajr directament, o comprar alguna cosa en una tenda i donar-s’ho, o simplement anar a comrpar juntament amb ells el que en teoria necessitaven. I d’aquesta amnera ens assegurem de que aprofitin de veritat els diners i no els malgastin en altres coses.

I, per últim, trobo bastant bé que les últimes camapnyes que s’han realitzat en els escoles hagin anat dirigides a menjar i productes encessaris per sobreviure i no a diners, ja que la amjoria de gent dubtava si aquests dienrs anaven dirigits directament als llocs encessaris. I també trobo molt bé que aquestes campanyes hagin anat dirigides a associacions de la ciutat que ajuden a la getn que hem estat esmentant fins ara, hja que d’aquesta amebnra tots anirem arreglant poc a poc el emdi qeu ens envolta i, posteriorment quan ja haguem millorat el nostre medi, podrem millorar el món i arribar a aconseguir la igulatat entre totes les persones que tantes vegades itnentem aconseguir i mai ho fem.
Àngela Olivé de Reus Diu:

Hola!
M’acabo de llegir el tema intoductoria l’eix social i crec que esta molt encertat, ja que es una cosa molt actualitat i que ara se’n parla molt sovint als mitjans de comunicació.
Jo no sóc pas contraria a l’arribada d’immigrants, ni molt menys, ja que potser d’aqui un temps les coses canvien i som nosaltres els que em d’emmigrar. El que pasa es que crec que hi hauria de haver molt més control, ja sé que son gent igual que naltus i que tenen els mateixos drets, però crec que no els haurien de deixar sortir del seu país sense papers i quan poguessin sortir variar la seva destinació, perque sino pel fet de viure en un pais fronterer amb un altre continent fa que ens arribin tots a nosaltres. No som membres de la unio europea? Doncs ja podrien acutar-hi de tal manera per poder repartir els immigrants i aixi ells tindrien una seguretat de millor vida, al igual que nosaltres podriem donarlis més atenció i aixi tots viuriem millor.
Clar que això tan sols es la meva opinió però si tots ajuntessim les nostres idees potser podreim arribar a ajudarlos d’una altra manera que no calgui que marxin del seu país, perque això per a ells també suposa un gran esforç.
Apa… fins aviat!
Anna de Reus Diu:

Estik d’acrd amb que un nou món es possible, pero no crec que per molt creients que siguem, o sigeu, Déu ens judi acanvar aquest món, en que tot està al voltant del poder polític i els diners.

Unint-nos tts, podem encendre una flama, pero no es lo suficent gran per canvar l món.
tessa de Reus Diu:

estik dakord mb lanna, k es molt bo posar-hi ganes, i k sempre s’han d’intentar millorar les coses, però per fer-ho ho a de volguer fr tthm, o al- tothm posar-hi alguna cosa, per petita k sigui, per ajudar. k hi han moltes coses per solucionar, però sempre hi hauràn coses k voldrem millorar, la fam és un problema, la guerra .. mb fe supso k les coses es veuen des dun altre punt d vista, però es qstió de trobar.lo
Anna de Reus Diu:

Justícia:

EN aquest món en el que vivim, la gnte s pnsa que pr ser blanca ens don mes dret a viure que una persona negra, i això es una realitat mssa abundant, mente que tots pode aprendre d’atres religions, races, etc…

Les persones n es valoren pr la raça, religió, etc… sinó pr lactitud, caràcter, i actes.
Anna de Reus Diu:

Pau

És molt utòpic, buscar la pau al món, al = k ho es, que i hagi un món ben repartit i que tutom visqués bé.

Encara que tuthom desitgem la pau, es imposible d’aconseguir, perquè tots al nostre interior som egoistes, i mentre que la gent siguem egoistes, mai podrà aver-hi pau:

Es difícil, pero no crec qe ningu per moltes creences k tingui, npugui accpetr a una persoa diferent, amb eforç tot s’acnsegueix.
Anna de Reus Diu:

Tercer Món.

Un problema tmbé difícil de resoldre, prò mlta gent diu,” ay pobre nens, no tenen per menjar”
pero en realitat la majoria no emres (minklueixo)
Encara que n poguem fer mlta kosa, algu es millor ke res krek yo.
De totes maneres, els països enves de gasta-se diners en armes k provoqen guerres, que donin dinrs pr menjar,medicines etc..
Anna de Reus Diu:

Quart Món.

Això si que es és inadmsible qu existeix al món, que en n país rici hgi gnt pobre per kulpa d’altres persones que es creuen superirs, probleme psikiks o altres motus, es una mica depriment.
Seueixo tenint, l ameixa opinió que abns am el tercermon , en ves de gastar-se diners en pardes i tl, que faign les coses i k arrgln lu que vertablement ES IMPORTANT.
Anna de Reus Diu:

Per Cert, Bones a Tothm xDDD
gemma de reus Diu:

Pel que fa al subtema pau:

Crec que amb el que s’ha dit per aquí es té molta raó.

Sembla mentida que entre els animals més desenvolupats, encara hi puguin arribar a haver guerres, quan la resta d’animals, a qui nosaltres considerem inferiors a nosaltres, només maten per sobreviure, per menjar, en canvi nosaltres matem per enveja, per egoisme…

Tandebó que algun dia en aquest món hi pugui haver pau, solidaritat, ajuda sense esperar res a canvi…la vida seria molt més fàcil, i la Terra més bonica.

I cal no oblidar la pau interior, a vegades causem destrucció ( a la nostra escala) al nostre voltant pq no tenim pau interior, no sabem el què volem, el primer de tot és estar bé amb tu mateix, així pots estimar a la resta i ajudar-los

Que vagi bé!
Gerard D. de Reus Diu:

M agradaria comentar el tema general d aket forum, ja que crec i vull canviar aquest mon actual.Ja se que és molt difícil canviarlu xk es kosa d tots i no tutom vol kanviarlu i k tambe se k ia mols egoistes k esperen k els altres el kanviin. dons crec que ens hem d unir per resoldre els grans problemes d akest mon que és el nostre i és el k viurem nosaltres , els nostres fills, els nostres néts,……….Crec que la gent k t poder tindria k ferne un bon us i ser JUST i intentar resoldre els problemes k realmen interesen ( i no l estatut i els rollus akets) sino la pau al mon duna vegada , el aturar la fam al tercer mon i aki tambe, el ser una mika mes koncients d k el medi ambien tlestem degradan ,……………Tots som akelles petites peces k fan anar una kalkuladora i si ens hi posem dakord podem fer k la kalkuladora sumi b.pero el problema es pensar km fai io mol subint k es allo d di : xk u faci io no kanviara res!!!!!!!!!! dons no! tots hem d kolavorar a fer un mon mes Just i a mida de NOSALTRES, i per aixo krek k es necessari k els “famosos” portin a terme projectes solidaris ja k son un exemple k tutom admira i aixi la gen els imita.

23$”·%$%/&((/)()(=)=)&=)(=()=/&$%$!ª·
manel de reus Diu:

subtema tercer mon:
si crec k te rao moltes vegades els desvalguts els infravalorem i no tenim en compte k son perosnes com onosaltres pero amb menys recursos i trobo k ens hauriem de esforçar a descobir el k hi ha darrere d’akestes persones
Roger de Reus Diu:

Subtema justícia: Es cert que en la nostra societat hi ha molt de racisme i perque una persona sigui d´una altra raça la mirem de manera diferent. Crec que els hauríem de donar una oportunitat però s´hauria de vigilar ve i examinar-los d´alguna manera perque poden acabar en mal camins com la delinqüència.
gerard D.reus Diu:

Hola a tots !!
Estik d’acord amb tots krek k feu be en debatir akets problemes k sens presenten..anims peñaca!!!
yea, i you.
Jesús Hernández Diu:

subtema quart món.
“dice así hermano”..,Bé, em parlat de moltes injustícies, de tantes guerres, del tercer món, potser ens em copsat més en el tema del tercer món, en el que tothóm, solidaris col·laboren, però, ens hem oblidat d’algú o d’alguns, què pasa amb els del quart món?????
Sempre desde petits que el terme pobresa o establiem com a les persones del tercer món, ” aquelles que estan allà lluny del nostre país”, on hi han guerras, on cantitats de persones moren per les dos causes. però perquè anar allà quant u tenim aquí al costat, aquell home que trobem al terra amb un cartell demanan solidaritat! No vull dir ni molt menys que no ajudem als del tercer món, però tenin aquest problema, tant aprop, marginats de la societat, pobres del carrer que allà és on viuen,ajudem-los, hi ha tanta desigualtat, en el primer món que sembla el ric, el poderós,on hi ha la pau, res, hi ha guerra(no física), hi ha pobresa, com deia el meu estimat amik company senyor dani els nens k viuen als orfanats, k són d’ells. després també es produeix delinqúència, però com no ha d’haver si hi ha gent que no té res, d’acord que està molt malament,però és l’única solució que troben, si la gent, per part de l’estat no els fa cas no els ajuda ni contribueix alguna petita catitat solidàri. Tampoc reben atencions, això produeix les seves morts per falta de salud, per higiene…
això s’ha d’aturar, hem de fer alguna cosa, a reus trobem un centre on podem dipositar aliments, per aquests pobres humils, ajudem-los acavem amb aquest problema, es comença amb això i s’acava amb la solució del tercer món.
Avui en dia el nivell és molt alt, algunts desafortunats pateixen les conseqúències i ningú fa res per ajudar-los a que sigui menys dur per a ells. Totes aquestes causes al quart món són degudes a les societats “avançades” que hi ha al darrere, jo crec que arran d’aquestes denominacions que em atribuít aquets estats de pobresa, tercer món quart, el primer, han accentuat les diferències. Són unes situacions molt vinculades, que justament s’han diferenciat per aquest vincle.Per tant, és inseparable la riquesa del Primer Món, de les pobreses del Tercer i Quart, ja que gràcies al barat esforç d’aquests els primers podem consumir molts béns i serveis, alhora que obtenir substancials beneficis per a les empreses d’aquí. L’actual sistema capitalista tendeix a engrandir les diferències.Per tant, per aturar la misèria no n’hi haurà prou amb projectes contra la pobresa, per part dels Estats o les ONGD, sinó que caldran canvis en les tendències actuals. I amb aquesta frase finalitzo la meva opinió que crec que succeeix avui dia en aquest món limitat.

“Si hi ha molta pobresa al món és perquè hi ha molta riquesa. No es pot eradicar l’una sense
eradicar també l’altra”.

Bones a tots!! i responeu a la meva opinió exposada. yea
Jesús Hernández de Reus Diu:

subtema tercer món:
Bé “dice así hermano..” he parlat del quart món,però veien com està, la pobresa k hi ha, marginats de la societat que han estat com excluits de la seva pròpia societat, pos imagineu-vos els del tercer món en quines condicions es troben, alguns pateixen guerres, altres no però estan en unes condicions molt pèssimes. Com s’ha dit, i no hem cansarè jo tampok de dir-ho es que col·laborem, en les campanyes, jo com ha dit el sr gerard Domenech estic d’acord que els famosos hi participin com una forma de donar exemple, aprt jo krek k no se si ho pensaràn k ho fan per la pobresa, més aviat per acaparar més fama, i kdar com a grans solidaris. Moltes persones hi col·laboren, algunes si deixen la pell, però aquests no surten per la televisió. No dik k fagin malament els famosos, però tampok sels hi a de donar tant de mèrit.Amb la cantitat de diners que tenen, ja podrien compartir. Bé això és una desició seva, i només seva. ajudem al tercer món.
Salutacions a tots!!
Yuri de Reus Diu:

Bones a tothom, comentaré una mica sobre el tema principal. Sí, estic d’acord amb molts comentaris , i potser alguns que no gaire, però això no és el més important, ja que ara intentem ajudar-nos entre tots, intentem ajudar els altres i intentem canviar el món per un nou millor, així que SI és possible el món “nou”,perquè ja sabeu que no som pocs els que volem la pau,així que Déu ens ajudarà, semprer s’ha de tenir la fe, l’esperança(confiança) i sobretot esforç.Encara que pensem que sóm molt pocs respecte a aquest Món, tothom que aporti el seu granet de sorra, més gran es farà…abans he llegit un comentari que deia de fer una pinya i és cert, és cert que entre tots podrem , trigarà temps ? sísí, però després els milers d’anys i milions de persones que estaríen molt contentes, també aquelles persones que s’han esforçat per el seu grà de sorra, també aquelles persones que han sigut destinades a viure un camí cruel, i no només parlem de persones, també d’animals i altres éssers. Es veritat , que la majoria tenim egoisme en el fons, jo crec que és una característica que es podria “treure”, sé que actualment és com una “eina” per sobreviure…(a vegades s’ha de ser agarrat),però n’estic segura de que compartint no faria mal a ningú i menys si ens confiem entre tots.
El noi de Tona Diu:

Ei, bon dia i quin dia més guai. Avui aqui no tenim boira i fa un solet genial. I clar us preguntareu a que ve aquest amb això del dia del sol i de la boira. Doncs colegues que en aquestes copses de cada dia que no valorem ens adonem de la grandesa de la creació, de la que en som part, de que tenim de tot i qaue ens enfunsem en un got d’aigua. Si ja se que hi han moltes coses que no acaben d’anar del tot bé, però si amb allò que tenim, allò que ens ajuda a ser persones, que omple els nostres essers de pau no ho sabem valorar, ni esperem veure que demà en el món no hi haurà guerres anem molt equivocats, des del meu punt de vista. Hem de fer que la pau regni ja en nosaltres, en aquells que tenim a prop, els amics, els de casa, om rics i no ho valorem. Per què ens deixem portar per un món que només valora els diners. No dic que no són necessàris, però hi ha tantes coses que no es compren amb diners i que aporten molt més. Un amic, un momnmet sol davant la natura, veure com neix un no esser, un animal. No se la vida en si te moltes coses molt increibles, però anem tant ràpids que no sabem valorar. Avui tots em tingut un llit per dormir, calefacció, un esmorzar, però això no ens fa feliços. Us plantejo un repte. Visqueu un dia sense el quotidià, i veureu quantes coses que tenim i que no valorem. Ei ho repeteixo, tenim molt, som afortunats. No deixem que aquest món ens enlluerni i visquem feliços, agraits del que tenim, valorant qualsevol petit gest que ens arribi d’algú, estigui aprop o lluny. Ei val la pena fer l’experiència i ens deixarem de tantes punyetes. Bon cap de setmana i sigueu feliços i agraits, que Déu ens estima i vol el millor per cadascun de nosaltres. Un abraç!!!!!!!
Àngels de REUS Diu:

Subtema:Pau
Jo penso que l’entusiasme de la participació ciutadana és fonamental perquè la humanitat assumeixi a les seves mans la direcció del món. Tots podem contribuir a la pau mundial des del nostre àmbit d’actuació. No ens hem de deixar dur per un sentiment d’impotència que freni la capacitat de reaccionar enfront dels desafiaments. La humanitat ja no pot tenir excuses per a les solucions, sinó que ha d’assumir la responsabilitat davant el que passa en el nostre món, ha de creure en el seu poder per canviar les coses. Un món sense guerres i sense conflictes no ha de ser un ideal, sinó un objectiu. Els humans hem de viure motivats per la capacitat de fer realitat els nostres somnis, no per la por de viure els nostres malsons. El paper dels mitjans de comunicació és fonamental en aquesta tasca. Jo crec que un dels principals problemes és que vivim En un món inundat per la cultura de la por i de l’odi, bombardejat per missatges maniqueus del bé i del mal, es busca simplificar i crear una atmosfera d’enfrontament i pessimisme que afebleixi l’acció social. Cal activar la voluntat de fer realitat el somni d’un món millor amb l’esperança, per passar de la utopia a «moure el món» entre tots. I aixó ho hauriem d’ intentar solucionar.
Yuri de REUS Diu:

Subtema: El tercer Món
Abans d’endinsar-nos en la problemàtica del Tercer Món cal tenir en compte d’on venen totes aquelles idees que tenim dels països en vies de desenvolupament. La informació que rebem procedeix sempre d’agències i periodistes del Primer Món i per tant, és una visió des de l’óptica del Nord.

Això no és fruit de la casualitat. L’any 1983 la UNESCO va encarregar un projecte que pretenia dotar el sud de les seves pròpies agències d’informació, sota la idea de l’establiment d’un nou ordre mundial de la comunicació. Es tractava de que el Sud tingués la seva pròpia veu. Els EEUU, Gran Bretanya i Singapur es van negar i van abandonar l’organització, que va perdre uns quotes molt importants, que suposaven el 40% del pressupost.

L’informe Mc Bride, resultat del projecte, es va abandonar. L’interés de moltes potències del Primer Món per controlar la informació i donar una versió interessada de la realitat és evident. Així es fan passar com a enfrontaments tribals a l’Àfrica guerres perfectament orquestrades pels països del Nord, per controlar les reserves de petroli o els jaciments minerals.

L’empresa petrolera Elf, per exemple, va ser darrera la guerra a l’ex Congo Brazeville quan el nou president va voler treure’n més profit dels pous de petroli. Van armar els opositors que el van enderrocar, després de matar 10.000 persones. Casos com aquest es multipliquen al continent africà.
Jaume Grabulosa de Reus Diu:

Subtema Tercer Món.

El Tercer Món és una realitat que ens aclapara a tots i que sempre trobem en els mitjans de comunicació, en les converses, a internet… Tanmateix, personalment troba que, per la gran quantitat d’informació que tenim, hi podríem pensar una mica més.

És veritat que tenim les ONG i moltes altres organitzacions que ajuden a aquesta gent necessitada, fent-los un gran favor, però la nostra col·laboració és necessària. No n’hi ha prou amb que aquestes persones els ajudin, sinó que es necessita la participació de tota la societat: la nostra participació.

Però, lògicament, no cal que anem a Àfrica, Àsia o Amèrica del Sud directament, sinó que podem participar econòmicament en aquestes organitzacions, o bé amb donacions o inclòs manifestacions. Nosaltres som la base per a evadir aquest Tercer Món, per fer-lo passar a la història. Serà la veu unida de la humanitat la que farà reaccionar als polítics, que són qui realment s’hauria de preocupar d’això. Podrien començar, per exemple, penalitzant tots els actes de corrupció que ha escrit la Yuri. Seria el primer pas.

Però vull remarcar que seria un primer pas fruit de la pressió de la societat, de nosaltres, que som el vertader motor d’aquest planeta. Som nosaltres que hem de començar, si no, ningú ho farà. Com va dir Armstrong a l’arribar a la Lluna: seria “un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat”.
Miquel Diu:

soc tontuuuu
Jaume Grabulosa de Reus Diu:

Subtema Quart Món.

Viuen en la marginació, ningú els estima, ningú està per ells, no tenen un plat calent a taula, ningú els cura la grip, vaguegen tot sovint pels carrers, dormen sota un pont, remenen entre els contenidors d’escombraries… I moltíssimes coses més podríem dir sobre aquestes persones que, envoltades de luxes i benestar, no tenen oportunitat de gaudir-ne. Són persones rebutjades per la societat, ja sigui per la seva condició d’immigrants, per alguna disminució, per causes familiars o, simplement, perquè no s’han sabut adaptar.

A vegades, en trobar-nos una persona així pel carrer, tenim una certa por i preferim desentendre’ns per evitar problemes que, majoritàriament, no deixen de ser ficticis. Sóc conscient que ajudar-los no és fàcil per part nostra, però hauríem de fer un esforç. Així, gràcies a nosaltres, moltes persones serien, com a mínim, una mica més felices del que són.

Com passa amb el Tercer Món, si la societat promou l’ajuda d’aquestes persones que, tot i viure en un món desenvolupat, ho fan en la pobresa i la tristor, els que tenen el poder reaccionaran per ajudar-los. Ànim doncs, donem una mirada al nostre voltant, que de ben segur hi ha més d’una i de dues persones que necessiten la nostra ajuda. I recordeu: “estimeu al pròxim com a vosaltres mateixos”.

Fins aviat, amics!
Laura Zamora de Reus Diu:

Tema principal.

Més que en l’article en si, em centrare en el “què n’opines?”. Aixó de que no tenim suficients infraestructures no estic d’acord, potser si es cert que cada dia en disposem de menys, perquè cada dia n’arriben més però això no es motiu per deixar sense sostre a ningú, ja que ” d’on menja un menjan 2 ” amb aixo vull dir que sempre hi ha lloc per algu mes.
En lo dels dirigents si que n’estic 100% d’acord, ja que cada dia hi ha països més pobres i tot per qüestions polítiques, no u trobu gens be.

Potser es culpa de tots la situació, ja que els que vivim de una forma digna cada dia aspirem a més i més, i ai´`o, pot arribar a influenciar de una oltra manera.
Laura Zamora de Reus Diu:

Tema principal

“En un món ordinari, sense ajuda ni moral.”

Molts son els que prediquen de que ajuden molt a la societat que són solidaris, etc. Però jo em pregunto, per què o fan? per de debó ajudar als altres i que puguin gaudir de una vida digne com es mereix tothom o pel fet de poder presumir i anar de bona persona.

La solidaritat, es un acte amb al qual penso que no s’hauria de jugar.Per què pot arribar el dia en que tu et trobis en la situació de necesitar l’ajuda dels demes i de ben segur que t’agradaria que o fesin de tot cor i no per quedar be davant teu. Aixi que ” no vulguis pels altres el que no vols per tu” i sempre actua amb el cor.
Laura Zamora de Reus Diu:

Subtema imatge

“Una imatge val més que mil paraules”

Tot i molta gent o pensi , no tot es com u veiem.

També ens hi trobem amb la lluita constant que algunes persones tenen per canviar la seva forma de ser, de netejar la seva imatge… ja que creuen que el que fan potser no es lo millor i volen treure lo millor de si mateixos , tot i que no sempre es efectiu, ja que avegades la imatge que donem es aqueta i res mes, no es pot canviar per molt que ens hi posem.

“Quan no puguis viure
d’acord amb tu mateix, el teu cor es cansa.”

“fes sense dubtes allò
que et faci sentir més feliç. I continua fent-ho
fins que puguis dir, amb el cap ben alt: “Aquesta
és la vida que vull per a mi”

Has de creure en tu mateix i no millorar per la imatge que dons o voldries donar.

Si tu ets feliç sent com ets , per què canviar?
segueix sent tu, perque si de sobte canvies poder perdries la felicitat que tens i no et trobaries be amb tu mateix.

Les mirades exprese tot allò que un vol dir: amor, anyorança, alegria, triteça..
Hi ha mirades que fan treure un somriure algu. D’altres que sembla que vagin a matar algú…etc

“hi ha persones amb un do especial en aquest
sentit: saben mirar de tal manera que donen
serenor als esperits atribulats”
Laura Zamora de Reus Diu:

L’informació que ens donan es podria resumir en una paraula: l’amor, però no nomès entre dues persones sino entre un col·lectiu de gent.

Sempre que col·laborem en conjunt en honor a Déu, ho fem amb afecte i estimació, ja que Déu és el primer que ens ha estimat.

Diariament hi ha gent que lluita per entra en la societat de persones divines, ja que volen rebre més de lo que la natura els ofereix.
En canvi el text ens dius “no busqueu socialitzar la vida de l’esperit”, amb aquetes paraules jo entenc, que no s’ha de buscar entra en un lloc forçosament sino que a de ser de forma natural que ocurreixin les cosas.

La canço que ens ofereixen, esta prou be, pero si mes no, crec que no s’hauria de centrar en una unica persona el fet d’estimar com ens diu, sino estimar a tot aquell col·lectiu de gent que ens envolta i en ajuda en el nostre camí que és la vida.
manel de reus Diu:

jo crec k te rao els k tenim mes aprop son els pobres de la ciutat i els hem de valorar i tractar com a persones, deu en el tema deia l’amor anira cap a ells ,
manel de reus Diu:

EL D’ADALT ES EL SUBTEMA QUART MON
Alex de Reus Diu:

subtem imatge
estic d’acord amb hu que diu la laura, una imatge val més que mil paraules, si mirem una fotografia podem veure ho que necesitem veure. Per exemple, quan mirem una imatge sobre la guerra no diriem que es un atemptat al comerç de Bagdad, sinó que diriem que la guerra és cruel, que necessitem pau, que no serveix per res,etc. aixó ens deixa veure que una imatge val més que mil paraules, els sentiments que ens pot aixecar una fotografia de un nen indefens, ple de ferides i plorant de por ens aixeca una cosa que no ens podria donar un text que ens expliqui el tercer mon i tots els seus efectes, una fotografia ens aixeca uns sentiments que cap cosa pot donar-nos, tan per la part bona com per la part dolenta. Estic molt d’acord amb que una imatge val més que totes les paraules de tots els idiomes.
Blanca de Reus Diu:

Hola, a mi m’ha tocat el subtema del tercer món. Jo penso que vivim en un món en que només donem importància a les coses materials…A vegades jutgem a les persones exteriorment sense haver-les conegut prèviament, si veiem a una persona que no vesteix como nosltres en un principi l’apartem, i si per casualitat desprès tenim la oportunitat de conèxer-la, ens adonarem de que és una persona com totes les altres i que sóm diferents però a la vegada iguals…Si tothom tingués les mateixes aptituds i la mateixa personalitat, tot seria igual i ens aborririem…
Tots som persones i per aquest motiu ens hem de donar oportunitats.

En quan a la PAU…aquesta paraula és molt complicada.
El concepte pau és molt ampli però és redueix a una simple acció, procurar satisfer i respectar a la gent que t’envolta…
En canvi la paraula “guerra”, actualment se sent i és percep en molts llocs del món. Principalment al Tercer món. En el Tercermón la guerra és petix intensament i causa moltes morts, com bé diu el Dani; però on principalment és pateixen conflictes és al primer món, a les zones on hi ha més o menys quantitat de diners… Tots volem satisfer les nostres necessitats i tenir més que els companys.
Amb tot això us deixo, però aquí necessitem la col·lavoració de molta gent per poder aconseguir els nostres objectius, i els de TOTHOM!!!!
Adéu,

Blanca.
manel de reus Diu:

Subtema quart mon : joc crec que te rao jo també penso que algun dia s’haurien d’acabar les classes socials , no hi haurien d’haver pobres, rics , obrers, en definitiva tots nèixer amb igualtat de condicions i des d’aquí buscar ser alguna cosa en la vida
manel de reus Diu:

subtema quart mon : tmb trobo interessant el que diu sant pau que es deixaria cremar i es deixaria que li fessin de tot , perque el que li importa es tindre amor i que sense ell no faria res , i que l’amor esa en les classes oprimides, en els que no tenen res i l’unic que tenen es amor
albert Diu:

Amic Manel, potser ets masa telegràfic amb les teves intervencions. Sou un grupet, dels qui simplement manifesteu si d’acord, no d’acord…però i el vostre compromís, i la vostra valoraciò personal on queda? L’amor és bàsic. Però de quin amor parlem? Jesús s’ens propossa com AMOR i des de l’amor de Déu. A voltes penso que de l’amor ens costa poc parlar-ne, molt poc reduir-lo a unes pràctiques…MOLT MÉS TRANSFORMAR-LO EN ACTITUDS VITALS DE DONACIÒ I DE SERVEI…de la pau, de la justicia, dels probres.UN amor que s’encarna en les diferents realitats on podem actuar clarament!!!!
Adèu. Per cert que vol dir “tessa”? A la primera lectura me pensat que era un pegament!!!
Fins ara,
L’Albert
Anna de Reus Diu:

Tema: Consumisme

Fen un parentesis, no se k li passa a akesta web k la meitat de lletres no em surten i li tink k fotre un munt dosties al teklat pk skrigui b, no s si sol em passa a mi o k XD

Al tema, s es cert que ens va crear un ser superior que diem ” Déu”, pero, tt el qu tenim, apart d ser gràcies ala natura, ho he ft nosaltres tant bo com dolent.
I ens tindriem qe fixar més en altes coses més importantspr el mojn, i no tant per la nostra matixa persona pero aixo no succeira mai.

Adew,
Robert de Reus Diu:

ara escriuré sobre el tema de que una imatge és més que mil paraules…
si, la tradició diu aixo, i la dita popular també…pro trobo que depen en que ens basem, depenent de quins siguin els nostres objectius, que busquem en realitat, potser serà millor una imatge que mil paraules,…pro ens hem parat a pensar que són mil paraules?
amb mil paraules es poden dir moltes coses, coses que no es poden expressar amb imatges,sentiments, pensaments,tot un seguit de coses que són del més bonic que hi ha al mon i q no es poden fotografiar, ni dibuixar,ni esquematitzar,…

marxo!vagi mB a tothom!
1 abraçada!
Roger de Reus Diu:

subtema pau: Crec que quan estem parlant de pau, la gent pensa basicament en que no hi hagin guerres etc… tenen raó però crec que també haurien de pensar en les petites situacions violentes que es produeixen dia a dia, com les empentes en el col.legi, els insults o quan ens llançem coses a les clases. Crec que s´hi cadascú hi penses una mica alhora de donar una espenta, per posar un exemple, crearíem de el món un lloc molt més agrdable.
Joan Ramon Royo de Reus Diu:

Tema: Consumisme

Comprar per comprar, o comprar sense saber què s’adquireix o adquirir un producte sense que realment sigui necessari.
Perque som aixi? Vivim en una societat que no pot viure sense comprar, i que sobreposa aixo sobre valors que haurien de ser molt mes importants.
En un estudi fet, el 97 % de joves no valoren allò que es compra. I un cop ja es té, no se li dona el mateix valor que tenia avans. A més les modes van passant, i ens anem oblidant cada cop mes del que tenim i volem tenir tot el que està en aquell moment de moda.
Crec que aixo cada cop va en augment, i no ens en adonem fins que ja som grans i ens toca a nosaltres comprar les coses per els demes.
Llavors es quan donem el valor real que te aquella cosa.

Que vagi b!
Marta Samper de REUS Diu:

Subtema: tercer món
La seva anàlisi de la nostra societat i del “Tercer Món” reflexa el convenciment que aquest és un producte directe del nostre model de “desenvolupament”, model agressiu amb la riquesa cultural heterogènia de la Humanitat, amb el medi natural, amb la llibertat i els Drets Humans, amb el dret de cada poble a autodeterminar lliurament el seu model de desenvolupament i de relació amb l’entorn natural. “Primer Món” i “Tercer Món”, doncs són les dues cares d’una mateixa moneda, la nostra societat, responsable última de les desenes de Ruandes, Somàlies o Bòsnies que hi ha en el món.
Dani de Reus Diu:

Consumisme
I DICE ASÍ HERMANO….DICE ASÍ….
Jo crec que un dels problemes principals de la nostra societat és el consumisme. Tot el que veiem ho volem, i les coses no han d’anar així. Cadascú té el que té i s’ha de comformar perquè mai acabariem si comencessim a desitjar el que el company té o deix de tenir. Però això no és tan sols culpa de les multinacionals que sempre ho volen acaparar tot, sinó que també és culpa de totes les eprsones que semrpe intenten competir per diners i que sempre marginen a la gent que no té certa cosa. I, és clar, el concepte consumisme també va llgiat al racisme, encara que no tingui res a veure amb el concepte de pell. També és racisme consumista quan nosaltres només ebns volem relacionar amb les eprsones que tenen el mateix material que nosaltres, és a dir, mateixa roba, mateix piercing, etc. i per aquesta raó deixem de banda a les altres persones que no són iguals que el nostre grupet. Però el que de veritat em de veure és que el que de veritat val en les persones és el que es portad isn i no el que nosalaltres veiem en el exterior, que és el superficial i el que no ebnsenya res sobre al eprsona a la que ens referim. Així que, a casa nostra i a al amteixa escola, el que hem d’inentar és de no fixar-nos en els altres epl seu exteiror i intentar fixar-nos en la seva amnera de ser i el seu cor., que després és el que acaba fent a les persones millors que altres.
Salom de Reus Diu:

subtema quart mon:
Quart món és un terme amb el qual es designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d’abundància i de prosperitat. Aquests espais de depressió social es solen trobar a les àrees urbanes de grans ciutats del Primer Món.

Segons la divisió clàssica, hi hauria doncs quatre grans mons al planeta: el primer (el desenvolupat i occidental), el segon món (els antics països comunistes de l’òrbita russa), el tercer (països subdesenvolupats) i el quart.

Les característiques dominants al quart món són: pobresa, gran presència de minories, baixa qualificació, subocupació i desconnexió de la política general. Segons el sector del quart món analitzat pot haver-hi problemes afegits, com toxicomanies o qüestions legals.
Salom de Reus Diu:

subtema justicia:
La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d’una manera imparcial. En les societats actuals, la visió culturalment acceptada d’allò que és just està plasmada en el dret local. El seu símbol és una dona amb els ulls embenats que sosté una balança.
Salom de Reus Diu:

Subtema pau:
La pau es defineix en quan la societat no està: ni en violència, ni està en guerra.

Vinculat al concepte de pau està el pacifisme que és l’actitud que defensa que la guerra mai resol els problemes de millor manera que les negociacions.
ariadna de Reus Diu:

Tema: racisme
Si volem una societat pacífica i cultural el que em de fer es destruïr aquestes fronteres del racisme. I avui en dia de racistes ni ha per tot arreu. No es molt cult odiar al diferent per uns costums i colors de pell diferents.Les actituds segregacionistes i xenòfobes acaben, per confondre el racisme pròpiament dit, amb les diferències culturals.
Aquestes persones haurien de recapacitar sobre el que “pensen” perquè d’això n s’en diu ni pensar.
Una curiosa, per no dir divertida [[tesi, va ser oferta per Jeff Hanks, un missioner d’una comunitat de l’església Mormona d’Estats Units. “Jo no sóc racista, però la nostra doctrina considera que els negres són éssers que tenen aquest color de pell a causa de la seva imperfecció. Quan es vagin purificant aniran tornant-se blancs. De la mateixa manera, els blancs que no són bons es re-encarnen amb la pell fosca, fins i tot completament negra.”
ariadna de Reus Diu:

reflexioneu sobre aquesta frase

petons!!
Dani de Reus Diu:

Racisme

I DICE ASI HERMANO….DICE ASI….

jo crec que el racisme és ujn tema bastant improtant en al nostra època perquè sobretot en el nsotre país arriben cada vegada en més quantitat persones del 3er món i daltre4e spaisos que not enene els amteixos medis epr a sobreviure que nsoaltres. Així que el que hem de fer és ficar-nos en el seu cos i potser d’aquesta amenra entendrem el que en veritat estant sentint aquetes persones que creiem inferiors.

Si alguna vegada em vist pel carrer alguna persona que discrimina a alguna altra pel seu color de pell, pel seu lloc en la societat o pels seus diners això vol dir que l’ésser inferiror en aquell moment és la eprsona que fa això, perque fa això epr sentir-se millor i intentar deliberar el torment que l’atormenta en el seu interior.

I, després, també pesno que algunes d’aquestes eprsones que venen al nostre país des del estranger haurien també de mirar el que fan aquí, eprquè algunes de elles només es dediquen a delinquir, i això fa amlbé a la societat i, per aquesta raó, és racista. Per això crec que les 2 aprts han de fer l’esforç, perquè si els immigrants es comproten d’una amnera nefasta no serveix de res acollir-los i donar-lis una oportunitat de passar a tenri una vida millor.Si ghan de fer la nopstra casa malbé millor que es quedin a lña sebva i qeu els representants d’alli els castiguin com es mereixen.

I després, totes aquestes societats fromades epr immigrants que sempre s’estan
Dani de Reus Diu:

queixan de tot aurien de mriar priemr el que al seva gent fa.

iaxo es tot!

enga ciauuu
arianda de reus Diu:

dani aixo que as dit de els delinquents no ho as pensat a fons tots els delinquents fan delictes per alguna rao i crec que es en aqusta gent a la que hauriem de ajudar mes tot pero a la societat l’únic que li interessa son les peles res mes.
adeu un petoo
Natàlia de Reus Diu:

Subtema justícia: immigració, xenofòbia.

Bones a tothom!!!Jo penso que de vegades en aquest tema s’és molt cruel, ja que sovint els problemes si no et passen a tu o si no els vius directament no sas com son de dures les coses. Per una banda suposo que tots hauríem de deixar de banda les races perquè a la fi i al cap tots som èssers humans encara que tinguem un color de pell més o menys morè, els ulls diferents, una cultura diferent,…i això ho podem començar a posar-hi solució deixant d’insultar, no riures d’algun company nou o altres moltíssimes coses, que si en realitat coneguessim de devó la persona fos de la raça que fos, segú que no li fariem. Tot i així per altra banda de vagades, també es difícil d’oblidar aquell grupet de noies que l’altre dia et van pendre un euro, o aquell altre grup de joves (o no tan joves) que cada vegda que veuen passar una noia comencen a dir coses, pero suposo que pel món no es pot anar penjant etiquetes a tort i a dret, perquè a l’igual que hi ha persones d’altres races que no fan coses bones, també n’hi ha de la nostra, encara que llavors costi més adonar-se’n compte.
…fins aviat!
El noi de Tona Diu:

Ei arianda, d’acord, per`ò la manera d’ajudar-los mo sempre és fàcil. Si el tema de les presons es treballés correctament, seria una manera d’ajudar-los, no per que hi estiguin tancats, sinó en projectes d’inserció social, i per què no parlar i aprofundir el tema del trascendent en la seva vida.

Ei arianda, si el món d’avui només pensa en les peles i cada cop som tots plegats més individualistes.

Vinga fins aviat
El noi de Tona Diu:

Per cert arianda, després del tema d’Italia, com li dius a aquest nen, que li han matat el seu pare, que aquest món val la pena viure, que el qui l’assasinat és un tio que ha perdut el control i ja esta. És suficient això, o realment aqui tenim un problema molt important endins a la societat.
El noi de Tona Diu:

Ei Dani penso com tu. L’exemple més clar és lo que ha pasat a Badalona amb els Gitanos Rumanesos. S’han d’integrar, però no creus que els hem d’ajudar des d’aqui? No creus que si fem un esforç tots plegats podem viure junts, sense problemes? ës quelcom d’un esforç de polítiques d’integració i això vol dir diners i això no se si als polítics els interesa massa. No se si això els dona mases vots. Com ho veus, i que en penses. O creus que el millor es que ho blanc o negre.

Bé ja diràs.
Rosanna,de Reus Diu:

subtema: la pau

Penso que la pau no és una cosa que sempre es nombra com allò que ens agradaria aconseguir però mai pudrem, sinó que es algo que si entre tots els ciutadans ens unim i intentem evitar-ho i posar una mica de la nostra part per fer la pau, ho aconseguiriem perquè si no estem en pau no és per res més que el conjunt de gent que només crea viloència i conflictes amb els més dèvils.
Aida Parra,de Reus Diu:

subtema: el tercer món

Jo crec que això del tercer món hauriem de pensar més en aquestes persones que ni tan sols podem menjar cada dia i que ho pasen realment malamnet mentres nosaltres que els podriem ajudar no fem tot el que podriem fer per ajudar-los i les coses segueixen igual i encara abui dia i ha molta gen pasan fam.
Jaume Grabulosa de Reus Diu:

Subtema: consumisme

En primer lloc, després d’haver llegit el comentari del Dani, m’agradaria dir que, en la meva opinió, nosaltres ens podem permetre alguns petits luxes i capricis. Si tenim la sort de viure com vivim, per què no podem anar a més, aspirar a més del que tenim? Crec que, si Déu ens ha donat la possibilitat de poder tenir més coses, ho podem aprofitar i donar-ne gràcies.

Amb això no vull pas dir que ens enceguem amb coses materials, i que vulguem més, i més, i cada vegada més del que tenim. Podem aprofitar aquesta possibilitat que tenim, i que molts voldrien tenir, però sempre amb mesura i humilitat. En primer lloc, hauríem de comprar coses que ens puguin fer servei, ja sigui a nosaltres o, per què no, a algú altre. En segon lloc, no hem de presumir de tot el que tenim, perquè no deixaran de ser coses materials. El que us vull dir, amics, és que hem de “presumir” de confiança, generositat, ajuda desinteressada, perquè és això el que valoren les persones, i també Déu.

Per acabar però, hauríem de desviar la mirada i fixar-la en aquelles persones que no tenen recursos per poder adquirir béns materials. Jo proposo que no disminuïm el consumisme, sinó que l’adrecem a aquelles persones necessitades, començant pel nostre carrer, per a facilitar-los una vida digna. I recordeu: Déu no ens jutjarà per les nostres riqueses, sinó per la riquesa del nostre cos.

A reveure!
Paula Martí de Reus Diu:

Hola!!
Jo crec k un mon millor es possible si tothom posa de la seva part, el que fa que un sigui feliç són les petites coses del dia a dia, però avui en dia, degut a la societat que ens ha tocat viure (sempre estresada i enfeinada) cada vegada rebem menys petites coses que fan que un sigui més feliç.
Jo penso que el que hem de fer és mirar una mica més per els altres i deixar-nos de preocupar només per les nostres coses i els nostres problemes.
Una abraçada.
Mònica aguiló de Reus Diu:

subtema tercer mon:

consta la desigualtat social que hi ha entre aquestes dues parts del mon i sol per estar dividides amb una linia que separa la part privilegiada amb recursos i amb desenvolupament de la part no privilegiada sense recursos i sense desenvolupament social, el tercer mon no rep apenes recursos i les poques ajudes que reben son gràcies a les ONG les quals tenen un paper significatiu perque pot donar la oportunitat a que els nens tinguin menjar, roba i estudis.
Dani de Reus Diu:

I DICE ASI HERMANO…. DICE ASI….

Mi ra noi de Tona. Si ytu creus que tots nosaltres depenem dles polítics vol dir que ets bastant poc treballador en la teva societat. Els polítics, encara que de vegades semblin males persones, fan sempre o quasi sempre el que el poble diu, encara que el poble ho hagi de fer per mitjà de manifestacions i d’altres convocatòries. Si esperem que els polítics facin tota la feina mai s’aconseguirà realitzar. Així que el que hem, d’intentar és treballar-ho nosaltres i intentar que els immigrants entenguin que aquest és un país com el seu que si han d’integrar a les seves normes i condicions. I es clar que ells necessiten ajudes, i per aquesta raó hem creat organitzacions epr ajudar-los; però ells també ens han d’ajudar a intentar millorar el país amb la seva participació.

enga fins un altre
Marc Llop de Reus Diu:

Bon dia:
Primer de tot la pau no es pot aconseguir si no hi ha ningu k hi estigui a favor,pero junts podem aconseguir un mon millor si ens esforcem a eliminar el trafic de armes per exemple ja que amb tots els diners que es desperdicien en armes es podrien aprofitar per comprar béns alimenticis per a la gent del 3er món i sobretot per la gent que ha passat una guerra o la està passant.

Junts també podriem esforçarnos per reduir la contaminació global, reciclant els materials de cada dia com per exemple el plastic o el vidre.
Gràcies per la atenció.
Rubén Gómez de Reus Diu:

hola.
Jo crec que el inmigrants tenen el dret de vindre perque en el seu pais sufreixen molt amb les famélies que tenen i am la fam que pasen es normal que vinguin perque la societat d’aqui es molt mes bona i no hauriem de queixarnos i crec que si enviesim mes gent als seus paisos podriem aconseguir que el món estigues mes equilibrat(ensenyar-li el conreu,portar medicines i ajudarlos rn lo que fos).
Perque si els ajudem en el seu pais no faria falta tanta inmigracio i ames estarien amb les seves families.
Cristina de Reus Diu:

subtema el tercer món.
En aquesta societat hi han molts païsons amb moltes diferències econòmiques i amb nivells de vida molt diferents per això diem que el món està mol mal repartit.
Penso que el que em de fer es col.laborar am aquestes ong que ajuden a tots aquests països pobres i intentar fer un món més equilibrat.
Martí d Reus Diu:

Subtema del 3r món.

Bones a tothom. El 3r món té molts problemes i crec que la nostra societat, en lloc d’ajudar-los amb tot el que poguem, els hi girem una mica la cara i fem veure que de problema no n’hi ha cap. No dic que les ong’s no su currin moltíssim, ni totes les manifestacions que s’arriven a fer per canviar aquest problema, que estic totalment a favor seu, i gràcies a elles s’ha millorat tot el que s’ha millorat, ni tampoc dic que jo em passi el dia fen coses per millorar la situació en la que estan. Jo el que crec és que nosaltres diem molt que canviarem el món però a l’hora de la veritat pensem “ja ho faran els altres..”. Així doncs el que considero és que hem de canviar la mentalitat d ela societat dia a dia, ja que si tots hi posem una mica de la nostra part aconseguirem aquest món que tots desitgem, no dic un món perfecte, però si un món millor, amb l’esforç constant, que no val fer un cop una gran gesta i després pensar que ja has complert la quota de la teva vida, perquè aquesta cuota no es compleix mai, perquè hi hem de participar tots.

Moltes gràcies germans i germanes per llegir la meva opinió.
irene de reus Diu:

subtema: la pau

Jo pensu que el tema de la pau s’hauria de tractar mes be perquè en molts llocs no hi es pero sense el nostre esforç no es podria fer possible ja que els que destrocem la pau som nusaltres . Aixi que aquesta es la meva opinió tots junts fem una pinya.
albert ferré de reus Diu:

subtema : tercer món

el tercer món no és una cosa que sigui falsa o irreal és una cosa molt real i que ens pot afectar en qualsevol moment
per acabar amb aquest problema que els grans països desenvolupats hem provocat amb colonització i explotació dels països del tercer món
es pot arreglar no contribuint economicament com molta gent pensa sino ensenyant a aquesta gent com guanar-se ells mateixos aquests dienrs i aquetes primeres materies que les grans fortunes mundials extreuen d’aquests paisos
jo proposo que i pensem i que hi reflexionem i que sobretot pensem i demanem que les grans fortunes que oprimeixen aquests països deiexin l’egoisme a un costat i pensin en aquella pobra gent que cada dia mor.
Roger de Reus Diu:

subtema: tercer món
Crec que en el món que vivim hi han grans desigualtats entre els països,en que cada cop els països desenvolupats s´enriqueixen i els països es van empobrin, per culpa per exemple, de que els països del tercer món estan endeutats perque de els prestecs que deuen de guerres ,o les fabriques de ma d´obra barata. Crec que es veritat que les ong´s poden ajudar a aquests països però crec que el principal problema són els governs en que el que tindrien quer fer es educar aquells països i donar-los recursos perque puguin subsistir i desenvolupar-se desde el seu propi pais i no tenir que emoigrar cap als països desenvolupats
Roger de Reus Diu:

subtema el quart mon: Avui en dia en la nostra societat que vivim marcada per l´abundància i el consumisme, sempre ens oblidem de la gent pobre i marginada que viu en les nostres ciutats, crec que en aquesta gent els hi hauríen de fer algun programa d´educació perque no acabin en les drogues o en la delincuència i que puguin tenir una mínima preparació per aconseguir un treball.
Roger de Reus Diu:

subtema consumisme: En la societat en que vivim esta marcada per el consumisme. Acostumem sempre a portar mobils moderns tenir les ultimes videoconsoles, amb els últims videojocs , i dur la roba a la última. Crec que aprofitem poc les coses i no les valorem, ens fixem sempre en el model que es millor que el nostre , encara que ens segueixi fen servei. No es bo aquest consumisme desmesurat ja que fa que no valorem les coses.
Rafel de Reus Diu:

Subtema: Tercer Món
Existeixen moltes discrepancies envers els problemes del tercer món, nom amb que es designen col·loquialment els països pobres o subdesenvolupats.
Un problema del Tercer món i potse el funemental, la desigualtat econòmica en relació als països desenvolupats, aquesta desigueltat es produeix per la localització dels recursos naturals dins de cada país, ja que no estab repartits de manera igual en tots els països; la utilització d’un recurs natural exigeix tenir els suficients recursos econòmics per a exportar-lo i a més tenir control polític, d’aquí que les desigualtats entre països es donguin o estiguin relacionades amb la seva capacitat tecnològica i econòmica. Habent fet l’anterior reflexió s’ha d’intentar no relacionar el concepte país pobre amb la idea de país sense recursos.
També hem de tenir en compte que en aquets països del tercer món el creixement de la població és elevat tot i que pel que informen en alguns apartats dels diaris sembla que aquest creixement s’estigui frenan, aquest creixemen és influenciat per l’alta natalitat ja que el nombre de fills per dones és de 3 però es pot triplicar i això encara accentuaria més la diferencia econòmica entres rics i pobres. Perquè això no arribi a passar caldria que en l’àmbit polític es potenciï el paper de la dona en la societat i afavorir-ne l’accés a l’educació i al món laboral. També caldria equilibrar o adequar el nombre de fills a les possibilitats de cada familia per a que els puguin mantenir.
Tot lo anterior està molt bé però sense el suport plític mai s’arrivarà a aconseguir per això en el Tercer Món intenten sobreviure com poden i per ells mateixos fins al punt de venir al països desenvolupats de manera ilegal, totes de tipus econòmic ja que és la mancança d’aquests països, la majoria d’immigrants són sense papers i difixlment controlables pel que fa en la seva entrada als nostres països ja que són ilegals.
Vist això la conclusió final és de que el món està repartit de manera desigual i poc equilibrada i els qui tenen el poder per disminuir les diferències dins del món no actuen per a acunseguiru sino que a més ho enpitjoren crean conflicte que acaben en guerres i a la fi en la mort de molta gent inocent.
El noi de Tona Diu:

Ei Dani, bona tarda.

No crec que la feina l’hagin de fer els polítics. Malament aniriem. Realment crec que si les coses avancen és per l’esforç de molta gent anònima que es deixen hores, esforços…

Si els polítics fan relativament allò que el poble espera. Crec qaue els sistema te moltes coses a revisar i entre elles és el tema dels immigrants.

Bé bon cap de setmana.
Gina M.R Diu:

Ei, que tal?
No voldria ser pessimista però penso que el tema de la immigració el tenim una mica negre perquè ve de la indiferència dels qui tenen el poder i realment poden solucionar-ho.
Si els governants del tercer món no tinguéssin tants diners a la butxaca, potser les coses canviaríen…
De fet, en alguns casos en que hi ha hagut algú amb ganes de progrés d’aquests països al poder dels mateixos i ha començat a movilitzar la situació, ha acabat mal parat.
Per sort, actualment sembla que hi ha alguna exepció(i que duri!).

Bona nit a tots!
Eric de reus Diu:

subtema justicia:

la justicia jo la definiria com la iguatat per a tothom i no tenir una imatge de ningú abans de coneoxel i tampoc està be que vinguin al nostre paí i no e sàpiguem adaptar a les nostras costums i societat.
yampoc estic d’acord amb la gent que nomè perquè algun sigui immigrant ia agafin un mal concepte o no els aculli en la societat ja que potser tenim aqeust pensament perquè nosaltres no hem estat en el seu lloc i no sabem que fariem nosaltres en el seu lloc.per tot aixo entre tots tindriem que fer que se sentissin millor en el nostre país i aixi s’adaptarien millor.

vinga dw!
manel de reus Diu:

subtema : ecologia (consumisme i sostenibilitat)

Déu va crear l’home , però també va cear la natura , els animals etc..

Amb el món en que estem vivim , no estem mirant pel bé de nosaltres mateixos ni per la natura , amb tot el consumisme que fem ,està portant a fer un món no sostenible , i per tant no estem respectant ni a l’home , ni a la natura ,ni tenim respecte al misteri de Déu : la Vida

Jo crec que aquest consumisme abussiu es degut a que tothom busca la felicitat amb els bens materials, i el que hauríem de buscar és la felicitat entre les persones, sobretot amb el principal manament que ens va donar ,” estimar-nos entre nosaltres tal com jo us he estimat”. En definitiva, estimant-nos entre els homes i la natura , estimem a Déu
Rafel de Reus Diu:

Un món nou és possible, esclar k si.
Pro ixo si, tots ens hi em d posar(cosa casi imposible en la societat d avui), no serveix d res
dir: “aket món es una merda”. Dons encontes d xerrar tan intental canviar, perke tu ets el primer en ferlu ixi.

La societat la fem tots i si no hi posem el nostre granet d sorra no aconseguirem res, d res serveix dir: si nomes jo hi poso d la meva part no serveix d res, pero si et poses a pensar k la teva part juntament amb la d altre gent ja es alguna cosa, la cosa canvia.
Voler és poder.XD

a10!
Rafel de Reus Diu:

Subtema justicia.
Jo crec k en la nostra societat ia molt d racisme i k la resposta a ixo es un peix k es mossega la cua, la delinkuencia immigran genera racisme o el racisme genera delinkuencia immigran?

En la immigració tots auriem d posar d la nostra part(tan els k venen com els k acullen) ja k si nmes un dls 2 grups es l k vol l adaptació al final nmes ia racisme.

També trobo k davant dun grup d immigrans nmes k n’hi hagi un d delinkuen o k no es vol adaptar, crida més l atencio aket k no pas tots ls altres k es comporten com ha de ser i fa k la majoria d gent pensi k tots són aixi.
Ruben Diu:

Quart món és un terme amb el qual es designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d’abundància i de prosperitat. Aquests espais de depressió social es solen trobar a les àrees urbanes de grans ciutats del Primer Món.
Segons la divisió clàssica, hi hauria doncs quatre grans mons al planeta: el primer (el desenvolupat i occidental), el segon món (els antics països comunistes de l’òrbita russa), el tercer (països subdesenvolupats) i el quart.
Les característiques dominants al quart món són: pobresa, gran presència de minories, baixa qualificació, subocupació i desconnexió de la política general. Segons el sector del quart món analitzat pot haver-hi problemes afegits, com toxicomanies o qüestions legals.
Nosaltres hauriem dons d’intentar col.laborar en que aquestes inustícies deixesin d’existir.
Xavier de Reus Diu:

Subtema eix social-Tercer Món.
Crec que, després d’haver llegit l’apartat, viure al 3r o al 4rt Món no és res més que qüestió de sort. Una persona africana, li costarà molt trobar feina decent per mantenir una família en el lloc on viu, en canvi, un europeu, americà…els paisos per sobre de l’equador tenen molta més facilitat per trobar feina decent i poder tirar endavant. Crec que la gent que pot arribar a final de mes sense problemes hauríem de reflexionar (si, ja sé que com que a nosaltres no ens passa, mai ho fem) sobre la sort que tenim i, mirar amb altres ulls a la gent que s’esforça per trobar feina i que venen de paisos pobres. Clar està, si han de venir inmigrants el que han de fer es adaptar-se a la forma de vida del país on van, no? Han de ser valents i humils per buscar feina, però també per aprendre a viure i respectar a les persones i els llocs on volen anar.
^^
Jose de Valdoreix Diu:

Ei!! Hola, mireu crec que Pau, ajudar al tercer món… tot és una utopia!! que podem desitjar gràcies a l’evangeli. Jesús va trencar molts moltllos a la seva època, amb polítics, amb pobres, amb rics… jo crec que la Pau necessita gent que visqui un altre estil. M’apunto a un estil de ser valent i no seguir la violència per la violència, m’apunto a un estil de vida on hi càpiga el que arriba i no el tracto com a inmigrant, em preocupa d’on bé, perquè va marxar…crec que podem fer molt junts, i també que no estem cridats a canviar-ho tot!! només a viure com Jesús i només fent això crec que veuriem canvis enormes al nostre voltant!!
Marta Samper de Reus Diu:

Un món nou és possible, però per ara mateix ho vec dificil! L’immigracio, el tercer mon, les feines il·legals no és que ajudin a solventar akest problema. Crec que per construir un món nou ho hem de fer desde la base, començant x edukar als nens, un exemple d tot el contrari seria l’afany del president dels EUA x arreglar un país imposant-hi les seves normes i fent k gent innocent pagui x koses injustes, per tant la millor manera de que la societat millori es fent-la créixer fixant-se en uns bons exemples, pero tambe es hora d que nosaltres hi posem una mika d la nostra part, deixant-nos de fobies vers a la gent que necessita sobreviure i que ha d’immigrar kap al nostre pais, la globalització ha provocat que els països més pobres siguin més pobres i que els més rics tendeixin a viure encara millor.

Res més gent, només cal dir que tinguem clars els nostres ideals per aconseguir canviar d’una manera ràpida i efectiva els problemes del nostre país, que per ara fa moltissima falta!
Dani de Reus Diu:

En això estic d’acord amb tu noi de Tona. Em dintentar que aquesta societat vagi progressan amb l’ajud de anonims que fan el que poden per intentar millorar aquest món. I d’aquesta manera és com s’aconsegueixen els bons resultats.

DEW
david vilà de reus !!!!(mont-roig) Diu:

LA PAU ES DEFINEIX EN QUAN UNA SOCIETAT NO ESTA NI EN VIOLENCIA NI ESTA EN GUERRA PERO LLAVORS ESTEM EN GUERRA CONTINUA I DURA NO ????????????????????? CREC QUE PER UN MON MILLOR HAURIEM DE FER LA PAU COSA QUE NO FA NINGU ES PECIALMEN LA GEN DESTATS UNITS I POR AIII!!!!!

DEW MOSEN ESN VEIEM
Sònia de REUS Diu:

La Pau, és només una il·lusió en aquest moment perqué la societat està molt malament.Però si tots donem una mica de nsoaltres i començem a fer pau al nostre voltan tot anirá millor i qui sap, potser en un futur aconseguim això que tant volem i podem posar fi a la violència que ara invaeix els nostres dies. COMENÇEM PER MILLORAR EL NOSTRE VOLTANT!!!

ADEW, PETONTS
Sònia de REUS Diu:

subtema- tercer món.
Neixér a una societat estamental o a una altre es qüestió de sort. Pot ser que neixis aquí o potser que neixis allá, però això es qüestió d’un món mal repartit alguns molt poc i d’altres molt tandebó hi hagues igualtat per totes les persones.
Jo crec que aquell home que treballa igual que un altre hauria de tenir els mateixos drets i deures i diners però al societat va com va…No i podem fer res!
marina de reus Diu:

crec que podriem donar una mica mes de la nostra part.
Hi han moltes diferencies economiques entre un pais com el nostre i un pais del tercer mon.
Podriem deixar anar una mica les nostres butxaques pensant amb ells i participar en companyies d’ong.
Al menys intentar conseguir entre tots que tinguin una vida com per sobreviure a les condiciones en que viuen.
Alba,Berta i Marc Diu:

Alba,Berta i Marc ( 2n de confirmació, Sta.Coloma de Farners)

Respecte el Tercer Món, nosaltres opinem que és injust que els països pobres econòmicament donin diners als països rics ( quatre vegades més del que reben d’ajuda).
Hauríem de pressionar als nostres polítics perquè perdonin el deute extern. A vegades sembla que no podem fer-hi res, però qualsevol cosa que fem, per petita que sigui, pot contribuir a canviar les coses.

Acabem amb aquest proverbi xinès:
“ És millor encendre un llumí que maleir la foscor”
Alba,Berta, Marc,Pere,Eduard,Borja,Gemma i Jaume Diu:

Berta, Marc, Alba, Pere, Eduard, Borja, Gemma, Núria i Jaume.
Sta. Coloma de Farners.

Sobre el tema de l’ecologia, opinem que tots som consumidors i per tant, quan anem a comprar hauríem d’aplicar la llei de les tres ERRES:

- No comprar coses innecessàries ( Reduir)
- Reutilitzar els folis per escriure ( Reutilitzar)
- Utilitzar paper reciclat, ampolles de vidre retornables, piles recarregables…
( Reciclar).
gemma de reus Diu:

Subtema Quart món:

Crec que aquest tema el tenim molt oblidat, com que no ens l’acabem de creure o veure. Sempre que ens parlen de gent pobre, gent necessitada, campanyes solidàries ens venen al cap persones de l’Àfrica, Sud Amèrica i fins i tot alguns llocs d’Àsia, però no ens adonem que també aquí, en països civilitzats i de primer món com el nostre tabé n’hi han. Hi ha gent necessitada, hi ha gent que no té casa, no té per menjar ni per vestir. I no necessàriament immigrants, perquè un altre dels errors és pensar que només la gent que ve de fora està necessitada, hi ha gent tan locals o més que nosaltres que també passen dificultats pel que fa a diners.

Però tenim la sort que amb aquest problema hi podem fer molt més que amb els pobres nens africans que ens posen als anuncis. Aquí ja no és qüestió de donar un tant a la setmana proide o alguna campanya d’aquestes, aquí ens hi podem involucrar més, podem fer de voluntaris en menjadors, portar coses que ja no fem servir i que encara siguin utilitzables en llocs especials, etc.

Crec que el que hem de fer, però, primer de tot és concienciar-nos, no veure la pobresa com una cosa tan llunyana, i no fer-li mala cara perquè al cap i a la fi no hem fet cap mèrit per nèixer amb la sort de poder menjar bé cada dia, poder vestir-nos com vulguem, dormir en una casa i moltes altres coses que no agraïm.

Que vagi bé
Maria, Reus Diu:

Un nou món les possible? La ciencia diu que no existeix un altre món, però més enllà de la ciència, centrant-nos en l’imaginació…
Un nou mon, pot ser des del trivial món (altrament dit bombolla, o “els núvols”) dels adolescents, fins als cirquits que es m