SIJ

Tornar als eixos principals

INTRODUCCIÓ A L’EIX PERSONA

Penso, llavors existeixo? Sento, llavors existeixo? Perdono, i això em fa sentir la vida? Em sento important i admirat, i això em permet existir? Sóc crític, i per tant puc dir que visc la vida, a diferència de la resta dels meus companys? Em moro de ganes d’explorar el cos de la gent que m’agrada, això em fa sentir viu? No tinc cap qualitat destacable, i per tant, sóc si fa o no fa no-res? Tinc una càrrega de sentiments d’odi i de venjança per aquells que m’han fet una mala passada, i això em fa sentir viu? Em sento al marge de tot el què fa la gent, i això em fa sentir mig mort?

Què és el que, en el fons, ens fa sentir persones?

Escrit per SIJ el 10 de Novembre de 2006

111 Comentaris a “INTRODUCCIÓ A L’EIX PERSONA”

  • El noi de Tona Diu:

    A mi em fa sentir persona el fet que cada dia al matí trobo gent que em coneix i ens desitgem un bon dia. Em fa sentir viu, em confirma que no sóc anònim. Que hi ha gent que els preocupa el que sóc i al revés.

  • l'albert Diu:

    crec que ser persona, a voltes no depen tant de mí. En gran part, sort en tinc d’aquells que m’envolten. Al grup aquesta setmana no ens havem possat gents de cor amb al material ser persona. Ens costa trobar essencialment allò que ens fa sentir persones…estem d’acord que sentir-nos estimats és potser l’essencial.

    fins aviat.
    l’Albert

  • "La Juani" de Sant Adrià Diu:

    En mi “parro” también estamos con este tema, y mi opinión, pues eso…, que también creo que el “querer” es lo que te hace ser diferente y lo que te hacer ser un poco más persona. Amor para todos y por todos.

    “Que os quiero mucho”
    Juani-Sant Adrià

  • El noi de Tona Diu:

    Ei, Juani, crec que si que tens raó, però aquest estimar és a la persona, tal com és, amb els defectes i les sevs virtuts; i això costa, realment costa. Clar, això per exemple, el fet que t’expresis en castellà, a mi, que sóc de la Catalunya d’interior, em costa d’acceptar, però aqui es demostren les paraules. L’estimació de la persona passa per admetre que tu ets diferent que jo i que la teva manera d’expressar-te amb castellà es la teva. Endavant.

  • Àngela Olivé Diu:

    Al meu grup em comentat l’activitat que s’ens presenta de presentació a l’eix persona. En arribat a la conclusió que aquesta noia viu dels seus records i no sap aprofitar del tot bé les oportunitats que se li presenten. En aquestes situacions, que molts de nosaltres les em viscut o les viurem, has de mirar endavant, tampoc oblidant els teus origens, però tenint-los present com un record alegre i compartinl-los amb els altres, així t’arribaràs a conèixer a tu mateix i descobriràs en els altres, coses que fins ara no t’havies plantejat mai.
    ENDAVANT, VIU LA VIDA CADA DIA COM SI FOS L’ÚLTIM.

  • El noi de Tona Diu:

    Àngela crec que si que s’ha de viure l’avui, però el demà importa, encara que no sabem si hi serem o no, però el demà arriba i pensa que a molts joves i en general quant arriba no estan preparats per afrontar-lo. El passat és per aprendre a no tornar fer allò, que no ens ajuda a creixer com a persones, com a comunitat, en definitiva com a societat.
    Bon dia i que sigueu feliços!!!

  • Carles Diu:

    El que s’ha de fer és intentar ser feliç `personalment i viure el dia a dia intentant millorar com a persones

  • Jaume Grabulosa i Joan Ramon Royo (Reus) Diu:

    Bones!
    Hem estat realitzant l’activitat, i hem arribat a les següents conclusions:
    - Primerament, creiem que la Susana s’hauria de parar a pensar una mica, i dir-se a ella mateixa que de ben segur no és l’única en aquest món que pateix aquesta situació. D’aquesta forma no se sentirà tan desanimada.
    - En segon lloc, creiem que el millor que podria fer és buscar-se algú de confiança per a poder compartir totes les seves vivències i problemes, i d’aquesta forma ajudar-se mutuament.
    - Si realment troba a faltar als familiars que viuen lluny que s’emporti coses que els facin recordar, d’aquesta forma es trobarà amb més proximitat respecte a ells.
    - I ha de buscar un grau de proximitat i unitat amb els amics que estan ara amb ella, i formar un grup ferm i acollidor, cosa que ajudarà a no enyorar tant als familiars.
    Arribem a la conclusió que hem de ser forts en la dura i difícil vida, i saber distingir el passat del futur, ja que aquest últim té molta més importància.
    Salutacions des de La Salle Reus!

  • Albert Diu:

    Jaume i Joan R. i voleu dir que l’Evangeli pot aportar-hi alguna cosa…la pregària, la propia reflexió, al compartir a fons, amb qualitat, sensa buscar qui et dòni cops a l’espatlla, més aviat t’ajudi a endevinar les possibilitats d’allò que pasa al teu entorn, pel teu cor, amb la resta de persones…(?)

  • El noi de Tona Diu:

    Bon dia.

    Crec que estem dient el mateix. L’altre dia un jove em comentava el següent:
    “Ser persones i arribar a ser feliços, d’acord. Però costa tant, el veure un món com el nostre, on veure la gent que et rodeja, amb les dificultats del dia a dia, amb la soletat de molta gent, les guerres, noticies de tots colors, però sempre molt desastroses… Com podem ser feliços en aquest món, com poder estimar l’altre que em fa perdre els nervis i em fa perdre la pau”
    Si realment no és fàcil, però no és impossible. M’enrecordo de les paraules del Papa Joan Pau II que deia: Ser cristians avui no és fàcil, però no és impossible. Crec que ser persones avui no és fàcil, però no és impossible. Mai hem de perdre l’esperança.

  • El noi de Tona Diu:

    Hi ha dues maneres de viure la vida:
    Una és pensar que res és un miracle.
    L’altre es pensar que tot és un miracle.

  • Roger de Reus Diu:

    El meu grup creiem que la Susana s´ha de esforça per tirar endavant i que s´ha de adaptar com més aviat millor. Entenem que per ella es molt important els seus amics i la seva familía però que ha tots ens arriba el moment i que ens hem d´adaptar.

  • Dani de Reus Diu:

    Bones!
    Hem comentat una mica els diversos aspectes d’aquest paràgraf en grup i hem arribat a la següent conclusió:
    Si la Sussana creu de veritat que necessita alguna idea per sentir si està viva o no, vol dir que no s’ho està plantejant massa bé, perquè la manera de sentir-se viu és sent tu mateix, sempre tenint en compte les persones que t’envolten i la manera en que has de viure la vida sense presons però tampoc anant a la teva “bola”. Els sentiments, les emocions, la família i totes aquelles persones que ens envolten i ens ajuden, com també el pàrroc de les nostres esglésies que cada diumenge ens fa reflexionar i entendre millor el que és viure com a persona i viure com a cristià.
    Així que la Sussana el que ha de fer és, abans de buscar per altres llocs, buscar-se a sí amteixa i centrar-se en tot allò que ens pensem que no serveix per res, com ajudar al company, fer un treball social, etc. que, en veritat, és el que veritablement et dóna vida.

    I sobre el problema de la família crec que la família no es porta físicament, sinó que es porta al cor.

  • manel de reus Diu:

    jo crec k la susana ha de tenir una mica mes de personalitat i no pujar al tren k tots van sino reflexionar sobre el k prefereix i al final decidir axo pasa amb moltes coses de la vida normalment

  • Robert de Reus Diu:

    Nosaltres, el meu grup, creiem, igual que el grup de dalt del manel, que la susanna, ha de tenir més personalitat que no pas passivisme,…
    Que no s’ha de deixar portar per les coses que no sent,i que ha d fer les que si que sent sense pensar el que diran els altre, que per aixo som persones i per aixo hem nascut tots diferents al món, que per això no hem nascut robots que a tots ens agrada fer les mateixes coses,…
    Que si, que ha de fer nous amics aqui a on a anat a viure, pro pel q li puguin dir no ha d deixar d fer coses k li agraden…

    aqui acabem,…
    bona tarda a tothom!
    AguuR!

  • Robert de Reus Diu:

    també pensem que no té una crisis de adaptació, sinó que d’alli a on venia ja hi tenia uns amics i unes persones q l’apoiaven sempre i sempre li feien costat sempre i en tot moment, i en canvi aqui a on ha arribat, encara ha de forjar noves amistats, ha de fer noves coneixenses que no li fallin, amb qui trobar-se bé, amb qui passar el temps, amb qui sentir-se com es sentia abans amb els altres, etc.

    aqui acabem.
    VAgi molbé d 9!
    adEuuU!

  • albert Diu:

    Certament costa sempre afrontar situacions de nou, però vols dir amic Robert que no ens deixement quelcom important…una companyia, una presència que amara els moments més difìcils de la vida, que en ofereix nous horitzons, malgrat la complicitat de cada moment.
    Ser persona certament comporta creixer, a voltes, tambè des del dolor i l’oblit. Sempre m’impactat les imatges dels més pobres, dels sensa sostre, de molts inmigrats que ofereixent aquell somriure de confiança en mig de la debilitat i del sofriment…
    ALGÙ ens sostè també en el sofriment, en les etapes de creixement, en els moments difìcils, els amics, la família, al grup…però a per mí també ALGÙ més, que cal fer l’esforç de conèixer, d’estimar, de confiar…

    Fins aquí i prou Robert i su trup….

  • Laura Zamora de Reus Diu:

    És una pregunta mol curiosa, ja que quan ens i parem a pensar,ens hi costa trobar rapidament una resposta.

    Hi ha moltes cosas a la vida que ens hi fan sentir persona,i moltas altres que ens fan pensar si pel fet de fer una cosa o altre serem millor o pitjor..Però no tot es centra en això, sino en el fet de realitzar cosas que ens fassin experimentar noves sensacions, nous sentiments, nous pensaments… fets que ens ajudin a coneixer millor la nostra persona.

    No hi ha res concret, sino que un conjunt de cosas ens fan creixer per dintre i es llavors quan ens adonem que som algú, que tot el que hem fet ha servit per alguna o altre cosa.

    El fet d’ajudar als companys, de sincerarte amb tu mateix, de no fer cosas contra la teva persona, de fer el que penses i vols però sempre concient de que tot pot tenir una serie de repercusions i afrontar-les quan hi és degut.

    Això, no vol dir que algú que fassi l’opossat no hi ho serà.

    Tots som personas, algunes ja han trobat el seu lloc, d’altres encara es troben en cami…

  • Joan Ramon Royo de Reus! Diu:

    Ei!
    Avui hem parlat sobre el segon tema que se’ns planteja en la segona activitat, i sí, tot coincidim de que la vida es fa cada cop mes difícil de superar, gràcies a les rivalitats, a les enveges i l’afany de protagonisme que es té; tot això ens a ajudat a complicar-nos la nostra existència. Per això es molt important mai perdre la fe, perquè es la millor ajuda que podem tenir. Encara que sembli que camini per un altre camí diferent de ben segur que quan arribi el moment, ella ens ajudarà en el problema i ens farà créixer com a verdaderes persones bones, madures i amb ganes d’ajudar seguint l’exemple de Jesús i no viure dels interessos.
    Crec que aquesta frase ho reflexa clarament:
    “Aunque Cristo nazca mil o diez mil veces en Belén, de nada te valdrá si no nace por lo menos una vez en tu corazón.”
    Molts són el que fan veure que hi creuen, però pocs els que s’ho callen i segueixen el camí de Jesús realment.
    Que vagi bé!

  • Roger de Reus Diu:

    Al meu grup hem arribat a una petita conclusió: en que no estem sols i que si tenim problemes els podem explicar que sempre hi haurà gent disposada a ajudarte al igual que tu faries pels demes.Si, es veritat que entre nosaltres a vegades i pot haver mals rotllos i etc.. però parlan sempre es poden arriba a solucionar.

  • Rafel de Reus Diu:

    Amb el grup hem arribat a la conclusió que, sobre el tema de la Susanna que ella a de ser tal i com és i hauria de ser una mica més egoista i pensa en ella tot i que esta bé que vulgui adaptar-se als nous amics, però pot fer les dos coses, ja que només és qÜestió de compaginar la seva vida intima amb la vida relacionada amb la convivència. A de ser valenta i mostrar-se tal i com és sense por del que pensara la gent, ja que si la gent que té al voltant se l’estima l’acceptaràn amb les seves virtuds i defectes,l’únic problema que té és que està passan per una crisi d’adaptació causada pel trencament amb la gent que ella estimava.
    No a de deixar-se endur per la corrent si no que a de nadar contra corrent entoman les critiques que li puguin llençar ja que les crítiques formen part de la vida i mostrant-se tal com és es sentirà millor per això a de pensar que mai podrem ser persones al gust de tothom i haurà de soperar aquestes crítiques.
    Ens hem de mostrar tal i com som sense pensar el que poden pensar sobre nosaltres.

  • Rafel de Reus Diu:

    Amb el nostre grup em estat d acord k ser persona no es resumeix ser mes important k els altres ni tenir bones o males qualitats, sino k es molt mes k aixo.
    Ser persona x a nosaltres es ser capaç d sentir emocions i mostrarles ( amb + o - dificultats), d ser capaç d reaccionar i opinar sobre algunes coses, a poder pendre decisions, a guanyar experiencia amb els fets k ens succeeixen, a pensar i reflexionar i, a ser capaç d tenir sentiments (tan d bons com d dolents).

  • Anna de Reus Diu:

    Amb el nostre grup de treball, de la Salle re Reus, hem estat observan el material previ, es a dir la segona setmana per treballar a classe de religió.
    hem vist que esta molt bé presentar el programa a internet per tal de saber el que es i/o serà l’aplec. no. només es fara el dia 26, que sinó també es una cosa que s’ha d’anar treballant de mica en mica, a l’escola, a casa, amb la familia, la comunitat, els amics, ja que noslatres estem vivin en una societat on la religió esta bastn apartada i no ens hem podem oblidar de que hi hegisteix

  • Anna de Reus Diu:

    Nosltres hem comentat una mica l’hist`ria de la Sussana. i savem que si ella creu de veritat que necessita alguna algun stimul per saver si esta viva o no, vol dir que alguna cosa d’ella va nmolt malamnet dintre seu, o també pot fer referencia que no sap valorar prou les petites coes de cada dia perquè la manera que ella te de sentir-se i acutua vol fer referencia a que no es troba massa bé sentimnetalment. no acotumem a sempre tenint en compte les persones que t’envolten i encara que no ho sapigas t’ajuden d manera inconsients ja que son els teus amics i per tu ho donarien tot. tu et penses que ningu t’estima, que tothom passa de tot que no te sentit res, peró un dia et despertes i et dones conte de la imnesa cagada que has fet, que si que hi ah molta gent que esta per tu i t’etima et vol ajudar … cadescú te una mnaera vastan peculiar de viure la vida, pero sempre tas de deixar estimar per anr bé i que t’estimin. moltes vegades et posses a pensar i dius, mira aixo seria millo fer-ho aixi, pero de sobte t’en anrecordes d’aquelles petites estonas que vas passar am la gent que verdaderamnet estimes i que tan ensenyat que allo es feia d’aquella mnera. putser no i penses mai, pero arriba diuemnge i penses haure d’anar a missa, et poses a esculta les coses que diu el mossen, el sermo que et dona que simens no, son els t’estimoniatge de las vida de Jeusu de les seves parules escrites a la Biblia i al Nou Testament i veus com les coses cuan es fan es perque tenen un sentit. noslatres, creime que el que ha de fer la Sussana, avans d’anar a buscar coses sense sentit, buscar las eva felicitat i al de les persones que l’envolten.
    i sobretot en els problemes de la familia, tots savem que aixo son aspectes que no son fisic, sino que es porten en el cor i poden arribar a fer molt de mal. També savem que molta gen no ho podra entendre.
    per aixó noslatres d’es d’aqui volem fer unaq crida a totes aqulles perosnes que s’hu passen molt malamnet. per aquest motiu us diem Anim’s no us rendiu que si t’ho trvalles segur que t’en surt. pense que les coses no son sempre blanques i/o negres, també hi poden haver grisos.

  • Jenny de castefa Diu:

    A mi mesta ajudant molt los materials del aplec éste. Un amigo mío que está en estas movidas me pasó la dirección de vuestro APLEC y me estoy leyendo algunas historias como la de la Susana y joder ! Te hace pensar un huevo! No sé… me estoy planteando de participar en la movida de laplec, sabéis si hay algun grup en Kstelldefels de los del aplec… no se pa conocerlos y ver de que va el rollito. No sé si podré entrar porqué no tengo hecha la confirmación y he visto que esto es un poco de curas, però no s´´e he visto un enfoque nuevo, gente con ideas más cañeras i más de hoy, que connectan con lo que necessitamos la peña joven… bueno si hay alguien que me eche un cable y me diga algo de los grupos, dabuten. Venga a cuidarse.
    Jenny KsTfa

  • La Des Diu:

    Poder-me llevar cada dia i pensar i sentir que el nou dia té sentit, que val la pena viure perquè avui puc estimar, puc fer felices les persones que es relacionen amb mi i d’aquesta manera puc deixar d’alguna manera rastre de la bondat de Déu. Que altres s’adonin que la nostra fe, malgrat les dificultats, ens impulsa a viure amb esperança i a treballar amb il·lusió perquè trobem sentit a allò que fem.
    Quan ens sentim reconeguts i estimats i valorats com a persones úniques.
    Lloc on cadascú experimenti que les seves tristeses, preocupacions entristeixen i preocupen els altres, perquè les senten com a pròpies, i que les seves alegries, els seus petits èxits són també celebrats per altres.
    Que mai un experimenti que viu sol estant acompanyat. Tenir respecte mutu, tenint en compte els altres en les petites coses quotidianes.

  • Dani de Reus Diu:

    Jo penso que la Sussana no s’hauria de preocupar tant pel que la gent pugui pensar d’ella perquè, en veitat, la gent es sent envejosa de la seva situació. El que ha de fer és ser tal com és i no anar-se atemorint pels comentaris o les accions de l’altra gent envers a ella. D’aquesta manera viurà la vida amb més felicitat i no tindrà tantes preocupacions.
    Per una altra banda, el tema del noi no representa cap problema, perquè, encara que de vegades et pots swentir sol, al final acabes superant totes els dificultats que et pogués plantejar aquest tema i acabes aprenent de l’experiència viscuda. A més, potser el noi també està sentint el que ella sent en aquest moment i té por, com ella, a exterioritzar els seus sentiments.Així que el que ha de fer es llançar-se i no tindre por de les conseqüències, perquè potser després se n’arrepentirà tota la vida.
    I, encara que algunes persones ho neguin, tothom hem estat visquent aquestes situacions i, si la Sussana preguntés a algun dels seus amics, segur que li podrien ajudar a solucionar-ho i podrien fer-li el problema més fàcil.
    Aquesta comparació de la vida amb un tren la trobo bastant interessant, perquè té raó en alguns aspectes d’aquesta relació, però la vida no es constitueix d’un sol tren. N’hi han molts de trens i cada tren és diferent a l’altra, així que si per alguna raó en per un per algun problema o perquè, simplement, no s’adapta a les seves necessitats, és millor deixar-lo i esperar a que arribi el segÜent. I no cal tenir por de equivocar-se de tren, perquè en qualsevol moment pots baixar a la següent estació i esperar-ne un altra de millor. Aquesta és la raó epr la que la vida es converteix en una aventura, perquè mai saps on arribaràs a parar ni quina serà la teva última estació.

  • Narcís de Lloret Diu:

    Ei jenny, a mi no em van gaire aquests muntatges que fan els capellans, en aquest aspecte ens assemblem força! ara bé, em sembla que les dinàmiques del material estan força bé i jo també me les estic llegint perquè amb la meva colla no hi ha mai la possibilitat de plantejar-nos les coses a aquest nivell. Jo tampoc no sé si de Lloret hi anirà algú a l’Aplec però, si vols, ens animem i així tant tu com jo ja tindrem un motiu per anar-hi.

    Contesta si us plau.

  • Jaume Grabulosa de Reus Diu:

    Qui no s’ha sentit mai sol, sense companyia, sense ningú al costat amb qui compartir la felicitat, l’alegria, i també les penes i el dolor? Tothom. Tothom ha passat per aquesta experiència un cop a la vida. I per què? Perquè som humans i limitats, i per això ens és difícil viure sols, esmaperduts, sumits en les nostres pròpies cabòries.

    Per això nosaltres volem animar a tothom perquè cadascú trobi aquella persona de confiança, amb qui compartir els moments de joia i alegria, però que també ens ajudi a seguir endavant, ens redreci quan ens desviem del camí i sàpiga aconsellar-nos desitjant el millor per a nosaltres.

    I perquè això sigui factible, hem de saber estimar. Tal com diu Jesús, “estimeu els vostres enemics”, és a dir fins i tot hem de saber apreciar aquelles persones de cor dolent, que fan mal i perjudiquen als altres. Aquí és on apareix la nostra segona tasca: guiar a les persones perdudes perquè trobin el camí veritable, de bondat, que Jesús ens transmet a partir de l’Evangeli.

    Això és doncs, amics, el que us proposem aquesta setmana: 1) que cadascú es busqui aquell grup de persones on se senti a gust i on hi hagi ànim de tirar endavant i 2) que cadascú intenti ajudar a aquells que més ho necessitin en trobar la persona amb qui més bé se sentin.

    Ànim a tots i a totes!

  • Blanca de Reus Diu:

    Les persones necessitem tenir algú al nostre costat, a qui poder estimar i fer reflexionar en les coses de la vida que ens envolten…Això és el que ens vol reflectir el text de les relacions entre les persones.

    Com bé diu en el text, cada dia més es senten més comentaris sobre la relació que estan duen a terme amb la persona que suposadament en aquell moment estimes, però que més endavant te’n adones de que potser aquella no era la persona que més estimaves, o que més bé t’hi senties…

    Les persones han de saber estimar, estimar de veritat i saber compartir els bons moments i els dolents, ja que la persona que està al teu costat quan et sents bé i quan no, és la que més t’estima! Ànims a tots; i que millor dit: ESTIMEU a la gent que us envolta!!!

  • Jesús Hernández de Reus Diu:

    Jo crec que, les persones, en general ens preocupa mes “el que pensaràn” de nosaltres que qualsevol altre cosa. En certa raó és veritat que necessitem tenir algú al costat, que ens ajudi, al igual que també el puguem ajudar, “compartir”, no ser egoistes ni aprofitar-nos d’aquella persona que veus més debil. Per això una persona sincera, es aquella que mostra com és, com se sent en cada moment…
    A vegades porta a pendre fortes decisions, s’ha de ser valents i tirar endavant, mai perdre l’esperança en moments difícils, s’hi realment tens uns amics de veritat les complicacions seràn més lleugeres, per això una bona amistad pot ajudarte a tu i també a l’altre persona. A vegades és difícil trobar la persona que et fa sentir còmode, que saps que t’ajudarà al igual que tu, que pots confiar amb ella, tot seria més fàcil si tots ens estimèssim de veritat, per això em de mantenir una bona amistat amb la gent que ens envolta, la gent que tenim al costat, perquè si tu respectes l’altre, l’altre tambè et respectarà a tu. A partir del respecte es forma una gran AMISTAT. Ànims a tots i totes!!!!

  • Dani de Reus Diu:

    Jo comentaré una mica el subtema fe.
    Jo crec que el que diu l’escrit del subtema s’apropa bastant al que jo crec que és la fe. La fe és unh compromís individual, íntim, i personal amb déu; i, per aquesta raó, no cal anar a cap lloc per estar amb déu, ja que déu és a tots llocs. A més, la fe vol dir que tu tens un compromís amb déu i creus en ell, hi confies i ,a més , comparteixes amb ell tots els teus pensaments encara que et pensis que no t’escolta. Però en veritat ell t’estarà escoltant atentament i, de vegades, t’ajudarà encara que no t’ho semble. La fe és una paraula molt complicada de definir per aquesta amteixa raó: perquè la definició ha de ser personal. No pot haver una definició exacta perquè, simplement, cada persona la viu a la seva manera i acord amb les seves circumstàncies. Així que tenir fe no vol dir estar lligat i no poder escapar mai. Tenir fe és compartir amb el senyor les teves sensacions i creure en ell.
    Així que no cal buscar en llocs o en altres persones el que és la fe, ja que l’únic individu que ho pot trobar epr tu ets tu mateix.

  • l'Albert Diu:

    Dani estic bastant de cor amb tu, però una fe que resta amb tu mateix i per tu mateix, no és la que ens ensenya Jesús…Jesús fa un pas més, cap els altres. I costa això que anomenem els altres, de no fer diferències, de possar-nos al lloc d’altre, d’arriscar-se a estimar l’altre tal com és. Déu ho fa, s’arrisca, confia, espera.
    Jo crec que aquesta fe necessita ser contrastada, amb d’altres…qui creu només pot ser entés del tot per unaltre creient…i no vaig amb plan elitista…d’aquí neix l’experiència de grup, de comunitat. A totes les religions, també a la cristiana l’experiència de grup de comunitat es fonamental, on contrastar al que visc, al que sento, al que amb costa, al que espero, a qui estimo, aquí em costa d’estimar…la fe no soluciona res, dona un sentit diferent i profund a la nostra vida. Lluny de ser quelcom que ens paralitza, crec que ens estimula a confiar, a estimar, a compartir allò que som i tenim, sense límits!!!!! Gràcies Dàni per la teva reflexiò, a mi m’ajuda saber que al costat o lluny tenim persones que fa l’intent de creure, d’esperar, d’estimar sengons la paraula “màgica”: l’Evangeli!!!!!! Adeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

  • Quim Gómez de Reus Diu:

    Tema : Tema principal Persona
    Desprès de reflexionari molt, el meu grup i jo, creiem que d’alguna manera Jesús mitjançant els evangelis, les eucaristies i la bíblia ens ajuda a crèixer com a persones, ens fa madurar i a pendre’ns la vida fugint de l’egoisme i de l’estancament en un mateix. Creiem que Jesús ens convida a compartir temors, desitjos, esperances, il.lusions amb tots els que ens envolten, perquè la fita de crear un vincle de confiança ens fa créixer com a persones. També creiem que Jesús ens proposa que fugim de les cadenes de la societat i que no es tracta d’anar contra-corrent, però tampoc no cal ser monòtons i mecànics, es a dir, no cal que tots seguim una mateixa direcció.Cadascú ha de créixer amb confiança amb els altres i amb un mateix, però aquest creixement personal pot agafar diferent camins segons la persona que ho experimenti.Conclusió : Per créixer i madurar hem de viure una sèrie d’experiències que evoquin a la confiança i la realitat de ser lliures.Formar-nos com a persones lliures i plenes d’aquesta confiança que ens proposa Jesús, creiem que es l’objectiu principal de maduració.

  • manel de reus Diu:

    en la segoana activitat: aki s’ens planteja unes situacions d’adversitats la vida ja ho diuen no es pas un cami de roses , dels errors comesos tmb se n’apren i poc a poc et vas fent mes persona perque si tens un error l’arregles i ja no tornes a caure en la mateixa pedra i per tant esta smes acabat de formar

  • manel de reus Diu:

    subtema imatge : jo crec k te rao algunes persones es creen imatges d’elles mateixes pro a vegadas no es el k en veritat son ells sino k es deixen portar per els altres i trobo k hauriem de tenir mes personalitat i mostrarnos com som

  • manel de reus Diu:

    subtema relacions : jo crec k te rao en akets dies l’amors es una mica rapid diguemne es una mica un amor de utilitzar i abandona crec k hauriem de ser concients del k fem , les relacions son de mutu acord per tant s’ha d’estar ben concient de amb ki estas jugant o el k t’estant fent

  • manel de reus Diu:

    subtema espiritualitat: jo crec k les persones tenim k tenir fe en alguna cosa perque si no com ens donem l’explicacio de k hi fem aki a la terra, kuan et passa alguna cosa dolenta et vens abaix pro si tens fet et recolzes i li trobes la rao a les coes tot i k hi han coses k no es poden entendre tmb

  • manel de reus Diu:

    subtema fe : jo crec k el mon en k vivim la fe es el k menys es mira pero crec k es molt important, per exemple ara a nadal normalmet la gent son molt materialistes , k si regals k si consoles pro sabem el k estem celebrant?¿ jesus de natzaret neix , si tenim fe hauria de ser un periode de reflxio i ser menys materiaistes i centrarnos en el k ens conve

  • Roger de Reus Diu:

    subtema imatge: crec que avui en dia donem massa importància a la imatge, entre els amics ens en riem d´algun defecte físic de les persones , un defecte que tots tenim, después estem acostumats a veure en els mitjans de comunicació gent que dóna mol bona imatge i no només imatge fisíca sinò el que diuen i com parlen, un cla exemple serien els politics. Crec que hauriem de reflexionar i donar més importancia a la persona, caracter, valorar si es bona persona etc… que no pas la imatge exterior que dona.

  • Roger de Reus Diu:

    subtema relacions: estic molt d´acord i més en la nostra edat que hi han molts enganys amorosos, crec que hem de fixar-se be en la persona que ens agrada i lluitar per ella, i no anar amb alguna persona que saps que et pot utilitzar per un simple “rollu”. Entre els amics es veritat que a vegades els odis en certes coses, les decisions equivocades etc.. poden provocar que hi hagi una certa enemistad entre els amics, però crec que es pot solucionar parlan entre ells.

  • Angels Diu:

    subtema fe: Si jo paso de gasolina a energía eòlica, jo no he mort, he passat d’un jo a un altre jo, o d’un meu a un altre meu, o d’un noster a un altre noster, per tant, encara no està a l’altre món, al món alternatiu, sino encara estem en el món aquest d’aquí, amb continguts alternatius, però amb la mateixa actitud.Hem de tenir fer en Jesus i en que ell ens conduira per el millor cami.

  • Marta Samper de Reus Diu:

    Dons jo penso que aixo que vingiun els emmigrants al nostre país és un tema que ens afecta cada vefgada més a nosaltres , els joves ja que de cara a un futur per dir-ho d’ alguna manera més professional podria ser que hagafessin millor places que les nostres . de totes maneres aixó és una mica díficil ja que no disposen d’ un salari com per pagar-se uns estudis.

  • Yuri de Reus Diu:

    Les religions i l’espiritualitat poden arribar a ser punts de trobada i enteniment entre les persones, i no necessàriament un element que divideixi i generi conflictes entre elles. És fonamental el coneixement i el respecte cap a l’Altre, així com no estereotipar les religions.

  • Galila Diu:

    Subtema : les relacions
    Jo penso que que a la nostra edat no es bo tenir una relació seria ja que no estem preparats per un tipus de compromís d’ aquesta mena.Ara mateix quan penso en noies no ho faig en ninguna amb concret.. pero suposo que a mesura que me vaigi fen gran ja trobare a alguna noia que me faci el pes i amb la qual pugui mantenir una relació serie sense haber d’ estar pensant que estic perdent el temps.

  • Cristina Rodríguez Diu:

    Subtema Imatge:estem envoltats d’ un món en que la imatge , la superficialitat semblen que acabin dominant sobre l’ interior de les persones. conforma el món va avançant , cada vegada es dona més aquest fenòmen. I arribarà un punt en que no farà falta ni parlà amb les persones per saber com son , sinó que mirant- les serà suficient per definir-les.Aixó sempre es pot cambiar e sclar sempre i quan tots i estiguem disposats.

  • Dani de Reus Diu:

    Hola!
    Comentaré una mica el subtema esperitualitat.

    El text explica molt bé el que al gent sent quan, com diu el etxt, “se sent buida”, i és que els humans ens centrem molt en els estudis científics i no ens fixem que dins del nostre cos constituÏt per matèria hi ha alguna cosa més, alguna cosa que ens fa diferents els uns dels altres. Això és qel que algunes civilitzacions anomenen esperit o ànima. És aquella aprt més nostre i que cap persona pot captar desde l’exterior. És el que ens fa sentir, tenir emocions i saber que està bé i que està malament. L’esperit es podria dir que és el nostre pensament, allò que creiem que perdura sempre, encara que el cos se’ns mori. El nostre esperit, com el nostre cos, pot patir molts cambis al llarg de les nostres vides, i pot evolucionar i arribar a ser un esperit fort i bo, i aleshores és quan apareixen sants. L’esperit és el que, per a moltes religions, perdura quan ens arriba la mort i ens fa agafar un camí o un altre, segons el nostre comportament. L’esperit pot anar a l’infern i aptir tota l’eternitat, o anar al paradís, i ser ben atès tota l’eternitat. Però això crec jo que no deu ser del tot exacte, perquè cap persona pot saber que és així si previament no s’ha mort i si no ha vingut algú del altre món a explicar-li, cosa que dubto. Per mi l’esperit és el que ens diferencia i el que ensd fa especials. I, sense esperit, no seriem persones,; seriem com pedres, sense sentiments.

  • Dani de Reus Diu:

    Subtema relacions

    crec que els humans no podrien sobreviure sense algú al seu costat. Les altres persones són tan necessaries per nosaltres que moririem si estiguessim tots sols sense ningú amb qui compartir experiències i, en fi, amb algú qui conviure. Però no és que les persones no poguem viure sols, és que el dia a dia ens ha fet dependre massa de l’altra gent i, quan ens trobem sols i no tenim ningú a qui arropentjar-nos, ens snetim inútils i incapaços de sobreviure. Però per aquesta raó hem de ser capaços de ser independents i aprendre a valer-nos de nosaltres amteixos per poder senitir-nos més realitzats i més autosuficients per si de cas algun dia ho necessitessim.

  • Dani de Reus Diu:

    Subtema imatge.

    Jo penso que en la societat d’avui en dia la imatge hoés tot. Qui no és com la resta de gent normal no és aceptat i la gent que destaca epr bellesa, alçada o cos són els que acaben triunfant. I això és un dels problemes més greus de la societat del moment, perque per culpa d’aquests actes ens deiexcem al costat persones que al seu itnerior tenen molt que donar però no poden fer-ho només peruqe not enen les mides o al cara que l’altra gent vol mirar. Si ens fiquessim a pesnar, no hia ha ningú perfecter en aquest món, i això és el que fa que les persones tinguin un altre valor que no és el de l’exterior sinó el de l’interior, el que tothom tenim però que de vegades ens costa demostrar. Si les persones ens fixessim més en aquest valor interior arribariem a descobrir coses meravelloses d’una eprsona que fins al moment havia passat desapersebuda tan sols epr la seva imatge poc adecuada per el nostre “estil”. Però si dexem de banda la discriminació i enjs relacionem amb els altres pel seu interior ariibarem a créixer més que estant tancats en el nostre grupet de gent amb imatge adecuada.

    Es podria dir que el subtema imatge va relaciona’t amb el subtema relacions, perque una bona imatge fa que et relacionis més o menys.

  • Gerard D. de Reus Diu:

    Subtema imatge:

    Crec que en el mon i la societat en la que ara estem la imatge és igual d’important que la persona en si, tot i que no ho aprovo, crec que donar una bona imatge és primordial, però també s’hauria de ser la millor persona que puguis.Penso que regir-nos per la imatge no és just ja que ningú pot cambiar massa la seva imatge, és a dir a la societat d’avui en dia es valora molt un factor que TU no pots escollir. Per acavar he de dir que és molt difícil canviar això i que ens hi haurem d’ acostumar.

  • Laura Zamora de Reus Diu:

    Avui parlaré sobre el tema principal social.

    L’informació que ens donan es podria resumir en una paraula: l’amor, però no nomès entre dues persones sino entre un col·lectiu de gent.

    Sempre que col·laborem en conjunt en honor a Déu, ho fem amb afecte i estimació, ja que Déu és el primer que ens ha estimat.

    Diariament hi ha gent que lluita per entra en la societat de persones divines, ja que volen rebre més de lo que la natura els ofereix.
    En canvi el text ens dius “no busqueu socialitzar la vida de l’esperit”, amb aquetes paraules jo entenc, que no s’ha de buscar entra en un lloc forçosament sino que a de ser de forma natural que ocurreixin les cosas.

    La canço que ens ofereixen, esta prou be, pero si mes no, crec que no s’hauria de centrar en una unica persona el fet d’estimar com ens diu, sino estimar a tot aquell col·lectiu de gent que ens envolta i en ajuda en el nostre camí que és la vida.

  • Alex de reus Diu:

    Subtema imatge.

    Crec que avui en dia la societat no ens deixa escollir hoq eu volem ser ja que les persones miren l’exterior i no pots deixarte veure tali com ets a l’interior i com et sents per culpa daixó hi han greus problemes en la nostra societat, una societat que no ens deixa partcipar en la vida quotidana si no ets tali com vol la gent; els publicistes, les estrelles del futbol, la premsa. Si no ets una persona maca no pots triumfar a cap lloc. Encara que tinguis un gran cor y ser una gran persona. En aqust mon sa de ser molt bonica per ser famós i aixío es injust

  • Joan Ramon de Reus Diu:

    Parlaré del subtema de les relacions

    Penso que les persones totes, tan bones com dolentes necessitem el caliu de la gen que ens estima per a poder viure bé. Si no tenim algú al costat que ens apolli en els moments més dificils es molt dificil de superals, en canvi si en el moment del problema ho podem contar a algú i ell ens apolla es com una ajuda per superar l’esglaó. Pro el que tampoc es pot fer, es quan tens algu de confiansa, es aprofitarte d’ell i que te superi els problemmes per tu.
    Pero el més important és ajudar tu a les persones necessitades sense interessos a canvi, tal i com deia Jesús, qui fa una bona acció sense esperar res a canvi en un futur rebra el doble del que ha fet
    Gràcies!

  • Mònica de Reus Diu:

    necesitem una persona per a tenir al costat, el els millors i pitjors moments; ens costa demanar ajuda als amics quen de debó la necesitem, pero a vegades som dificils nosaltres mateixos de obrirnos als demes i expresar i saber explicar el que sentim

  • Maria (moltamerda) Reus Diu:

    Jo comentaré l’article sobre l’espiritualitat.

    Principal-ment; només començar a llegir la crítica (perquè no era res més que una crítica) que ha fet l’escriptora d’aquell article, m’ha cridat molt l’atenció (segurament perquè és un tema que jo personalment porto molt a mà)una mena de comparació (per no tornar a dir crítica, tot i que crec que seria la paraula més indicada) o una mena de manifestació contre dues sèries televisives.
    No les segueixo les dues, però la primera, amb els anys que porta de durada (gairebé 6) crec que en algun moment deu haver tractat aquest tema; no descarto que en versió de secta (un tema que actualment està força de moda dins d’aquest gran món televisiu). I la segona, afirmo que la va tractar temàtiques de sèries.
    La persona que ha escrit l’article (no pensséssim que no l’he entes, o que l’he mal interpretat) critica que en les sèries de televisió (i en altres àmbits, imagino) no s’hagi promocionat, perquè al cap i a la fi és la única cosa que fan.
    Quan es tracta algun tema d’aquest estil a una sèrie, al cap i a la fi, mirant-ho fredament la única cosa que es fa és “posar-la de moda”.
    No sé si el fet de que la fè en algú com és el cas de Jesús no hagi aparegut en cap sèrie televisiva (cosa que desconec, però si ens basem en el que diu la redactora de l’article, succeeïx) és una cosa que els preocupi molt, però expressant-ho d’aquesta manera, sembli que s’estigui llençant un missatge estil: SI US PLAU, FEU PROPAGANDA SOBRE L’ESGLÉSIA, QUE TAMBÉ ÉS UN TEMA QUE ES POT TRACTAR EN MOLTS ÀMBITS.
    Honestament, no crec que l’església necessiti aquesta mena de propaganda, perquè si arribés el cas de que fos un tema que aparegués en una sèrie televisiva portaria força polèmica (perquè últimament cada cosa que es fa que no sigui “com l’església mana” o que la pugui ofendre, és fredament criticada).
    Sincerament, crec que no seria un tema que interessaria massa a les productores televisives llegir un article al diari: LA SÈRIE TELEVISIVA VENTDELPLÀ HA REBUT UNA DENÚNCIA PER TRANSMETRE IDEES FALSES SOBRE L’ESGLÉSIA (és un exeple).
    I no escric això perquè tingui mania a l’església; en absolut!`
    L’únic missatge que vull transmetre (encara que en algun moment no ho hagi pogut semblar) és que a la gent (sobretot quan hi ha diners pel mig) no li interessa “enmerdar-se” perquè el simple fet de sobreviure de manera digne, i aguantar un bon nom ja és prou complicat.

    Salut.

  • Cristina de Reus Diu:

    subtema imatge
    En aquesta societat on vivim cada vegada es més fàcil jutjar a les persones am la imatge sense mirar més enllà, sense mirar la seva manera de ser, els valors que té, i tot això és degut als mitjans de comunicacions que ens fan creure que em de ser d’una certa manera perquè sino ja no valem el suficient.

  • Xavier de Reus Diu:

    Dins del meu grup de classe vam decidir dividir els 5 apartats de l’eix persona un per a cada component del grup, jo he decidit de parlar sobre el subtema: espiritualitat.
    Penso que això de que som una generació en que podem atribuir la tira d’accepcions a la paraula espiritualitat i que es cert que els mitjans públics o d’informació tampoc proliferen gaire a que hi hagi un cert ambient de coneixença de l’espiritualitat. Al text deia que hi havia gent que diu que se sent buida, o coses així, jo no crec que tingui gaire a veure amb l’esperit, sinó amb la manera de viure i de ser d’aquella persona, la solució és ser optimista i viure al màxim cada dia. La gent que fuma porros, pren pastilles…no crec tampoc que aquesta “fantasia” en aquest moment d’èxtasi senti alguna cosa per l’esperit. Jo he conegut un budista, resident a argentina que previament havia sigut cristià, i sincerament em va donar moltes idees sobre les diferencies entre les dos religions. El budisme no es més que un estat social en que has d’aconseguir trobar la teva persona, el teu buda; si que es cert que treballen molt l’espiritualitat, pero compararo amb els porros o les pastilles no m’ha swemblat correcte.
    Per acabar, m’han agradat molt algunes frases cèlebres del text bíblic ^-^ la cançó escrita ésmolt bonica i la película no he tingut la oportunitat de veure-la.

  • pere_reus Diu:

    1 tema:creiem ke la noia pensa massa am el seu passat i que hauria de buscar noves companyies per intentar no pensa tan en el passat.

  • pere_reus Diu:

    en la segoana activitat: aki s’ens planteja unes situacions d’adversitats la vida ja ho diuen no e facil , dels errors sen apren i molti poc a poc et vas fent mes persona perque si tens un error l’arregles i taprens a espavialar i ja no tornes a caure en la mateixa trampa.

  • pere_reus Diu:

    IMATGE:es molt facil jutjar a una persona nomes miranla (com va vestida,coses que fa…)pero ningu es para a coneixer com realment es la persona el caracter i tot aixo…creiem que abans de jutjar una persona las de coneixer

  • pere_reus Diu:

    RELACIONS:
    creiem que cada persona, sigui com sigui, sempre necesstita algu al seu costat perque ene ls moments dificils l’apoyi tambe pensem ke es bo ajudar a les persones dessinteresadament.

  • pere_reus Diu:

    ESPIRITUALITAT: creiem k les persones tenim k tenir fe en alguna cosa perque si no com ens donem l’explicacio de k hi fem aki a la terra, kuan et passa alguna cosa dolenta et vens abaix pro si tens fe si creus en algna cosa et pots vindre amun!!

  • pere_reus Diu:

    FE : la fe es el k menys es mira pero crec k es m important, per exemple ara a nadal normalmet la gent son molt materialistes, regals materials… pro sabem el k estem celebrant?¿haura de ser un priode de mes reflexio i no tant de materialisme

  • gemma de reus Diu:

    Pel que fa al subtema imatge:

    Nosaltres creiem que com ja s’ha dit aquí, en aquesta època en la que vivim el més important acostuma a ser, malauradament, la imatge. La gent prefereix una persona guapa o “guai” abans que una bona persona; el problema és que, per culpa d’això, hi ha gent que en comptes de comportar-se com ella mateixa, es transforma, es posa una careta davant dels altres, per ser com la moda ens diu que hem de ser, vestir com hem de vestir… sense importar-li els seus propis principis. Aquí és quan sorgeix el problema, es fa veure que s’és una cosa per no trobar-se sol, però al final, si fas veure el que no ets, és quan acabes estant realment sol, encara que estiguis rodejat de gent, perquè ni tu mateix saps qui ets.

    Que vagi bé.

  • David Canela de Reus Diu:

    Primer tema:

    Be jo crec que la susana no ha trobat els seus veritables amics perque quan algu es amic teu primer que ja et coneix i segon que no et fa vergonya dir com ets o com et sents aixi que crec que la susana te de buscar els seus veritables amics , segur que en tot el mon hi ha algu que pensa com ella o ni que pensi totalment al contrari que es senti be quan estigui al seu costat

  • David Canela de Reus Diu:

    Segon Tema , Tema principal :

    doncs crec que les persones tenen de lluitar per la seva llibertat i pels seus ideals i tambe crec que la llibertat es el mes importat que hi ha en aquest món però tambe tenim de pensar que la nostra llibertat acaba on comensa la de l’altre osigui en resum que tenim de ser lliures pero sense reprimir als del costat , hi ha molta gent que lluita dia rere dia per la llibertat del seu pais , nacio i fins i tot personal en aquest mon costa molt tenir llibertat pero mai ens podem rendir algun dia l’aconseguirem sigui lluitan o parlan algun dia arrivara IPC ||*||

  • David Canela de Reus Diu:

    Tercer tema , Subtema imatge:

    uhmm no eh entes molt be el text pero bueno dire el que crec sobre l’imatge que donem i el que rebem , doncs pensu que la imatge es important pero depen per a quines coses per exemple a l’hora d’anar a buscar feina o parlar am la gent doncs la imatge es important pero simplement es important amb el que i tens un hola i adeu am la gent que ti fas dia rere dia doncs per molt bona imatge sino ets bona persona i et preocupes per les teves relacions doncs al final t’adones que no tens ningu al costat i que l’unic que tens son falsos amics , osigui el que pensu es que la imatge es important en el primer moment despres ja no importa per res . Es evident que si ets un deixat i no et preocupes gens per la imatge doncs per molt amics que siguin no voldran anar amb tu pero bueno es don per suposat que una mica de higiene i cuidadesa es te , sort

  • David Canela de Reus Diu:

    Quart tema , Subtema relacions:

    Es evident que els que mes t’estimen es la familia encara que molts cops t’enfadis i això am ells però gracies a ells estem aqui aixi que ells fan molt per nosaltres sense esperar res a canvi , aixo si que es solidaritat!!
    Sobre allo d’ara am una i ara amb una altre doncs avera estem a l’adolescencia i cadascu va a lu que va suposo que depen de la persona pero no totom va numes a buscar rollus hi ha gent que no li agrada aixo dara amb una i ara amb una altre hi ha gent per tots els gustus pero es evident que el que ara va amb una i despres amb una altre mes d’un cop haura fet mal i mes d’un cop li faran mal pero bueno cadascu ja sap a lu que va i cadascu tria la seva vida , aixo si despres no ens podem queixar perque cadascu sap a lu que va

  • David Canela de Reus Diu:

    Cinquè tema , Subtema espiritualitat:

    Estic d’acord am el que diu el text de que actualment en les series etc es parla de l’esperitualitat per parlar de coses dolentes però no estic d’acord en que digui que quan ens trobem buits es que ens falta esperitualitat jo crec que el que estem es deprimits i llavors diem “estem buits” perque trobem a flatar aquell amic, aquell familiar , etc que pasavem uns bons moments amb ell osigui seria mes una cosa de depresio o de soledat que no pas esperitualitat , sincerament jo a esperitualitat ho tinc entes com a coses am els esperits , de l’anima i coses aixi i llavors com que son coses que no es poden demostrar llavors la gent doncs no en parla tant perque i poden haver hores de conversa sense treure cap profit

  • David Canela de Reus Diu:

    Sisè tema , Subtema fe:

    estic completament d’acord amb el que diu el text això si aquesta fe molts cops es sent reprimida per la gent que t’envolta aixi que si tornem al tema llibertat cadascu te de ser lliure d’expresar el que creu sense que ningu el critiqui per allo , en aquest moment la fe putser es sent una mica reprimida pero i continuara sent i si la gent la porta anira creixent

    Adeu i sort

  • Agnes de Reus Diu:

    subtema de relacions:
    El text fa refelxionar molt sobre les relacions entre qualsevol persona , familia, amics , companys..

    Tothom necessita una relació d’amistat , perque en quansevol moment pugui estar al teu costat i que t’ajudi en els moments que mes o necessites i que aqueta persona confi am tu per poderla ajudar igual que a fet ella.

    També es necessita una persona a qui poder estimar , una parella sentimental, en la que al seu costat et sentis be i agust sense tenir por de res , i am ganes de tirar sempre endevant, pero sempre s’ha de ser fiel a la perella per que sino podria sortir malament,poguent-li fer mal a l’altra persona …..

  • aida de reus Diu:

    subtema de la fe:
    Jo crec qe com diu al text la fe es una de les actituds fonamentals de la vida humana, perque si no ens creguesim als uns als altres la nostra convivencia seria kasi impensable.

  • aida parra de reus Diu:

    subtema de estudis i treball:

    estic d’acord amb el text perquè diu que ara en el món del treball i sobretot els joves fan coses que no tenen relació amb els estudis que han fet i aixó es veritat perquè ultimament la societat està molt malament ja que totom hauria de fer el que a estudiat i el que li agradar i cobra igual perquè aixo dels preus i tot això estàn molt malament així que em fa pensar en que la societat cada cop anirà mes malament en relació al treball

  • Mònica de Reus Diu:

    SUBTEMA FE:
    La fe no és més que un seniment de creença i de respecte en vers a la nostra religió o relació de confiança, d’amor.
    No es tracta de creure en unes veritats o en uns dogmes, sinó en una persona a la que acollim dins nostre.
    Creure significa veure les coses amb bons ulls i descobrir el bé en totes elles.
    La fe és el resultat d’una trobada entre dues persones, entre tu i Déu; però si la fe és una trobada am Déu, ningú et pot treure la teva pròpia trobada personal.

  • Àngels de REUS Diu:

    El nou ordre mundial porta un camí erràtic que genera intolerància, injustícia i infelicitat. Aquesta situació s’ha de corregir des de tres dimensions diferents: la lògica, la justícia i el sentit comú. Cal obrir-se als altres pobles creant-hi relacions que superin les diferències i assoleixin uns valors universals comuns en què aquestes tres dimensions siguin tingudes en compte. La veritat no rau en un poble o en un altre, sinó en la relació que s’estableix entre ells. La lògica i el sentit comú, la raó i la religió, no són oposats, sinó que s’han de complementar, encara que sense confondre una cosa amb l’altra.

  • Eric de reus Diu:

    subtema:relacions

    jo crec que aquest text es un text que et fa reflexionar bastant i plantejar-te bastantes coses. Jo crec que tot esser huma necessita relacionar-se amb altres persones ja sigui una relacio amorosa com una d’amistat o una relacio familiar
    Jo estic dacord amb el text ja que la familia es de les coses que pots estar segu de que mai et fallaran ja que la tindras sempre al teu costat i donante suport.
    I el mes important es no jugar am les persones ja que a tu et sentiries malamen si o fesin amb tu i io krek que s’han de mantenir les relacions am les persones amb respecte.

  • Dani de Reus Diu:

    Jo penso que el problema dels immigrants ,es irremediable en aquests moments perquè els països desenvolupats no perdonen les duedes al països subdesenvolupats i aquests es veuen imposssibilitats per torna els diners.
    Per aixo aquestes persones emigren, pero de vegades causen mals a les nostres ciutats. Pero abans de jutjar aquests aspectes em d pensa que ells son persones com tutom i tambe es emreixen esser alguna cosa en aquesta vida…..axi que millo deixarles viure i conviure amb nosaltres qwue no que es morin al seu pais

  • alejo de reus Diu:

    subtema fe:

    crec que la fe es el que ens fa seguir en els moments dificils el que ens fa confiar segamen en una creença sense calguer saber si es certa o simplement si ens la podem creure. La fe es el que ens fa entendre coses inexplicables que no podem entendre.
    L’èsser huma te com a carecterística el voler apendre i en tenir una explicació per tot, sigui creible o no…
    La fe ens fa ser mes humans del que ens pensem molts.

  • jordi de reus Diu:

    subtema persona:
    io krek k el prblema de la susanna es una kosa k te xk li falta se mes animada i xk tmb te mlt prblmes x a relacionarse am la gen ia k krek k deu se pok sciable!!!

  • marina de reus Diu:

    PRIMER TEMA:

    És normal trobar a faltar a la gent que coneixia, li donaven seguretat i confiança però ha d’apendre a canviar d’aires i conèixer a gent nova tot i que porta un temps d’adaptació.
    Creiem que la Susana hauria de deixar-se veure tal i com es i no preocupar-se tant de lo que pensin els altres.
    Tothom té la seva manera de ser i la seva personalitat i al final trobarà a gent que concordi amb ella.

  • jordi de reus Diu:

    subtema: imatge
    ket tema de limatge es un dels temes k krek k interiormen es mportan ia k totom smpre vol dona una bona imatge xk la gen nu es pnsi koses k nu son, tot i k tmb si es vol dna una imatge de una prsona k es fa lmprtan i la dura el prblema k pot teni esk la gen nu es vldra relaciona am ell ia k kreu k deu se mlt especial i k es un antipatic i potse es tot al kntari es una prsona mlt smpatika i mlt ambable. el k es tndria k fe tot i k es una kosa kasi mposible es dona la imatge real de km som xo axo nu es facil xk ia gen k si k els i dones la teva imatge tal km ets xo i ia a altre gen k els i dones una altre imatge k no es x els motius k siguin. lu millo k es pdria fe es na am la vritat x davan i nseña a la gen tal km ets.

  • jordi de reus Diu:

    subtema: les relacions
    estik dakor am les paraules k diuen al inici del text on diu k les prsones som totalmen depenens ia k kuan un neix no sap km es fan les koses etc… ia k io krek k el k fa un ome es narse fen al llarg de la vida xk am ketes relcions k i estableixes smpre en pots treure koses positives i koses negatives k et faran se millo prsona al llarg de la vida. xk segu k dakestes koses algunes x el motiu k sigui et markan i tajudaran a pnsa i actua de frma mes adekuada en kda cirmtancia. tmb krek k as de se una prsona oberta sociable i amable am la gen k veus k mes setacosta i am la gen k nkara nu se tacostat dona el prime pas x establi una relcio!!!

  • jordi de reus Diu:

    subtema: espiritualitat
    io krek k el tema de lespiritualitat es un tema mlt relatiu ia k es una kosa k dpenen de la teva frma de se la kreus mes o la kreus menus, ia avere am axo tmb i nflueix mlt am la gen en k tas nvoltat ia k segons kina gen tens al voltan ets duna frma de se i duna altre frma de se. x tan krek k es un tema k el pots snti mes o meñs depenen de km tiguis xo k segu k algu tens x mlt pok k sgui. x tan krek k si k dspirutalitat en te totom de manera dferen ptse gen nu la rprsenta tan xo la te i dltres k smbla k en tnguin mlta ptse en tenen meñs del k et pnses ia k daxo es una kosa k nomes u pots sabe tu i no es pot mesura.

  • jordi de reus Diu:

    subtema: la fe
    de la lektura unes paraules k krek k son bastan significatives son kelles en k deia la fe: es dons la relacio de knfiança i damor am Déu mateix. la fe xo es una kosa mlt sbjectiva ia k ia gen k no te la fe en el mateix Déu k kreiem nsaltres si no k te fe en altres Déus. la fe tmb krek k es una kosa k no es pot mesura i k no es pot kntifika ia k la fe totom en te xo no es una kosa en k es pugui di si mira tink fe. ia k totom te fe en alguna kosa ia xk te la suficien knfiança o xk te la suficien knviccio de k axo es una kosa real. la fe krek k es una kosa k es significatiba tenirne xk et dmostra k kreus en algun Déu xo tmb es una kosa k mai es pot dmstra si ens tens o no.

  • Franc, de Mataró Diu:

    Hi ha intervencions que diuen que l’espiritualitat és relativa: jo crec que no. Diguem que es confón espiritualitat amb psicologia. Pero el món interior de les persones és el que és, sempre ha existitit i sempre existirà, la q

  • Franc, de Mataró Diu:

    Hi ha intervencions que diuen que l’espiritualitat és relativa: jo crec que no. Diguem que es confón espiritualitat amb psicologia. Pero el món interior de les persones és el que és, sempre ha existitit i sempre existirà, la questio és com expliquem el nostre mon interior, les nostres preocupacions, les nostres pors, els nostres desitjos…. L’espiritualitat cristiana es una gran desconeguda, especialment pels joves, nomes coneixem el budisme i sort del Richard Gere

  • Anna de Reus Diu:

    El nostre grup, hem esta mirant i em arribat a la conclusió de que el camí de la vida, es un camí mol llar i esta ,mol ple de pedres. També sabem, que com a persones que som, ens sentim sols, sense companyia, ens falta alegria i sobretot moltes vegades un on amic per compartir-ho tot. Tots i cadascun ens podem sentir ben identificats. Ja que som humans i limitats, però quant ens sentim així ens es mol difícil de reconeixeu.

    Nosaltres, tot pensant hem arribat a ala conclusió que em de donar ànims a tota la gent perquè tiri endavant i no es senti així. I que estigui ben tranquil•la, perquè si fa cas al seu cor, segur que lo que faci estarà ben fet!

  • Helena Guinjoan de Reus Diu:

    Hola

    ara comentare el ssubtema del tercer món:

    aquest tema ens vol dir que hem de posar una mica de la nostra part per ajuda a les persones del tercer món.
    les persones de les ong i missions diuen que fan tot el posible per ajuda aquestes persones pero que podriem posar una mica més de la nostra part,jo crec que es veritat perque moltes vegades no pensem amb aquestes persones i cada dia estan pitjor, també crec que si posesim una miqueta de la nostra part i fosim tots i no sol quatre persones els podriem ajudar mes i cada dia es moriria menys gent i podrien construir escoles, hospitals, etc.
    aquest es el meu comentari sobre aquest tema del tercer món.

    que hos vagi bé a tots
    adeu

  • Albert B (Reus) Diu:

    El meu grup i jo , despres de parlaro hem arrivat a la conclusio de que no donem importancia a la persona humana , perque que seria de nosaltres sense companyia d’altres persones i sense amistats , amb qui compartiriem les nostres opinions? Hi ha gent que vol ajudar a les persones hi que ho fan com es el cas de les ONG.
    desde aqui una abrassada a tots.

  • Àngels de REUS Diu:

    Subtema:Justícia
    La Justícia ens convida a una reflexió interior per a examinar les nostres accions, i així posar en la balança els pros i els contres dels nostres actes en el passat. Aquesta reflexió ha de realitzar-se amb consciència, objectivitat, lucidesa i tolerància. D’aquesta manera es farà justícia, i haurem d’acatar el seu veredicte sense cap contemplació. Però les columnes de la justícia -el positiu i el negatiu- ens mostraran camins divergents que afectaran les nostres decisions.

  • lakai Diu:

    hola k tl ?

  • Paula Martí de Reus Diu:

    Oles!!
    buenu avere jo crec k el que real ens fa sentir persones són les petites coses de la vida com tornar un petit favor, ajudar a un company que ho necesita, donar apoyo moral a qualsevol persona del nostre voltant que veiem que esta trista…aquesta es la única qualitat que fa que els humans es diferencin de qualsevol altre ésser viu: el poder de compartir un ratet de la vida amb la gent que t’estimes.

  • El noi de Tona Diu:

    Es veuen tantes coses que ens porten avui a jutjar a la gent amb la pruimera imatge que ens portem, però sabem allò que hi ha dins del seu cor, dins del seu pensament, en el seu inconscient? Per què clasifiquem a les persones segons vesteixen, si porten arrecada o no? Si fan això o fan allò. En el fons el que ens passa es que ens costa de coneixer a l’altre. Ens preocupa l’altre? És realment important el que ell pensa, o és més important el que jo dic, i que la gent faci el que jo vull?

  • L'amic del mossèn pep Diu:

    Només entrar a la pàgina oficial de l’aplec diu:

    Falten 117 díes per a l’Aplec de l’Esperit 2007

    No trobeu que una bona pàgina no hauria de tenir faltes? dies s’escriu sense accent com a paraula plana que acaba en vocal + s que és no creieu??

  • El noi de Tona Diu:

    Èscolta tio, tu no saps llegir. On veus l’accent? Això és una provocació a algún mossèn en concret? qui és aquest Pep? Recoda que estem parlant de la persona, que també es pot equivocar, i crec que t’has equivocat per que cap mossèn signa com a pep i dies esta ben escrit.

    A reveure i dorm una mica, que tens resaca!!!!

  • Matteo Diu:

    Estamos haciendo un encuentro maquísimo!!!!

  • Maria,Reus Diu:

    Subtema 14.
    El Quart món.

    És cert que en aquest món no tots hem tingut la sort (o per a pocs desgràcia) de néixer en una família rica; és més, d’altres han nascut en famílies pobres; però a la vida, l’experiència ens ha ensenyat (com a mínim a mi) que les teories sobre: Els diners mouen el món. Són certes, i també considero cert que ens poden donar molta facilitat, comoditat, i felicitat.
    Però, a la vida també hi ha altres coses que ens donen felicitat, fins i tot més importants que els diners: la família, una carícia, un amic, un senezill somriure. En efecte no són grans coses, però fan que la vida sigui molt més feliç.

    I per acabar, una frase del tot certa amb la que comparteixo opinió: “Només estimem el que no poseïm totalment”.

    Salut.

  • Gina M.R Diu:

    Jo crec que som persones perquè som fills de Déu i com a tals som únics(i complexos),vet aquí les diferències.
    A vegades no acceptem les diferències però sense elles perdríem la identitat.

  • juan Diu:

    yo me apunte i no me acojstes… =(

  • xavics Diu:

    Va pel JUAN.
    No sé qui ets, Juan. No sé d’on ets, ni sé perquè has dit això.

    Només sé que em pots trobar en les perones que trobes cada dia, en les que al carrer, sense cap por ni tractes d’heroïcitat, ajuden a la gent que, com tu, en aquests moments, et sents sol i desamparat.

    Tu dius que no t’acollim. Doncs digue’ns a on estàs, i et vindrem buscar.

    Això és passar a l’acció: El quart món, la immigració, la marginació, la pobresa… Hi hem de fer algo, no?
    No m’agrada que et sentis així, Juan. Vull que comparteixis amb nosaltres els teus propis sentiments… I doncs, Juan. Què vols tu?

  • Jose de Valdoreix Diu:

    Ei gent, només dir que la gent de Reus té molt a dir !! voldria contestar a al Narcís de Lloret, que diu que no li van gaire aquests muntatges que fan els capellans, doncs jo sóc seminarista i crec que si vens a l’aplec aquell dia veuràs un tipus de gent molt diferent a la que t’imagines ens ho sabem passar molt bé també els cristians!!
    T’animo a continuar treballant les dinàmiques del material aquest és un bon foro per parlar de les coses que ens importen. I no et preocupis si de Lloret no hi va ningú pots vindre amb nosaltres!!
    Ja que veig que la Juani no et respon….

  • david vilà de reus !!!!(mont-roig) Diu:

    ei sok el galila ,mosenestic completamen d’acord am el que diu el david canela , crec que entre tots podem fer alguna cosa per la espiritualitat i no per la televisio sino per fets…

    ens veiem !!!

  • raquel kuketa reus Diu:

    ostras yo no entiendo na de lo k es esto ni de k va,la ermana de mi kolegio m a mandao acer un trabajo i no entiendo na ajja weno suerte kn lo k agais kuidaros !!

  • Rafa Flores Diu:

    Magradaria fer un sopar de gent jove cristiana a la provincia de tgn…..

    Que us sembla, m’agradaria saber que en aquest mon no estic sol, que hi ha mes joves que pensen com jo.

    el meu correu es:
    rafaflores77@hotmail.com

    Pot ser el primer pas

  • FLIPERS Diu:

    XD
    Cada matí quan m’aixeco i surto al carrer ja hem sento important perquè la gent que estimo em saluda pel carrer i això m’agrada.

  • puta Diu:

    g

  • sdfjvdfiscjvi Diu:

    esmvrerkejvrelkcnvrelkjmfrkefjre9ijfrelfoerplfreñfoerñlferñwlfeñflewrpfoew4fwréfñ

  • nichi de Tortosa Diu:

    FELIÇ DIA A TOTHOM!

    Ostres! Mira que he entrat un parell de vegades a aquesta pàgina buscant aquests fòrums per poder participar i demés!

    I ho trobo ara, ¡que falta només una setmana per a l’Aplec! Ays…¡Tinc unes ganes d’anar-hi que és massa…!

    Sabeu que hem sortit al canal 33? Ara fa una estoneta de res…Han fet un petit reportatge sobre l’aplec de l’esperit d’altres anys! ¡Buah….què guay ha sigut veure-ho! Jo és la primera vegada que hi vaig a l’Aplec, però en tinc moltes ganes!

    I bé, tractant el tema que comenteu…a mi hi ha moltes coses que em fan sentir viu, però ara mateix, el fet d’haver trobat aquest espai, d’haver-vos anat llegint, ¡de veure que hi ha més gent que pensa com jo!

    AIXÒ EM FA SENTIR VIU! La vostra participació m’ha omplert d’alegria i ànims! (i això que tots estem d’examens finals i treballs)

    Espero poder conèixer-vos a molts de vosaltres!
    Si algú em vol agregar estaré encantat de coneixer-vos: lk866@hotmail.com

    Ens veiem per l’aplec!

    Que es noti que NOSALTRES TRENQUEM EL CODI DE BARRES!

    Fins aviat,
    nichi

  • Chica de baxillerato Diu:

    l q a mi em fa sentir persona son coses com ara coneixer algu un dia, interessar-te x ell i quan tadones d q realment hi havia un punt interessant..veure q estas d tornada a casa snse saber ncara ki es..

    suposo q akestes sensacions destimar i perdre a algu en unes pokes hores i q a sobre aixo t faci mal sn dakestes coses q nomes les persones podem sentir…

  • claror Diu:

    O només veure aquesta/es persona interessant/s en trobades, ja que en el dia a dia tots tenim el nostre camí i a vegades es difícil que es creuin.

    Però les coses bones passen molt ràpid, com aquest aplec! Enhorabona!

  • Xiquet de Valls Diu:

    Ei!!!
    aprofitem aquest espai per comentar també allò que més ens va marcat de la diada inoblidable que vam viure el dia de l’Aplec a Tarragona…

    Ànims!