Eix evangelització
Si estem “marcats per l’Esperit”, participem de la missió de Jesucrist. Sant Lluc la resumeix molt bé:
[…] enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits […] Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. (Lc 4,18-21).
Com es fa? Com ho fa, Jesús? Ell participa de la vida d’aquells a qui vol donar la “bona nova”. Enmig d’ells és un més:
¿No és el fill de Josep, aquest? (Lc 4,22).
I, amb els dies, els va incorporant a la tasca. Seguint Lluc anem descobrint coses:
[…]Pujà en una de les barques, que era de Simó, […] s’assegué i instruïa la gent de la barca estant. […] No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir. (Lc 5,3-11)
L’evangelització passa per compartir la vida, per estimar. Evangelitza el qui viu intensament la vida. I coneix Jesucrist. I hi té una relació personal. Evangelitzar no és una transmissió d’idees. Evangelitza qui estima.
Vet aquí un text que ho expressa:
«El Senyor ens ha enviat a evangelitzar […]. Però, has pensat mai què vol dir evangelitzar? Mira, evangelitzar un home és dir-li: També tu ets estimat per Déu en el Senyor Jesús. I no solament dir-li, ans realment pensar-ho. I no solament pensar-ho, ans comportar-se amb ell de tal manera que descobreixi i senti que hi ha en ell quelcom de salvat, quelcom de més gran i més noble del que podia imaginar, i que així desperta a una consciència nova de si mateix. Això és anunciar-li la bona nova: Oferir-li la teva amistat. Una amistat real, desinteressada, sense condescendències, feta de confiança i d’estima profundes. […].» Éloi Leclerc, Saviesa d’un pobre, Francesc d’Assís. Claret, Barcelona, 1985
Escrit per SIJ el 22 de Octubre de 2006
