SIJ

Tornar als eixos principals

Hi ha un eclipsi de Déu?

 

¿Hi ha un eclipsi de Déu?
 

«Qui ha trobat el que de veritable, de bell i de bo hi ha en la pròpia vida -l’únic tresor veritable, la perla preciosa!- corre a donar-lo a conèixer a tot arreu, a la família, al treball, a tots els àmbits de la pròpia existència. Ho fa sense cap temor, perquè sap que ha rebut l’amor del Pare; sense cap presumpció, perquè sap que tot és do; sense covardia, perquè l’Esperit de Déu precedeix la seva acció en el cor dels homes i és com llavor en les més diverses cultures i religions. Ho fa sense fronteres, perquè és portador d’una bona notícia que és per a tots els homes, per a tots els pobles». Així s’expressava el Papa Benet XVI a la Vetlla de Pentecosta el proppassat mes de juny, davant 400.000 membres de moviments apostòlics i comunitats eclesials.
 

El creient d’avui està cridat a ser en el món signe creïble i lluminós de l’Evangeli, de les seves radicalitats i de les seves paradoxes, sense acomodar-se a la mentalitat d’aquest món, en tants aspectes desorientat, molt individualista i egoista. Un món que tendeix a allunyar els homes de Déu, fins a intentar eclipsar la seva glòria totalment… Cal transformar i renovar el propi compromís de servei i d’amor per poder discernir la voluntat de Déu, i sobretot per ser testimonis de la transfigurant presència de Déu.

 

I avui torna a ser prioritari “testimoniar” la fe en Déu, un Déu personal i transcendent, un Déu creador de tot, que és font de vida, de misericòrdia i de pau. Un Pare que es preocupa de nosaltres, que no és lluny de cada un de nosaltres, i que ens ha fet fills seus, dotats d’una gran dignitat. Un Déu que malgrat el mal que descobrim tan atroç, no és l’autor d’aquest mal. Un Déu etern que crida els homes a viure amb Ell per sempre. I un Déu que se’ns ha apropat en Jesucrist.

 

Aquesta és la missió de cada cristià i de tota l’Església, revelar l’amor de Déu a una societat que el necessita, per més que vulgui ser aconfessional o a vegades es vulgui anomenar laica en un sentit poc afinat. Sta. Teresina de l’Infant Jesús, doctora de l’Església, ho deia bellament i sintètica: “Vull fer estimar l’Amor”. Perquè l’amor ho és tot. “Déu és amor” diu Sant Joan, i si un estima, estima molt i desinteressadament, trobarà Déu, perquè ja viurà en Déu.

 

Necessitem manifestar aquest amor que ens invadeix. Diguem-li a Déu, sovint, que l’estimem. Fem estimar la seva Paraula. Omplim-nos de l’ardor del seu Esperit d’amor. Aprenguem en l’escola de l’amor crucificat. Ajudem tothom solidàriament, i perdonem els qui ens ofenen… I l’amor vencerà. Com diu la cançó: “Estima i seràs feliç. Estima, i tot canviarà. Estima i descobriràs, l’alegria d’estimar”. Després de l’eclipsi, sempre torna la llum, perquè durant els eclipsis, la llum del sol mai no ha deixar d’existir.
 

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell

Escrit per SIJ el 7 de Maig de 2007

37 Comentaris a “Hi ha un eclipsi de Déu?”

  • Laura Zamora de Reus Diu:

    Hola a tothom!

    He estat legint l’entrada que a creat el bisbe d’Urgell, podriem dir que es centra en una paraula AMOR.
    Parla de que li hem de demostrar a Déu que l’estimem y també del fet de ajudar als altres per aqueta estimació que els hi tenim sense tenir en compte si rebrem res a canvi.
    Jo personalment Trobu que te molta raó el petit fragment de canço que ens mostran.
    “Estima i seràs feliç. Estima, i tot canviarà. Estima i descobriràs, l’alegria d’estimar”.

    Moltes personas perden l’esperança sobint i es desanimen perqué les cosas no li sorten be.. però i tot allò que els envolta , que n’es de tot aixó?
    No es dediquen a parar un moment i reflexionar sobre les personas que els hi envolten, que els estimen i que els valoren per com son y el que fan.

    No perque les cosas ens sortin malament un cop em de llençar la tovallola, hem de continuar y lluitar per allò que volem, i am l’ajut de els que ens estimen sortirem endavant. Hi si ademés ens esforcem ajudan als altres també ens sentirem satisfets i tindrem més ganes de viure.

    Adeu*!

  • Helena Guinjoan de Reus Diu:

    He llegit el comentari i ma semblat que per moltes persones pot significar molt perque es parla de la paraula “amor”.

    El text diu que hem d’estimar més a Déu i que no ens a de fer vergonya els nostres sentiments cap a ell.

    Tampoc s’ha de perdre l’esperança perque sino tot allo que ens fa ilusio desapareixera, i que sen fara?

    Només dic que aquest text fa reflexionar bastant i que o fa per bo.

  • manel de reus Diu:

    he llegit el text i crec que si que hem de manifestar l’amor de deu pero sovint el que ens eclipsa s’inposa mes a l’amor i no ens permet veurel , en aquest mon que vivim axo sol passar.
    Espero el qu diu el text es faci realitat

  • gemma de reus Diu:

    Hola a tothom

    Crec que el text del bisbe ho diu tot molt clarament, “Déu és amor” com deia st Joan, i encara més, a més de ser amor, dona amor, i amor a tothom, no només a uns quants. Per això no hem de pensar mai que Déu ens ha abandonat, Déu ens estima i cuida de nosaltres, tot i els mals moments que tots arribem a passar. I hauríem de ser capaços de tornar l’amor que se’ns dona cada dia.

    I en aquests moments, la societat té por de mostrar l’amor que sent, i més cap a Déu. Una societat en que ser cristià està mal vist, per això de vegades ens n’amaguem o intentem dissimular.

    No hem de permetre que la por ens tapi la llum de l’amor. Creure en Déu i estimar-lo pot ser el més bonic. I com diu el bisbe després d’un ecplipse torna a brillar el sol, nosaltres hem d’ajudar a que aquest sol torni a brillar ben aviat i amb més força que mai.

    Adéu

  • Manel de Reus Diu:

    Un exemple és l’escola , si asisteixes a actes religiosos, vas a missa etc.. estás mal vist per la resta de comanys ja que no fas el mateix que ells , ets estrany llavors. Aquí es on has de ser valent i demostrar que creus en l’amor de Déu. Axí aconseguirem fer fora l’eclipsi que amaga l’amor de Déu.

  • xell de reus Diu:

    El text és mpot resumir amb tres paraules “Déu és amor”, que també hi surten en el mateix textx

    Ens parla de no tenir por de mostrar el nostre amor envers Déu.
    De no deixar-nos portar per l’egoisme, la manca de solidaritat i tota la resta de coses que fan que la convivència sigui una mica més desagradable

  • Aida de Reus Diu:

    He llegit el text del bibe d’urgell i crec que en té molta raó en dir, que la missió que tots tenim és fer arrivar als altres l’amor de Déu.
    Trobo que es centra molt en l’idea de l’amor de Déu i en l’esperança que necesitem, per no rendir-nos quan les coses no ens surten bé.

    I com diu la cançó: “Estima i seràs feliç. Estima, i tot canviarà. Estima i descobriràs, l’alegria d’estimar”.

    Ádeu!

  • Roger de Reus Diu:

    He llegit el text hi crec que hem de fer arriba l´amor a Déu i altres persones a les que estimem i ajudant-les.
    Avui en dia es dificil demostrar el nostre amor a Déu ja que no es pot expressa però es important que estimem als demes.

  • Noe de reus Diu:

    hellow!
    He llegir el tex de el bisbe de urgell el tma de que pales es de l’amor i en centre la fe el amor que amb de tenir a Déu.
    Es un text que fa reflexionar i que en mostra amb exemples com cançons l’importancia de l’amr en tots els seus estats.

    com dius el text: “Vull fer estimar l’Amor”

    bye*!

  • Aida de Reus Diu:

    hola,
    he llegit el doument penja pl bisbe d’urgell. en ell (el document)ens parla de l’amor que sentim per Déu i co el tenim nosaltrs mateixos.
    en aquest text es potrefexionar i mostra amb exemples que tos ens m podem sorti.

  • mònica aguiló de reus Diu:

    el deu a vegades ens el donen creat, creixem amb ell, damunt del pedestal que ens el posen, pero de veritat sol nosaltres sabem la veritat, el que pensem es cosa nostra, els demes no ens han d’influir en el nostre pensament de deu, per aixo la opinio i sentiment que cadascu tingui cap a deu poden ser de moltes maneres diferents, pero a la vegada totes seran iguals, el amor que podem sentir vers ell.

  • jordi de reus Diu:

    dspres de llegirme el text! estik mlt dakor en el k a dit el bisbe de de la seu! xk prime de tot no es gens facil di k krek en Déu! xk x kreure en Déu sa de se una prsona k smpre es vagi a misa i k sgui prktikan! ia k no es pot di krek en Déu sense se una prsona praktikan! segon es dficil manifesta lamor en Déu ia k es un amor el kual si nu es prta am fe i am knviccio nu es pot realitza! tercer tik mlt dakor am les ltimes paraules del bisbe: “Estima i seràs feliç.Estima, i tot canviarà. Estima i descobriràs, l’alegria d’estimar”. i am les ltres frases k a dit: Vull fer estimar l’Amor”, “Déu és amor” .
    desitjo i esperu k ketes paraules es facin realitat!

  • Gibert de ReUs Diu:

    Holes!

    La vritat es k jo penso k si, k la societat d avui ens eclipsa la paraula d Déu i ens separa d ell. Hi ha moltes temptacions i coses k ens atreuen més k seguir l evangeli, resar o anar a l’ església.
    Per tant, ens em d esforçar i seguir el k creiem k és més correcte, tan si està ben o mal vist.

    Els cristians, x revelar “l’amor de Déu a la societat” hem de seguir els valors k la paraula de Déu ens transmet i ensenya i així ser millors persones i ser un model a seguir en akesta societat.

    Tot i així, sobre la frase: “Després de l’eclipsi, sempre torna la llum, perquè durant els eclipsis, la llum del sol mai no ha deixar d’existir.” crec k l’evangeli i la religió cristiana (juntament amb costums i tradicions) anira minvan dia a dia, però k els valors k akesta ens a transmès perduraran sempre.

    a10!!

  • Yuri Kang de Reus Diu:

    Bones a tots

    Opino que el text que acabo de llegir intenta dir-nos que estem envoltats de l’amor de les nostres famílies, dels amics, dels companys (feina, col·legi, etc.), però, també tenim a mà l’amor de Déu sense cap dubte. El món d’avui dia necesita fets, proves, coses que siguin convincents perquè siguin creïbles. Així que malauradament, la societat d’avui dia, no confia en l’amor de Déu, quan en realitat és el més confiat en aquest món. Per mi almenys, crec que la raó de tenir una família que m’estima, tenir uns amics que m’ajuden, poder anar a la escola, la nostra existència en aquest món, no creieu que això és com una senyal d’amor de Déu? No cal incloure els pobres, perquè estic segura que Déu els estima iguals com ho fa amb nosaltres.
    Revelar l’amor de Déu, crec que vol dir que donem les gràcies per tot el que ens pot oferir, confiar en ell, ajudar als altres és signe de solidaritat, com bé ens ho demana el Bisbe.
    Què ens costa perdonar? si després només tenim la dolenta rencor i ens ferim, i també a la persona que no és perdonada, perquè segur que desitja de tot cor ser-ho. Crec que tot és perdonable, si ho fas, et sentiràs millor, i l’altre persona també, creuràs que no , pensaràs que és just, però en el fons no sentiràs la veritable felicitat, i si no ho veus clar, es perquè estàs cegat de egoisme.
    Fa temps vaig llegir aquesta frase d’un lloc ( no m’enrecordo): Perdona si vols ser perdonat. I crec que és veritat, ens interessa que ens perdonin, però no perdonar-los.
    * NO dic que ho fagi tothom (referit a tot el text), sé que hi ha gent que és molt diferent!
    Adéuu

  • marina de reus Diu:

    Després de llegirme aquest text penso que avui en dia donem més importancia a l’amor dels familiars, l’amor dels amics etc. i no arribem a pensar en l’amor de Déu.

    Està com a mal vist ser massa cristià, almenys a la nostra edat i tampoc ens n’adonem.

    Per aixó crec que, com diu l’ultima frase del text, Després de l’eclipsi, sempre torna la llum, perquè durant els eclipsis, la llum del sol mai no ha deixar d’existir.

    donemli més importància.

  • Marta Samper de Reus Diu:

    Hola!^^

    Després de llegir molts dels comentaris, podem arrivar a la conclusió de què estem envoltats d’amor, però aquest amor ens costa de percebre, perquè per altres factors de la vida cotidiana no ens deixen veure.
    El text del bisbe d’Urgell es una bona reflexió sobre l’amor de Déu i l’eclipse que pateix.

    enga dW!

  • eric de reus Diu:

    ei!!! tal com ho diu el text clarament dèu es amor, ens transmet amor i nosaltres rebem aquest amor, pero no sempre el tornem com caldria.
    Com es pot retornar aquesta amor?
    jo crec que una manera senzilla de fer-ho es estimar al prògim ja que estimant a el prògim demostrem l’amor a deu.
    un altre punt es que deu mai no ens abandona sempre hi es i no sol en els moments dolents i crec que hauriem de tenirlo en compte també en els bons moments. no sol hauriem de pregar a deu per que ens ajudi sinoi que també per donarli gràciesper tot el que tenim.

  • Anna Olivé de Reus Diu:

    Jo crec que el món actual si que ens deixa percebre l’amor de Déu perquè a tot arreu hi ha amor,il·lusió i sobretot, fe. Si intentemdonar tot l’amorpossible i fer-ho tot amb il·lusió veurem que molta gent també s’esforça en fer-ho.
    Però si que és veritat que hi ha molta gent que critica l’església i el cristianisme però si tens clares les idees totanirà bé!dwww

  • Adria Crusells Reus Diu:

    Mossen hi he entrat, he!!,
    Bueno me llegit el text, i e arribat a la conclusió que hauriem de donar mes importancia a l’amor, que molts cops no valorem prou, no nomes a l’amor dels amics familia, a l’amorde deu.

    DWw

  • agnes de reus Diu:

    e llegit el text i ma semblat molt refelxiu , em sembla que el tema que tracta es molt important de l’amor.

    el text ens diu que em de “estimar a deu” crec que d’aixo no ens em de avergonyir.. esuna cosa normal….

    crec que tothom hauria de llegir aquests text i refelxionar sobre el que diu…

  • Angels Diu:

    Bàsicament, l’estil de vida que proposa el cristianisme el veiem reflectit en els evangelis, i es podria resumir com segueix:
    Vols ser cristià? Doncs deixa de preocupar-te per tu mateix i comença a preocupar-te pels altres, aquells que hi ha al teu voltant: la família, els amics, els veïns, la gent del carrer, persones que encara no coneixes però que saps que et necessiten. Al cristià no li preocupa ser ric, ni poderós, ni famós o influent. L’autèntic cristià escull voluntàriament la pobresa i comparteix les seves riqueses amb els necessitats. La felicitat no te la donaran els béns materials, sinó poder estar amb la gent que estimes. Si vols ser cristià, aprèn a compartir.
    El cristià no es deixa vèncer per les adversitats ni pel sofriment. Conserva l’esperança, i davant del mal segueix creient en la victòria del bé.
    El cristià és solidari, plora amb el qui plora i acompanya el qui pateix.
    El cristià no creu en la llei del més fort, sinó en la llei de l’amor. Lluita amb constància, però sense violència ni agressivitat.
    El cristià no és rancorós, sap perdonar les ofenses, i no torna mal per mal.
    El cristià no accepta la injustícia ni la mentida. Es rebel·la contra l’odi i l’opressió. Desitja i lluita amb passió per un món més just i més humà.
    El cristià és sensible i atent al mal dels altres, és solidari amb els seus germans en els triomfs i en els fracassos, en les penes i alegries.
    El cristià es compromet amb els dèbils i necessitats.
    El cristià és de cor noble i sincer, senzill i incapaç de fer mal. Actua sense manipulació ni dobles intencions. Es lliura sense buscar premis ni recompenses.
    El cristià és honrat i diu la veritat, malgrat que això el pugui perjudicar. Defensa els drets dels més dèbils, denuncia les injustícies i falsedats, encara que per això s’hagi de veure perseguit o calumniat.
    El cristià confia en Déu, i prega per ell, pels seus germans, i també pels seus enemics.
    Vols ser cristià? Doncs segueix aquestes normes de vida. Però viu-les amb naturalitat, i no amb angoixa. Si un dia t’equivoques, demana perdó i procura millorar. Recorda que només els Sants són perfectes; la resta de la gent en tenim prou amb intentar-ho.
    «Si els cristians practiquessin el que Jesús va predicar en el Sermó de la Muntanya, jo seria, sens dubte cristià», va dir el Mahatma Gandhi, conegut líder hindú.
    El Sermó de la Muntanya és un fragment de l’Evangeli de Sant Mateu (capítols 5-7) on es resumeixen tots els principis de la doctrina de Jesús de Natzaret. Us convido a tots a llegir-lo, perquè és molt curt, però diu un munt de coses que veritablement val la pena sentir, fins i tot per als que no són cristians.Comença amb les Benaurances, que diuen així:
    «Feliços els que tenen esperit de pobresa, perquè d’ells és el regne de Déu.
    Feliços els afables, perquè ells heretaran la Terra.
    Feliços els afligits, perquè seran consolats.
    Feliços els que tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
    Feliços els misericordiosos, perquè ells assoliran la misericòrdia.
    Feliços els nets de cor, perquè veuran a Déu.
    Feliços els que treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
    Feliços els perseguits per ser justos, perquè d’ells és el regne de Déu.»
    I continua (Lluc 6, 27-28):
    «Ameu als vostres enemics; feu el bé als que us odien; beneïu als que us maldiuen; pregueu pels que us calumnien.»
    I també (Lluc 11, 9):
    «Demaneu i se us donarà; busqueu i trobareu; truqueu i se us obrirà.»
    Segurament ja havies sentit aquestes frases alguna vegada, i potser et demanaves: “que volen dir?”. Compara-les amb les frases que he presentat al principi de la pàgina, i així descobriràs el seu autèntic significat.

  • Gerard Domènech de Reus(visca el barça) Diu:

    hola a tots!!!!!Crec que hem de manifesatr aq

  • Gerard Domènech de Reus(visca el barça) Diu:

    uest amor cap a déu, sent una bona persona, transemtent el seu missatge als altres i també ajudant als qui ho necessitin. s’ha de ser fort espiritualment i mental, perquè hi ha mola gent que no dóna amor als altresi només mira pels seus interessos però no s’ha de caure en les temptacions fàcils.

    Inga dews….. i perdó per averu escrit en dos intervencions…….

    mossen posam un positiu…jejejeje

  • Robert de Reus Diu:

    Bones!

    Doncs despres de llegir el text del bisbe Joan-Enric i els comentaris que la gent ha anat deixant aqui he arribat a la conclusió que el cristià d’avui ha de ser aquell que proclama sense por, que és com és, que no s’amaga o fingeix ser algú altre quan li interessa i només quan està ell sol es mostra tal com és…

    Hauriem de ser com realment sóm, com volem ser, sense pors, sense problemes,…sent nosaltres mateixos…

    Però bueno…jejeje

    Apa!Vagi mB a tothom!

  • Àngela Olivé de Reus Diu:

    Bé jo he llegit aquest text del bisbe d’Urgell i crec que el missatge principal que vol transmetre és que encara que vivim en una societat plena de preocupacions físiques i superficials i de problemes sense solució, si creiem en Déu i en el seu amor no ens hem d’avergonyir i seguir endavant amb la nostra missió que en aquest cas seria transmetre l’amor de Déu per alla on anem, ja que encara que molta gent digui que són tonteries i es declari no creient, en el fons si els hi fas arribar aquest amor pot ser que se’n surtin de molts problemes dels quals no creuen que veuran mai el fi.
    Bé això és la meva opinió, podeu o no estar-hi d’acord… o respecto!
    Apa ciau!

  • David Vilà de Reus Diu:

    Hola a tots, bona tarda he llegit el text del Bisbe d’Urgell i crec que el missatge que vol transmetre es l’amor i que vivim en un món sense remei i que tot són preocupacions, i crec que de vida només n’hi ha una i és te que aprofitar al màxim i sense complexes. Hem de donar gràcies a Déu per aquets maravillosa vida que ens a estat concevuda i que si fossim un una societat del 3r món sabriem el que es patir de valent i treballar per les mafies de bambinos italianos i que hem de seguir la nostra missió que es seguir el camí de l’esglesia i que continuem aquest camí fins que arribem a la mort !!! aquesta es la meva opinió…

    Bona tarda a tothom i que m’en vai a estudiar una mica de Naturals… Ara que puc fer un comentari volia dir que vai superar l’angela a Matemàtiques de una maner bastan “big paisa” pero buenu no pasa res !!!! xD

    Mòssen ets l’amu de les magdalenes !!!

  • Maria Diu:

    Crec que l’aplec és una bona iniciativa perquè la gent que sent fè pel mateix pugui debatre, conéixer gent i sentir-se a gust amb la gent que li agraden les mateixes coses, i sense por!

  • Dani de Reus Diu:

    Jo crec que, com proposa el bisbe d’Urgell, a Déu li hem de transmetre amor i ell ens a de transmetre a nosaltres la confiança de que som benvinguts en el seu cor. Però per a mi el més important no és la nostra realció directa amb Déu. Per a mi el més important és el que Déu ens fa ser davant de les altres persones i els valors que ens transmet per a podwer conviure amb la gent que ens envolta de la noptra ciutat, la nostra escola o de la nostra casa. Per aquesta raó jo crec que és improtant que l’amor que nosaltres li donema Déu no es transmet amb paraules, gestos o altre mena de actes superficials.l El nostre amor capa a Déi es transmet ajudant la gent necessitada, ajudant al nsotre amic que se sent malament en el seu moment de la seva vida i en moltes altres ocasions en què nosaltres necessitem posar en rpàctica els principis i els valors de Déu. Aquest és el veritable missatge que em de caPTAR I EN EL QUAL EM DE REFLEXIONAR PER A INTENTAR MILLORAR CADA DIA AL MÀXIM EN ESPERIT.

  • Dani de Reus Diu:

    Subtema participació:

    Jo crec que aquest escrit té raó perquè a la vida una persona s’ha de sentir activa. Amés, com diu l’escrit, si cada dia ens mostrem a nosaltre smateixos les pedres que ens fan fer aquest camí més esgotador acabarem superan-les i acabarem essent uns caminadors més segurs. Daquesta manera ebitarem entrebancs que després el més segur ewns faran més costosa la vida.

  • salom Diu:

    he llegit el text i crec que si que hem de manifestar l’amor de deu pero sovint el que ens eclipsa s’inposa mes a l’amor i no ens permet veurel , en aquest mon que vivim axo sol passar.
    Espero el qu diu el text es faci realitat

  • salom Diu:

    Un exemple és l’escola , si asisteixes a actes religiosos, vas a missa etc.. estás mal vist per la resta de comanys ja que no fas el mateix que ells , ets estrany llavors. Aquí es on has de ser valent i demostrar que creus en l’amor de Déu. Axí aconseguirem fer fora l’eclipsi que amaga l’amor de Déu.

  • Blanca de Reus Diu:

    Hola a tothom!!!

    Llegint els comentaris de la gent i el text del començament…

    Les persones ens hem de mostrar realment com som, no ens hem de deixar influenciar pes la gent que ehns envolata, ens hem d’estimar i ajudar-os quan faci falta. Això és el més important, saber valorar-nos i acceptar tal com som!!!!

    Que vagi molt bé a l’aplec.

    Blanca.

  • Alex de Reus Diu:

    Bon dia, parlaré sobre el tema de Déu i crec que l’article té tota la raó del món, molte svegades solament pensem en Déu “quan ens importa”, abans de l’examen, a les notes, en els mals moments, etc. En el món actual pòques persone (tenin en compte que hi ha més de 6.000 milions de persones), pensen correctament en Déu, en la nostra societat Déu és una “cosa” que solament ens preocupem per ell en els pitjors moments i no ens preocupen quan tot va bé. Em de ser més conscients que Déu no está solament per ajudar en els moments difícils, també està per donar-li les gràcies cada matí per tenir un pat sobre una taula i recoberts amb un sostre que anomenem casa, també està per agraïrli el seu esforç de cuidar a tots els membres de la nostra vida que estimem… em de donar les gràcies per tot ho que ens passa, sigui bo o no tan bo, perque em d pensar que alguna cosa pitjor ens podría passar. Demanem gràcies.

  • Jaume Grabulosa de Reus Diu:

    Bones a tots!

    Avui voldria comentar una mica la introducció del senyor bisbe: l’amor a Déu, que podem professar de moltes maneres diferents. Una manera pot ser de forma directa, resant, demanat gràcies i perdó a Déu per les faltes comeses. Però també estimem Déu ajudant els altres, sent generosos i portant una bona vida. I així estimem Déu perquè fem allò que Ell vol, allò que desitja per a nosaltres.

    Pel que fa al comentari del senyor Alex, vull dir que hi estic totalment d’acord. Hem de tenir present a Déu cada dia de la vida i no oblidar-lo mai, ja que sempre vetlla per nosaltres. Per tant, també li hem de donar gràcies pels moments feliços de la nostra vida i pensar sempre en Ell.

    Finalment, ara que estem al mes de maig, us animo a tots a pregar el Sant Rosari, i demanar a la Mare de Déu per aquells que estimem, que ens ajuden, ens serveixen d’exemple per seguir el nostre camí i, també, per les ànimes del purgatori.

    Ànims i adéu!

  • Josep - La Seu d'Urgell Diu:

    Això és un bisbe i la resta són ximpleries. Tant de bo la resta de bisbes fossin com el nostre. Gràcies per la seva aportació. Ens veiem a l’aplec.

  • Blanca de Reus Diu:

    Déu vol el millor per a tots nosaltres, d’alguna manera ell desitja el bé a tothom.

    Per això com a resposata de la seva ajuda nosaltres cal que el tinguem present en les nostres vides.

    Com molt bé diuen l’Alex i el Jaume, per a poder demostrar a Déu el nostre efecte, hem de resar i fer una reflexió diaria sobre els actes bons i dolents que ehm comès al llarg del dia; Ajudar a les persones que es troben al nostre voltant, que si mai necessitem ajuda ells, com a persones, ens ajudaran.

    Sempre hem d’obrar pensant que fem el bé, pel nostre compte, no pel que puguin pensar l’altre tgent de tu.

    Per tant, animo a la gent que vagin a l’aplec, allí podran conviure amb gent d’altres zones i compartir idees.

    Ànims a tothom!!! Seguiu pel camí correcte.

  • Xiquet de Valls Diu:

    Ei!
    aprofitem aquest chat també després de l’Aplec i pengem-hi els nostres comentaris sobre com vam viure aquella diada inoblidable…

    Gràcies!!!