• inici
• materials
• activitats
• Materials
• Espai de debat
• Informacions
• Inscripcions
• fira d'entitats
• Espai d'espiritualitat
• noticies
• arxiu
• tarraconense
• links
• contactar

Tornar als eixos principals

71 Comentaris a “”

• Xavi Canudas Diu:
  

  Llegint la Bíblia veiem com la vida, amb els seus enrenous i maldecaps, també ens porta la notícia que hi ha ALGÚ que ens ajuda a caminar, sempre i en tot lloc.

  Aquest ALGÚ és Déu que stà pendent sempre de naltros. Es preocupa per naltros, i ens estima. El seu AMOR és tan gran que ens treu dels errors, dels fracassos i de les dificultats (encara que ens ho haguem buscat). Ens perdona, ens cuida, ens vigila i ens anima.

  Evidentment, no ens estalvia mai la lluita contra el mal, però si que ens ajuda a superar-lo!! JESÚS ens ho porta a l’xtrem, tot donant-nos la intimitat necessària amb Déu (Abbà-Pare) per poder correspondre-li amb el mateix grau de proximitat que Ell ho fa (sóm fills de Déu, els batejats, no?) Fins i tot, Jesús ens ensenya a ESTIMAR fins a l’xtrem a la CREU, però ens invita, un cop ha ressuscitat (=vèncer la por i la mort), a fer el mateix que Ell, en Nom Seu i per Ell.

  O sigui, ns nvia el seu Sperit perquè poguem Viure i Fer viure la nostra alegria. Què podem fer?

  Doncs això, EVANGELITZAR. Viure l’Evangeli jo mateix, i fer-lo viure als altres.

  I TOT AIXÒ PER AMOR!!!! No em digueu que això no val la pena!!!

• Georgina M.R Diu:
  

  Estic d’acord amb tu, Xavi, però a vegades som massa covards per fer-ho.

  Per evangelitzar hem de sentir-nos a prop de l’Evangeli(viure’l) i es necessita la força de la oració i la seguretat de que Crist és amb nosaltres.

  Hem de ser valents. Estem en la Veritat!!

• ester de reus Diu:
  

  hi ha avegades que volem fer una cosa i ens o impedeix la por, per exemple això hauriem de creixer una mica mes com a persona i superar les nostres covardies.
  L’evangeli potser, ens explica com poder ser millor persona i podero demostrar-ho als altres.

• Jose de Valdoreix Diu:
  

  Uff!!Com a seminarista m’ho plantejo molt en serio. Crec com la Georgina que a voltes som massa covards. Però saps la presència de Déu en el que ens envolta és real, i la vida és maravellosa. El saber que no estem sols, la pregària, el servei de caps de setmana en un residència de gent gran, m’ajuda a descobrir la grandesa de la gratuïtat. Sentir-me lliure de no haber de ser competitiu, que puc fer coses que m’agraden i que no tenen recompensa, … sentir-me estimat per Jesús com un amic gran… m’ajuda a continuar i a compartir la meva vida !!
  ànims que hi ha molt per fer i compartir!! el millor regal…. DONAR A CONÈIXER L’AMOR DE DÉU !! com diu el Xavier

• david vilà de reus !!!!(mont-roig) Diu:
  

  estic d’acord en el que diu el Xavi encara que a vegades siguem covardds , la covardia no tindria que existir i crec si volem explicar una cosa la explikem i punt encara que sentis una caosa al teu estomac, no et deixis imfluenciar per els teus amics …

  AIXO VOL DIR QUE SI ELS TEUS AMICS NO TASEPTEN SI ESTAS AM UNA TIA SI FAS COSAS …
  NO SON ELS TEUS AMICS !!!!!!

• Jaume Grabulosa de Reus Diu:
  

  Bones!

  Avui comentaré una mica el tema principal d’aquest eix. I per a començar, farem una analítica del cristià actual. Avui dia ens deixem influir moltíssim pels tòpics socials, per les modes, les noves tendències… Una d’aquestes “modes”, i ho anomeno així a falta d’un terme més adequat, és no ser cristià. Aquesta condició ha quedat molt enrere, sobretot –i malauradament– entre els joves. A més a mes, de vegades, la gent ens mirarà amb mala cara, es riurà de nosaltres o, fins i tot, intentarà rebutjar-nos pel fet de ser cristians.

  I la pregunta, amics, és: per què ho fan? La resposta és simple: perquè encara no han descobert la gràcia de Déu i de Jesucrist, per moltes causes: perquè els seus pares no són cristians, per la influència del grup d’amics, per els estereotips socials…

  Jo crec que no haurien de ser aquestes persones les que ens provoquessin vergonya o por per defensar la nostra fe, sinó que hauríem de ser nosaltres qui els convencéssim a ells de la presència de Déu entre nosaltres, de seguir el camí de Jesús. I ho hem de fer perquè ens ho va manar Jesús.

  En l’Evangeli de sant Joan, Jesús diu: “Jo sóc la llum del món. El qui em segueixi no haurà de caminar mai a les fosques, perquè tindrà la llum que mena a la vida.” Busquem, doncs, aquesta llum que és Jesús, i compartim-la amb els que no tenen fe. Evangelitzem la nostra societat sense covardia i amb fervor!

  Fins aviat!

• Jesús Hernández Diu:
  

  Holas!!

  Comentaré el tema principal.
  Me estat llegint detingudament el que la gent a comentat, en definitiva el que la gent pensava. M’ha cridat molt l’atenció de que tots heu mostrat una sèrie de detalls semblants, que tothom hi ha posat, inclús jo també analitzaré a continuació. Estic totalment d’acord en l’escrit del senyor Grabulosa. És veritat que avui dia sembla que el no creient és el més modern, o el més “guai” al cap i a la fi la joventud d’avui dia es basa en això.

  Jo crec i seguint el que ha comentat ara parlo de la ” Judit”, no podríem viure sense Déu, ell ens dona un sentit a la vida, ens fa recapacitar, ens fa perdonar, la vida no seria el mateix, ens fa ser persones bones, encara que no ho sembli, és una referéncia per a nosaltres, i hem de seguir el seu camí, la seva voluntat, només i tan sols sent persones humanes amb cor i sentiments. Entran en la seva glòria ens enriquiremt d’ell.

  Per això i tornan ara al tema del Jaume, bé dic Jaume perqué és el que més m’ha fet veure la realitat, però en general, nosaltres els cristians hem d’ensenyar als altres aquells que volen ridiculitzar l’esglèsia, qui té la raó, peró tan sols fent el que ens diu Jesús. Ja veuran realitat, de moment estan en un món que volen crear sense la intervenció de Déu nostre senyor, creient-se que no és important.

  per això amics i aquí finalitzo que no patiu la influència d’aquells que no han vist nostre senyor, aquells que són “moderns”, per això dic, ¿no podem ser moderns amb la glòria de Déu?

  Fins ben aviat companys!!!

• Dani de Reus Diu:
  

  Hola bones!

  He estat llegitn els comentaris que els germans Jesús i Jaume han proposat epr a aquesta pàgina. Jo crec que el senyor Jaume té raó en el aspecte de que els cristians són mal vistos com a gent poc guai i gent que està poc a la moda. Per aquesta raó hem de lluitar per a poder fer veure a la gent que ser cristià no és estar en una secta, sinó compartir uens ideas amb un grup de persones que estan d’acord amb tu.

  Dewww

• Carles Diu:
  

  Ahir vaig estar la tarda amb una classe de religió de 3r d’ESO d’un IES. Vam treballar l’activitat de presentació de l’eix església. Compartir amb vosaltres que va ser molt interessant tot el que si va dir (vaig demanar al delegat que fes un resum i que me l’enviés. Jo us l’enviaré). Destacar que majoritàriament creien en Déu. Em sembla que és una porta d’esperança, és una invitació a moure la terra, per a que la llavor doni fruit. Us mantindré informats.

• Gerard D. de reus Diu:
  

  No estic massa d’ acord amb el Jesus hernandez per això que diu que el que no és creient és el més guai o no sé que més ha dit.Perquè el que realment és creient no li importa ser guai o no guai sinó millorar la seva vida espiritual , compartir-la amb els altres,…Per tant els que diuen que no són creients per ser guais és que els hi falten uns tornillos.I els no creients tenim tot el dret a no ser-ho i no crec que no ho siguin per ser més o menys guais.Perquè una cosa,Jesús, és la superficialitat de no dir-ho o mentir dient que no creus, però s’ha d’analtitzar en la persona i saber si ho és, perquè segons la conveniencia de cadascú , un pot dir que creu i l’ altre no.Gràcies per posar a la disposició aquest forum per poder practicar la llibertat d’ expressió.

• El noi de Tona Diu:
  

  Ei Bon dia.

  Primer de tot m’alegro que la gent intervingui i se senti lliure d’expressar allò que viu, allò que sent. Crec que aquest mitjà permet ser sincer i realment dona serietat al fòrum.

  Dani estic d’acord amb tu i amb en Jaume quant realment als creients ens falta exterioritzar la felicitat de creure. Sembla moltes vegades que visquem tristos, molt individuals i freds. Crec que sense perdre un equilibri, ens hem de plantejar el perquè allò que prediquem i diem que vivim no ens dona una pau interior que s’exterioritza vers els altres, com la simpatia i l’alegria del cor no som capaços de saber compartir-los amb els altres. Em plantejo, en creiem realment l’evangeli? Realment sentim i vivim l’amor de Déu, encarnat en Jesucrist, que va mori en un creu i Déu Pare el va ressucitar? Això omple les nostres vides, i fa que ens sentim feliços i estimats? N’ho pregunto per mi mateix, però al mateix temps som capaços de fer viure als joves aquest gran tresor, aquest gran misteri d’amor, amor gratuit?

  Són temes que em preocupen i al mateix temps m’interpel·len cada dia. No se, avui dijous gras, i al veure els comentaris ultims em suscita aquest pensament.

  Que tingueu un bon dia.

• Alex de Reus Diu:
  

  bon dia

  primerament vull donar el emu apollo al germà jaume, té raó en tot ho que ens a comentat, seguidament vull expressar la meva opinió respecte a que significa evangeitzar, crec que aquesta paraula explica molt be el que Jesus va dir als seus deixebles, alló de pregonar per totes les nacions que significa ser cristià, tot el punt de vista de nosaltres, els creients. Pero ens falta una mica sensibilitat per expressar ho que sentim als demès (ens ho ha recordat molt bé el noi de tona, el dani i el jaume), hem d’exterioritzar més amb totes les civilitzacions y cultures diferents a les nostres,així podrem difondre millor les nostres creences y actituds, si ens podem ficar en la ment d’una altra religió els podrem comprendre y no dir res de que per ser d’una altra religó no son iguals que nosaltres, al fi, tots som iguals pero amb diferents ideals i mentalitats.

  gracies

• Oriol PRADELLS! de Reus! Diu:
  

  Bones!

  Io estic d’acord amel xavi i el vila(galila), pensu que ens tnim que enfrenta a les nostres pors, si tenim por a una cosa i no li donem mai la suficient importancia sempre tindrem por i sempre estarem atemorits pel que ens pugui pasa.
  L’evangeli ens explica com poder ser millors persones i la oportunitat de demostraru.

  adeu germans
  atentamen uri

• Àngela Olivé de Reus Diu:
  

  Mireu, jo estic d’acord en que s’han d’afrontar les pors i mai has de sentir-te incòmode per formar part d’algun grup o fer algunes coses que el teu grup d’amics no faigin o torbin ridícul, però també s’ha de ser realista.
  En l’adolescència ens fan gràcia moltes coses i ens passem part del dia rient, per això crec que si tu confesses que formes part d’un grup evangelitzador per exemple, és molt probable que en un primer moment els teus amics s’en enriguin però que amb el pas del temps o entendran i t’acompanyaran perquè en el fons són AMICS. I per això no crec que sigui del tot cert allò que es diu que si els teus amics s’en riuen de tu per una cosa que fas ja no són amics.
  Per què si ens fiquessim a mirar de que podem riure i de que no, segurament no riuriem mai per por d’afectar algú, i de vegades ens queixem de coses que segurament nosaltres també fem, això no vol dir que tot el dia se’ns estiguin enrient de nosaltres i encara haguem de fer-loshi bona cara…
  Bé suposo que ja m’enteneu no?¿ jaja
  Apa, si algú no enten el meu raonament ho sento però no sabia com explicar-ho. Si de cas que m’ho digui i ja intentare posar-ho millor.
  Gràcies i bona tarda.

• Albert Diu:
  

  Angela, doncs, no no entec al teu raonament!!!!Simplement crec que les persones no ens definim per un moment…la vida ens va definit. Les actituds, les petites decicions…crec que malgrat costi cal reflexionar més, demanar-nos honestament perque fem les coses i com les fem. Crec que la comoditat, al que diràn es una manca de llibertat!
  Adeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

• Anònim Diu:
  

  Bones

  El que crec jo és que avui en dia no “està de moda” ser cristia, ja que comporta algun que altre sacrifici, pero la veritat que pels qui sentim la fe aquest sacrifi no es mes que anecdotic, ja que Jesús en guia a seguir el millor camí de la vida, i això no te preu.

  Sincerament, penso que la joventud hauriem de tenir mes proper el cristianisme, i hauria de ser ben vist, pero a la gent li sembla una cosa antiga amb la qual no comparteix els ideals.

  Entre tots hem d’aconseguir que l’esglèsia creixi!

  Ànims!

• Joan Ramon Royo de Reus Diu:
  

  Bones

  El que crec jo és que avui en dia no “està de moda” ser cristia, ja que comporta algun que altre sacrifici, pero la veritat que pels qui sentim la fe aquest sacrifi no es mes que anecdotic, ja que Jesús en guia a seguir el millor camí de la vida, i això no te preu.

  Sincerament, penso que la joventud hauriem de tenir mes proper el cristianisme, i hauria de ser ben vist, pero a la gent li sembla una cosa antiga amb la qual no comparteix els ideals.

  Entre tots hem d’aconseguir que l’esglèsia creixi!

  Ànims!

  PD: Perdó pel missatge anònim!

• Georgina M.R Diu:
  

  Ei, com anem?
  Mireu, a mi només de veure q hi ha més gent q té ganes d fer arribar l’Evangeli als q ens envolten, m’omplo d’esperança.

  Abans creia q sí, q segur q hi hauria gent amb aquests ideals pro entrar al fòrum i veure cada dia més missatges en aquest apartat és molt gratificant, n’és una prova material.

  Comparteixo la meva opinió amb vosaltres amb molt de gust.

  Estic d’acord amb tu Joan Ramon i de fet no “està de moda” xq costa un esforç (tot i q la recompensa s’ho val) i a la nostra societat no “li va” això d’esforçar-se. Allò q suposa un esforç, val la pena!

  Adeu amics!

• Angels Diu:
  

  Jo penso que la caritat ens porta a estimar, en primer lloc, els qui ens estimen, ja que no és possible viure en plenitud el que llegim en l’Evangeli si no estimem de veritat els nostres germans, els qui tenim al costat. Però, tot seguit, el manament nou de Crist ens fa pujar en la perfecció de la caritat, i ens anima a obrir els braços a tots els homes, també a aquells que no són dels nostres, o que ens volen ofendre o ferir de qualsevol manera. Jesús ens demana un cor com el seu, com el del Pare: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare» Tots hem de contribuir a un món millor.

• Dani de Reus Diu:
  

  La caritat penso que és al manera que tenim les persones de donar les gràcies a Déu per la bona vida que portem o que estem a punt de portar. D’aquesta manera estem intentant donar aquesta bona vida que ens envolta a altres perones que no han tingut la sort de néixer en una família que estigués en situació de donar bona vida al fill. La caritat de vegades es veu com una estafa amb totes aquestes associacions no gobernamentals perquè pensem que són elles les que es queden els diners. Però nosaltres hem de pensar que no només estem donant caritat si donem diners. També estem donant caritat si anem de voluntaris a un menjador infantil o si anem a la casa de Caritas per intentar ajudar o fer alguna xerrada a aquest tipus de persones. Totes aquestes coses fan que altre gent es senti més a gust amb la vida i lis estem facilitan les coses. D’aquesta manera podem arribar a aconseguir que aquestes persones adquireixin un bon nivell de vida gràcies a la nostra participació activa en alguna d’aquestes acitivitats. Si tots fessim aquest tipus de coses acabariem donant una bona vida a la majoria de persones de la nostra ciutat i aconseguiriem que els infants immigrants o amb dificultats poguessin adquirir una cultura i una educació que algun dia els protarà a guanyar un sou digne per a poder abastir-se i pdoer viure en un nivell de vida bo.

  Per aquesta raó crec que la caritat l’hem de començar al nostre voltant i no cal donar semrpe dienrs, sino que les bones accions semrpe acabem fent i donant més bon resultat que els diners.

  BONA NIT A TOTHOM!

• manel de reus Diu:
  

  Com diu el tema , nosaltres no em triat als nostres germans sino que Déu ens ha triat a nosaltres i als nostres germans , i ens hem de sentir orgullosos d’això i compartir-ho amb tothom, no hi ha ningú que compratint la fe amb Déu hagi rebut menys del que ha donat. Hem d’estimar a tohom , fins i tot a l’enemic.

• El noi de Tona Diu:
  

  Bon dia,

  Mireu l’altre dia el meu nebot m’explicava el següent. Ell volia anar a la catequesis de confirmació, però al veure que al seu germà gran que ja hi anava els amics ni feien mofa, això el va fer pensar i dir que no faria catequèsis. Al parlar amb mi i m’explicava això, li vaig comentar que mai deixes de fer res que ell creia i volia fer per què els amics se li mofèssin. Sempre seria ell si prenguès les decisions des de la seva realitat i allò que l’ajudaria a ell a creixer i ser persona. Pendre decisions és creixer i ser madur. La seva sorpresa va ser que al dir que aniria a la catequesis, els seus amics també s’han apuntat. Crec que ens falta valentia a tots plegats per a viure com a cristians.

  Ara estem començant la quaresma. Ens planteja l’església fer abstinència i dejuni. Quant perles als joves et diuen això de fer sacrificis no va per a mi. Bé. A una de les noies que em va contestar això li vaig replicar que no fas sacrificis per la dieta, que no deixes de menjar moltes coses que et venen degust per estar prima. A més crec que no fem abstinència o dejuni per guanyar el cel, sinó per que ens ajuda a viure més aprop de Déu i això vol dir, de tots aquells que no tenen per a menjar, a tots a quells que cada dia pasen fam. Crec que la quaresma és un moment per viure plenament i amb fortalesa el ser cristià, on trobar-se amb Déu cara a cara ens omple i dona sentit a les nostres vides.

  Avui dimecres de cendra, es un bon moment per parar en la nostra vida i adonar-nos que aquesta vida te un sentit, i aquest cadascú l’ha de buscar i decobrir, per creixer i viure plenamnet l’evangeli amb Déu i sobretot amb els germans. Sense aquest sentit comunitari la nostra fe no te sentit i la prova és aquest fòrum, on pensant diferent serem capaços el 26 de maig viure plegats entorn la taula la nostra fe.

  Bon dia i bon inici de la queresma!

• Dani de Reus Diu:
  

  Jo crec que el noi de tona ha d’animar al seu nebot perquè no es deixi influir pels pensaments dolents del seu germà gran, perquè al cap i a la fi l’estima més del que es pensa. Per aquesta raó hem d’intentar de no fer la vida impossible als altres i fer que les persones puguin gaudir d’una vida més fàcil sense patiment i sense que altres persones properes proboquin en elles un estat de malestar que faci que la gent no pugui conviure de manera bona i austera.

  DEW

• Joan Ramon Royo (Reus) Diu:
  

  Bé, potser el seu nebot ha estat influenciat per segones persones, això vol dir que no estava del tot segur del que volia fer.

  Llavors, si s’ha d’anar presionat i forçat, val més no fer-ho.

  Ja arribarà el moment en que aquest noi veurà el que realment li interessa de fer, i mai es fa tard. Sigui la edat que sigui, es pot fer la confirmació en qualsevol moment de la vida. Si es sap el que es fa realment.

  Posaré un exemple, al meu grup de confirmació, quasi tots som d’una edat homogenia, pero destaca una noia de 25 anys, que quan era jove, els seus pares no la van pujar en un ambient creient. Pero al passar el temps, ella s’ha format com a persona i ara s’ha decidit en fer la confirmació.

  Ara ella és conscient del que fa, ho fa amb més fe, i té més valor, perquè ha sigut ella, amb la seva propia voluntat la que ha decidit de seguir el camí de Jesús.

  Ànims a tots!

• Jaume Grabulosa de Reus Diu:
  

  Bones amics!

  Avui voldria comentar una mica l’escrit del Dani sobre la caritat. Jo crec que la caritat no ha de ser una cosa en benefici propi, només per fer una bona acció per tot el que Déu, ens dóna, mirant només el que a nosaltres ens pot beneficiar.

  La caritat ha de ser una acció en benefici del receptor, hem de sentir-nos feliços d’ajudar els més necessitats, ja que això és el que realment valora Déu. I no tan sols això, sinó, com ja vaig dir un dia, hem de procurar convèncer la gent propera a nosaltres de fer aquestes bones obres, per aconseguir aquesta tasca que Jesús ens va encomanar.

  Estic convençut que el Dani no ho comentava amb aquest sentiment d’egoisme que he explicat més amunt, però crec que és una cosa que cal matisar.

  Apa adéu!

• El noi de Tona Diu:
  

  Bon dia a tots i totes.

  Ei Dani i Joan Ramon. Crec que en cap

• Marta Samper de Reus Diu:
  

  Bones!

  Primerament, llegint els textos del principi, me n’he adonat que molts comentaris parlen sobre les influències dels amics en l’entorn en la religió i en les creençes de cadascú, cal comentar que aixo és un fet real, reconec que en el meu àmbit d’amics molts no ens volen confirmar ja sigui perque la religió els és igual o perque prefereixen passar el temps dedicant-se a altres coses que no pas anant a fer catequèsis. En definitiva crec que podem escollir si volem o no i que si algun dia ens decidim a confirmar-nos ho podem fer com he llegit en un comentari que una noia de 25 anys ho ha fet.

  Vinga, ara és quaresma i temps de reflexionar!

• Ana - Sant Pere i Sant Pau Diu:
  

  Booones!!!

  Trobo molt interessant les vostres reflexions, al mateix temps que les comparteixo. Crec que avui dia, els joves volen creure en allò que els hi interessa en lloc de pensar una mica en els altres, vivint molt el present sense tenir en compte el passat per poder saber viure el futur, i una gran majoria s’assemblen a Sant Tomàs, no creuen en allò que no veuen, fins que no ho tenen al davant. Pot ser que ens estem endinsant en un temps i una societat que és poc reflexiva i més impulsiva. Però per altra banda, també hem de saber que hi ha molts joves que hi creuen, i estan realitzant una tasca molt important, que és la de evangelitzar. Som Esperit, i estem davant d’aquests que no creuen ¿i encara dubten? Per això, hem de continuar realitzant el que Jesús li va encomanar a Pere. Ara nosaltres som pedres vives per edificar l’Església, amb l’ajuda de la Paraula de Déu.

  Ens veiem!!!

  La fan namber guan de CTF!!!

• Dani de Reus Diu:
  

  Noi de Tona

  Si no creus en cap de les nostres propostes… llavorsd què vols? vols que el teu nebot passi una etapa de la seva vida martiritzat i al final agafi mania al cristianisme? Perque si deixes que el seu gwermà li faci awuet mal vol dir que no et preocupa massa que aquet noi de gran pugui arribar a acabar malament a causa d’un trauma infantil. Així que si no trobes la solució en cap d’aquestes propostes hauries de pensar una millor però que sigui pel bé del noi i no pel bé de l’esqglésia amb el fi d’acollir un vreient més.

  dw

• Dani de Reus Diu:
  

  Jaume

  Tens raó i no tenia questa intenció de fer sonar la caritat com a forma egoista. només volia dir que no crec que les eprsones estiguem influenciades per les carones dels nens petits que ens fiquen en fotus, sinó per la solidaritat que portem cada persona en el nostre interior.

  Gràcies per matissaru

  Dw

• Àngela Olivé de Reus Diu:
  

  Bones a tothom,

  Primer de tot m’he fixat una mica per sobre en els temes que es comenten més amunt i la veritat es que estic d’acord amb un dels ultims comentaris del meu company Dani on diu que la caritat no es que ens deixem influenciar per les carones dels nens petits sino que si un és caritatiu ho és perquè li ve de dins.
  Tot i així hi ha gent que no creu això i per demostrar-ho posaré un exemple: Una parella passeja per la seva ciutat i veuen un nen demanant caritat potser depenent del dia n’hi donaran o no però si esta sol segurament que si, encanvi potser al cap de deu anys veuen al mateix nen una mica més crescudet, es clar, i no li donen res, doncs molt mal fet! Per que el més bo es que després encara van passejant tots ofanosos que ells son caritatius i tal…
  Si voleu la meva opinió aquests tipus de gent em fan pena, si volen ser caritatius que ho siguin i si no ho volen ser o només es volen fer notar que s’en vagin dalt d’un escenari i comencin a cridar.

  Bé fins aviat, gràcies.

• Jaume Grabulosa de Reus Diu:
  

  Bones a tots i totes!

  En primer lloc, vull donar gràcies al Dani per contestar el meu missatge; en segon lloc, sobre el tema associacionisme:

  En el tema d’aquesta setmana podem observar un altre requisit importantíssim per a l’evangelització de la nostra societat: la necessitat d’una col·lectivitat, d’una veu massiva, d’un conjunt de persones que fem pinya entorn a Jesús i el seu missatge. Amb això vull dir que no n’hi ha prou amb una sola persona, amb un sol crit; ha de ser tot un grup de gent que se senti identificada amb aquest missatge i que tingui la voluntat de transmetre’l a altres persones.

  Fixem-nos, per exemple, en el que va fer Jesús: no va anar sol pel món transmetent la seva doctrina, sinó que va reunir un grup de gent, els apòstols, perquè l’acompanyessin i seguissin la seva tasca. I aquí arribem a un altre punt: la perpetuïtat. Sempre hem de disposar d’algú que, ens el cas que nosaltres falléssim, aquest altre o aquests altres pogués rellevar-nos en la nostra tasca.

  Finalment, un últim aspecte: per què hi ha persones que no volen formar part d’un grup? Potser perquè se senten marginades, diferents, ineptes… No seria bo ajudar-los? Recordeu que la unió fa la força.

  Ànim, i com diu la Marta més amunt, us convido a tots (incloent-me a mi mateix!) a reflexionar molt aquests dies, que la Quaresma és temps de preparació i de canvi!

• El noi de Tona Diu:
  

  Benvolgut Dani. Crec que no m’has entès.
  Primer estic molt d’acord amb totes les propostes d’aquest espai. No només hi estic d’acord, sinó que animo a molts adolescents, joves a entra-hi a pensar-hi i a dir la seva.

  Segon, crec que el tema del meu nebot tampoc l’has entès. Crec que el seu germ`pa gran ha estat valent i a pesar de tot ha fet allò que ell creu que ha de efr i això va animar al seu germà petit a també prendre aquesta decisió. No esta de més dir que la pressió li venia de fora, d’amics seus que presionaven i ridiculitzaven les seves creences. Ni el seu germà gran ni jo, hem ridiculitzat les seves creences, al contrari. Les hem respectat i al mateix temps hem respectat la seva llibertat, estant a prop d’ell i quant ell ha volgut i ha cregut s’ha pres la decisió.

  Crec que és un tema que ha sortit en aquest fòrum, respecte que creure i practicar avui en dia és anar contra corrent i això no és fàcil.

  Bé crec que estem dient el mateix i que les meves paraules s’havien entès de manera diferent a la realitat.

  Una abrçada a tots i fins aviat Dani

• Manel de Reus Diu:
  

  La Paraula de Jesús no ens la hem de quedar en el nostre interior, la hem de comunicar i viure-la amb els nostres germans. No hem de ser egoistes, hem de compartir-la. Per a fer-ho hem de estar atents, tranquils d’esperit,…. i hem de rebre l’evangeli tan alegres com quan ens dona un amic una bona notícia.
  Jesús és el nostre millor amic i com amic ens diu que la mort no existeix sino la vida, que l’amor és més fort que l’odi i que seguint a Jesús trobarem la Felicitat.

• Marta Vidiella de Reus Diu:
  

  Boness a tothomm!
  He anat llegint tots els comentaris que s’han anat posan en aquest forum, i vec que es comenta mol el fet que es cregui o no en Déu i sobretot es comenta com si els amics tiguessin influencia sobre nosaltres, trobo que en general es veritat perquè cada cop més anem guiats per al moda i si la moda ara és no creurei i quedes millor doncs poca gent i creu, però en part no és veritat cap a algunes persones que si que i creuen perquè volen i no es deixen influènciar per els comentaris dels amics. Per dalt el Gerard ens a comentat que si els amics no accepten el que pensem no son amics nostres i trobo que te tota la raó. I l’altre comentari que també he trobat interessan a sigut el de l’ester que deia que l’evangeli ens pot ajudar a ser millors persones, trobo que te raó perquè sempre es necessita un punt de referència i aquest en pot ser un de molt bó.

• Alex de Reus Diu:
  

  Bones
  Abans de tot vull felicitar a les vàries persones que gràcies als seus comentaris i “picabaralles” ens permeten tindre aquest bon espai de debat. Voldria comentar al Jaume, molt bon comentari per cert, al Dani i al Noi de tona.

  Al nostre germà Jaume el vull felicitar per totes les seve idees, pero no estic d’acord en un paràgraf : “Finalment, un últim aspecte: per què hi ha persones que no volen formar part d’un grup? Potser perquè se senten marginades, diferents, ineptes… No seria bo ajudar-los? Recordeu que la unió fa la força.” No estic d’acord perque hi han persones que no volen entrar en grups més amplis o no volen entrar a causa de que ja estan bé com estàn i no necessiten res més i per aquesta raó no han de ser persones marginades.
  Per part del dani no crec que fem ho que els altres volen, tant si son petits com si no, sinó que si tu ets dèbil et deixaràs fotre per una altre pero si ets fort i tens confiança no et deixaràs enbaucar.
  I al noi de tona crec que si que hem ridiculitzat una mica les seves creences i no crec que algú es vlgui martiritzar sol.
  Gracies

• Roger de Reus Diu:
  

  Bones, avui parlaré del tema principal de la unitat. Crec que el Marc hauria de explicar-ho als seus amics ja que ell fa una bona tasca i si en el fons li agrada fer-ho també li agradaria explicar-ho. Crec que aquest problema es produeix perque els cristians avui en dia es veuen com a aburrits i que molta gent es pensa que ajudar en aquestes tasques es perdre els temps. Pos jo crec que es positiu que la gent i participi perque es perd molt més el temps quedanse a casa jugan a la videoconsola. El que es produeix es que hi ha gent que es pensa que per ser voluntari d´algun lloc acabaràs en una secta o algu semblant, perque es fan males idees de tot. Si el Marc ho expliques s´en adonaria de quins són els seus amics perque l´apoiarien i estarien amb ell.

• Joan Ramon Royo de Reus Diu:
  

  Bones,

  Pel que fa al tema de la unitat, jo crec que es un gran tema del que parlar, ja que l’amor cap a altres persones, i el poder compartir experiencies amb algu és molt important, ja que un no pot viure bé si no te algú al costat, fins i tot crec que seria impossible viure sol.

  També és molt important, encara més, la unitat entre religions, la unitat entre estats i la unitat en termes generals, ja que fa que es pugui tirar endavant sense que hi aixi conflictes, i que simplement amb l’arma del diàleg es puguin guanyar guerres evitantles.

  Una abarça i us invito a que tots estem més units!

• Mònica Aguiló de Reus Diu:
  

  subtema diversitat i comunió:
  Cal adonar-se en el fet de que hi ha un sol Esperit que ens uneix a tots i què és ell qui distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol i que tots els membres de l’Església són necsessaris i que cadascun fa la seva funció.

• Rafel de Reus Diu:
  

  Jo crec que per ser capaç de fer creure als altres en l’evangeli,primer hi as d creure tu i las d PRACTICAR (cosa k moltes vegades no passa)i dspres has d entendre el seu missatge i saber transmetrel als altres(cosa k tmpoc passa molt avegades.

• Angels Diu:
  

  Subtema celebracions:
  Quan trobo a faltar les petites coses és quan recordo que són aquestes les que t’acaben donant petits moments de felicitat. Fins i tot diria que són les que et fan ser com ets, perquè el teu interior sap que el conjunt d’aquestes petites estones et fan sentir bé i t’empeny a adaptar-te a una determinada manera de ser que et permeti tornar-les a repetir.Per aixó penso que és important celebrar també aquestes petites coses diaries que encara que no ens en adonem són també molt importants!
  Adéu!

• Eric de reus Diu:
  

  bones!!!
  en primer lloc sobre les opinions que he anat llegint sobre els joves i la seva identificacio com a cristia trobo kes l’ancertada.
  els joves d’avui dia veuen lo de ser cristia com si fos una secta algu per gent gran i que n esta a la “Moda”. pero el cristianisme n es ni una moda ni una religio per uns quants escollits sino que es una religio tant per adults com per joves i es mes crec que es tindria que recupera lesperit de religiositat i de afecte i estimacio amb deu.ja que ell es el que ens va crear i al que cuan tenim algun problema ens referim amb ell per demanarli ajut i seguir el moel cristia crec que es com donarli les gracies per tot el que ha fet i fa per nosaltres les persones.

• Laura Zamora de Reus Diu:
  

  Bé m’estat llegint alguns comentaris dels meus companys de classe.
  I estic d’acord en que la gent sovint es deix portar per les modes, les tendencies… no tenen personalitat propia per dir nem a crear i fer cosas noves. La culpa sovint es de la societat, sobretot dels mitjans de comunicació, ja que la publicitat sobre roba, cotxes…etc, ens fa pensar que el que te tothom o el que millor veura la gent es alló que ens anuncien, poca gent es capaç de trencar amb això i fer coses propies i innovadores.
  Potser nosaltres els adolescents som els que més ens deixem portar per tot, ja que estem en periode de maduració i ens costa pendres decisions propies…i tot el que ens envolta o trobem be..

  Cadascú hauria de pendre les seves propies decisions i no deixar-se endur pel que puguin pensar els demes..

  Els teus amics t’han de acceptar com ets, per aixo han triat la teva companyia i estima.

  Vagi bé!

• Jaume Grabulosa de Reus Diu:
  

  Bones a tots!

  M’he estat llegint una mica els últims comentaris i he vist que gairebé tothom parla de les modes. Jo ja en vaig parlar anteriorment, però avui diré alguna cosa més en referència a aquest tema.

  Cal saber que les modes només són això, “modes”, segons el diccionari, un “ús passatger que regula, segons el gust del moment, la manera de vestir-se, de viure, etc.” Per tant, les modes són casuals, inconsistents, volàtils. Tot al contrari de la fe cristiana, que ha de ser ferma i decidida, amb tota consciència, per poder viure-la plenament i d’una forma madura. De manera que no es pot jugar amb la fe. No es pot dir “ara sóc creient”, i al cap de dos mesos “i ara, perquè els meus amics es riuen de mi, ja no sóc creient”.

  D’aquí destacaré dues coses. La primera: hem de tenir molt clar el fet que decidim ser creients, hem d’assimilar-ho a plena consciència. La segona: aquells que ens en vulguin allunyar, són realment els nostres amics? Són persones en qui podem confiar? Jo crec que no massa, la veritat.

  I, ja per acabar, perquè no vull fer-me massa pesat, encetaré un nou tema: el diàleg. És una cosa que sempre es diu, que tothom hi insisteix. Però la gent realment ho fa? Realment les persones solucionem els nostres greuges parlant i debatent, sense fer entrar en joc la violència? Deixo les dues preguntes a l’aire…

  Fins una altra, germans!

• Xavier de Reus Diu:
  

  subtema credibilitat.
  Després d’haver-me llegit el subtema de la credibilitat una cosa s’ha de remarcar, i és que per a que la gent cregui en tu, tu has de fer coses per a aquesta gent i donar sempre lo millor per a ells.
  així ho va fer Jesús, i així ens ho remarca l’ecangeli, qui tingui els actes, les obres que va fer Jesús en ment, es perquè pensa com ell i fa tot el possible per fer el bé com ell va fer.

• Robert de Reus Diu:
  

  bones!

  jo estic d’acord amb aquet article que ha escrit en jaume aqui a dalt sobre les modes.

  i en relació a l’apartat del diàleg i a aquelles dues preguntes que formula, dons dir q la 1ra resposta[segons la meva opinió] es q depenent de la gent,hi ha gent q ho farà, ni aura q simplement ho intentara pq toca, altres q 1 intentaran pro no podran, pq son d’alguna manera en especial, i altres ja ni o provaran…

  i en relacio a la 2na pregunta…crec q es el mateix q la primera pro expressat amb més paraules…

  jeje

  apa dons!
  aqui acabo jo!
  vagi mB!

• pere reus Diu:
  

  m’he llegit aixo del marc i em sembla malament el que pensa el marc perque tu ets lliure de fer el que vulguis sense que ningu tingui que di res sobre el que fas o el que penses

• Roger de Reus Diu:
  

  Jo estik d’acord amb el ke a dit el senyor Jaume i li voldria contestar les dues preguntes ke a fet.
  Jo crec ke les dos preguntes van relacionades i diria ke la gent ni intenta solucionar els problemes parlant aixo tampok no es sempre xk semre ni han ke hu intenten solucionar. Pero vivim amb una societat que sembla ke el mes fort i el ke provocar mes la vilolencia es el ke a de tindre mes respecte i els ki no s’hu creguin nomes han de mirar un pati de cualsevol intitut i hu veura amb els seus propis ulls.
  Pero suposo ke en pic la gent es va fent gran veu la necessitat de solucionar els problemes amb els dialec pero xk els jovees no ens hen donem conta?aixo no hu ser i suposo ke no es amb tota la gent perque sino malament aniriem.
  En fi ke animo a ke la gent solucioni els problemes sense la viloencia xk moltes vegades ens barallem per tonteries .
  Dwssssssssss

• Natàlia Cerrato de Reus Diu:
  

  wolisss!

  Penso que encara que molta gent digui que aixo de les modes es una xorrada, que canvien cada dos per tres, que…. segur que la majoria de nosaltres en algun moment o altre haurem seguit alguna moda o altra, ja sigui conscient o inconsciement, una moda que no té perquè ser aquella que ha imposat la societat sino aquella que ara al teu grup d’amics porten o fan, i tu per no ser menys també t’hi has apuntat, per molt parida que hagis trobat en aquell moment; no et planteges si tu ets una persona amb uns principis al qual no t’agrada que et marquin un camí que seguir, però com que es el que tothom fa doncs un s’hi apunta. Encara que hi ha vegades que ens agradai ser diferents i/o destacar per com som el que diem com pensem o com anem.
  Doncs en el tema de creure o no el cristianisme, és més o menys igual, jo penso que perque canvis d’amics, de poble…en resum d’ambient no tens perque acoplar-te “a la moda del pensar” del teu nou grup, tothom pensa coses diefernts i creu en coses diferents i perquè el teu millo amic no sigui creien tu no tens perque deixar de ser-ho, o perquè el teu amic vagi a fer la confirmació amb un lloc diferent al teu tu no tens perque anar al mateix que ell, crec que hauriem d’estar disposats a obrir-nos una mica més i a entendre als altres i a saber accetpar noves opinions e idees, perquè d’aquesta manera es com ens enriquim com a persones i èssers humans que som, no pas enfotenos-en d’aquells que no creuen en el que jo crec no vesteixen igual que jo i no pensen igaul que jo, es a dir, clons d’un mateix!

  molts beSitosSssS***…!

• Dani de Reus Diu:
  

  u sentu noi de tona havia interpretat malament les teves paraules. Jo pensava que el que apssava era que el teu nebot es veia rpessiunat, però ja vec que esteu buscant el seu bé.

  VAGI B!

• marina de reus Diu:
  

  He estat llegint alguns dels comentaris i veig que la gent comenta bastant aixó de la moda.
  No sempre s’ha de ser el millor portant una nova tendencia, cadascú és com es i a qui li costi acceptaru doncs mira…
  Hi ha gent que això no és lo seu però cm a persona son genials

• mARTí de REUS Diu:
  

  Jo penso que, com molts altres companys han opinat, que cadascú és com és, i que tothom és lliure de portar la roba que vulgui portar, i no portar el que els altres diguin k està b. Justament per que les modes són passatgeres, i ja pot ser que ara te diguin k as de portar això i demà te diuen que as de portar allò altre. Sigui com sigui s’ha de fer el que un té ganes de fer i no el que els altres diguin.
  ÉS el mateix en la manera de pensar, ja que si vas amb una gent que et fa pensar diferent del que tu penses, serà que no són bons amics i no val la pena d’anar amb ells.

  Gràcies per l’atenció germans.

• oriol PRADELLS de REUS!! Diu:
  

  bones!

  bon dia nois i noies
  jo crec k as de ser lliure de fer el k vulgis i de porta la moda k bulgis, no com alguns/es fan k es deixen dominar per algunes perones o algunes modes…no sempre as de ser el millo en cap moda ni el millo del grupillu am els ki vas tu si no ser tu mateix en tots els sentits.
  no tas d influenciar am cap persona k tu no bulguis

  adeu germans
  atentamen uri

• cristina de reus Diu:
  

  Jo també comentare el tema de la moda.
  Molta gent no porta la roba que li agraderia per por de ” que diran els altres “. Com a dit el Martí la roba és passargera i qui vulgui que la segueixi i el qui no ho vulgui que vagi com se senti a gust. Al cap i a la fi el més important és que les persones ens sentiguem a gust am tot i tothom.

• Rafa Flores Diu:
  

  Es el primer cop que entro en el forum, per tant vull donar-vos les gràcies per acollir-me, a la casa del senyor…
  Ser Cristià,per que no està de moda?, qui marca les modes?
  Penso i debatent amb els meus alumnes, que els qui no estan de moda són aquells que sempre van igual, i que segueixen la tendencia dels altres per no perdre un tren de vida, en canvi els cristians portem el nostre tren de vida, pero amb la lliberta de poder para a la seguent estació, recullir algú i continuar amb el proper tren,no fa falta que sigui el mateix, aixi la moda no ens passa mai….

  Gràcies a tots i espero veureus al Aplec07

  Amb molt de carinyo, per als cristians RAFA

• Angels Diu:
  

  Subtema:Credibilitat
  Jo penso que la credibilitat és directament proporcional al nombre de persones que l’afirmen i al temps que es manté l’afirmació.
  La credibilitat és el judici entre la veritat i la mentida.
  La veritat no requereix coincidències de pensament ni s’acota al temps. La mentida es més exigent.
  No hem de creure sempre en alló que ens diguin només pel fet de que tothom ho digui i hem d’ apendre a creure més en nosaltres mateixos i no tan en el que ens diuen.
  dwS!

• Laura Zamora de Reus Diu:
  

  Després de llegir el subtema celebracions, continuare comentan el que m`ha semblat i quin troç m`ha agradat més.

  “Jesus ens dóna aquesta vida nova,
  aquest Esperit Sant, sense
  el qual nosaltres no podríem pas viure
  la vida de Jesús i estimar com Ell ho
  va fer. Ser cristià no és només saber
  coses sobre Jesús, sinó que és obrirnos
  a Déu que vol omplir la nostra vida
  i empènyer-nos a ser com Jesús. Això
  és el que fan els sagraments.”

  Aixó és lo que pensa i defensa molta gent.

  Estic totalment d’acord en la part on diu que ser cristià és obrir-nos a ser com jesús, més que a ser com ell…seria obrir-nos als demes de una bona manera, intentan donar el maxim de les nostres posibilitats, sacrifican tot alló que tenim per aconseguir una societat millor, un entorn agradable, uns amics amb els que compartir l’alegria i la tristeza, una familia amb la que conviure…

  No costa res.

  aDeu*!

• Manel de Reus Diu:
  

  Vivim en un món molt individualista, només ens interessa el nostre benestar i prou. No mirem al qui tenim al costat, si ens necessita, si el podem fer més feliç… sino tot el contrari, moltes vegades en lloc d’ajuda’l encara l’enfonsem més utlitzant-lo en benefici propi.Sóm egoistes!.No practiquem la caritat, el compartir, no consolem al qui tenim a la vora.
  Actualment tothom s’associa, però moltes vegades no en el sentit que ens ensenya Jesús a l’evangeli. Associacions de veïns, de pares i mares a l’escola, de víctimes de la guerra dels atemptats… Jesús en diu que per associar-nos primer hem de trobar uns valors comuns i treballar en equip fent pinya per a que com a cristians que sóm pensem en el bé comú que ve de l’Esperit de Déu i que reverteixi en tots els associats i en els que estan al costat nostre fora de l’associació i així anar ampliant el Regne de Déu. Per tant les associacions que Déu ens mostra són sempre generadores de bé pels marginats, pels pobres, pels orfes, pel medi ambient, per l’ordre a les ciutats, per la Pau al món, etc.En definitiva són generadores de bé pel món, en cap cas en benefici personal vist des de un punt de vista individual. Sobrepassa el bé de la persona que forma part de l’associació.
  Tots els professionals també tendeixen en ttreballar en equip : els professors, els metges, els germans de la Salle, les parròquies, els científics… Tots aporten el seu esforç personal per un bé comunitari,pel poble,per la diòcesi,per la ciutat, per la humanitat… Hem d’estar unit i estar d’acord en les decicions preses encara que no ens afavoreixin personalment però si a l’equip, ha de traspassar l’indivialisme en benefici de la associació i encara aniria més lluny, d’aquesta envers el món, es a dir, fora de la propia associació.
  M’agradat molt la conclusió final que diu que des del punt de vista del cristià, una associació és una expressió de l’evangeli quan en ella hi ha unitat i comunió i quan es cerca el bé que ultrapassa el bé personal de cadascú dels menbres que en formen part.
  Crec que al món hi ha molta gent bona, gent que s’associa per seguir el camí que Jesús en va marcar, però no fem soroll. Només se sent la gent que s’sjunta per fer atemptats… Avui el mal se sent molt més. No estem de moda. S’hauria de canviar això però no sé com. Potser també s’hauriem d’associar per veure la manera com poder tenir més resó a tot el món i d’aquesta manera posar de moda fer el bé i no el mal.

• Roger de Reus Diu:
  

  Bones, Avui parlaré del tema de l´associacionalisme. Crec que en el món es un tema molt important ja que les persones que tenne les mateixes afcions creençes o que estan en les mateixes condicions de vida tendeixen a ajuntar-se per fer més pinya. Crec que hi han grups molt bons com les ongs, però es molt normal que en els barris marginals on hi han nois que no han anat a l´escola s´acaben ajuntan i fen grups delinqüents i perillosos per la nostra societat, però aquests grups s´haurien de tractar desde el principi ja que si haguessin tingut una formació no hauríen acabat així. Desprès també hi han grups que es reuneixen per algun hobby (ciclisme, videojocs manga etc…) crec que es bo que es reuneixin ja que sempre podran conèixer que hi ha mes gent que practica aquests hobbyes i sempre poden tenir novetats.

• Gerard Diu:
  

  Ei peñaca, jo aki disfrutan de vacances, nomes dirvos que cadascu ha de ser com es i no ens hem de deixar influenciar ni amagar de res, per aixo jo no mamago i reconec que soc gay

• Oriol PRADELLS! de Reus! Diu:
  

  bones!

  io bui di alguna coseta sobre el tema aket d la moda i aixo…
  Molta gent no porta la roba que li agraderia per por de que diran els altres,i estem envoltats d’ un món en que la imatge , la superficialitat semblen que acabin dominant sobre l’ interior de les persones.
  Crec que en el mon i la societat en la que ara estem la imatge és igual d’important que la persona en si, crec que donar una bona imatge és primordial, però també s’hauria de ser la millor persona que puguis.

  wenu germans fins aki a arrivat la reflexio d avui
  a10!
  atentamen uri

• L'Angelet de Reus (anònim, ho sento) Diu:
  

  Va per en Gerard!
  Que siguis GAI, en aquest forum no ens interessa! ¿Com ho podem fer per arribar amb l’Evangeli a la gent? ¿Com ho podem fer, si a nosaltres ens “suposa” un impediment el “quedar-nos” amb la imatge o la tendència?

  De fet, aquest tema seria pel Forum de la Persona, i no pas de l’Evangelització…

  Tot i així, n’estic convençut que els qui ens sentim “marcats” per aquest Evangeli, independenment de la nostra tendència, no ens podem deixar (ni volem) influenciar per les modes…
  És cert que hi ha campanyes político-socials contra els valors tradicionals, però no per això queda invalidat l’Evangeli. No!! Encara més que mai, li trobem el seu sentit: Tornar a fer brillar allò que ens fa diferents: LA LLIBERTAT (de tot consumisme, de tot idealisme, de tot individualisme, etc..)

• Judit Diu:
  

  Si imitem a Jesús i seguim les seves patjades, arribarem a la felicitat completa i a la perfecció= santedat.

• Jordi de Santfleliu Diu:
  

  El missatge de l’evngeli es tope radical. Potser a vegades el llegim massa mecànic. Crec k am una mika + d’evangeli pel món les coses podrien anar millor.

  Mgrada molt axo k dius Judit de “imitar i seguir”, pnso k on se juga la vida l’artista és en el pas de veure jesús com un model a imitar, o fer experiència que és el Déu proper que esta al meu costat.

  A mi m costa mlt viure axo, pro em vaig espavilant… i m’omple mlt. no se valtros com u porteu?

• Gerard Diu:
  

  Em sentu molt dessebut am vosté angelet, primerament si has de criticar un comentari fet per a mi identificat una mica més no? En segon lloc era un acte de no deixarse portar per la gent que discrimina a tota aquella persona que va contra els seus ideals com ara els gais.
  Per a mi posar el meu nom aqui i demostrar el que sento em va ser molt dificil i tu no ho has sabut valorar.

• Jesús de Reus Diu:
  

  Jo krek k transmetre l’evangeli es, compartint, ajudant, tot allò k Jesús ens va ensenyar i mostrar als seus deixebles. La gent és lliure però fins un cert punt, i ja desviant-me del tema, vull dir k akestes disputes k hi han als debats ” k si un es gai, k l’altre li recrimina,” s’hauria d’intentar evitar, ja k l’evangeli ens diu k participem amb allò, però aportant opinions, i no criticant la dels altres. Entre amics i companys podem fer-ho fàcilment.

  DWS i ànims a tots!!!

• Joan Ramon de Reus Diu:
  

  Potser ja s’hauria d’obrir un nou espai de debat no?

  Ànims!

• Judit Diu:
  

  Jordi, a mi també em coste imitar a Jesús, perquè no sóc perfecte, però disfruto lluitant, intentant ser cada vegada millor… i quan ens equivoquem i fem malament, doncs a confessar, combregar i tornar a començar

• L'angelet de Reus (anònim, ho sento) Diu:
  

  Us demano perdó per si he ofès algú, però no era la meva intenció. No volia ho fer quan vaig dir que “no ens interessava” el fet de les tendències, etc…, sinó que volia dir que per evangelitzar només cal anunciar l’Evangeli, i viure’l i estimar-lo i fer-me’l meu!

  Aquells a qui ens adrecem amb l’Evangeli a la mà, primerament ens reben “a cops de pedra”, perquè no estàn acostumants a la Veritat. Per això, quan et desmarques del “món”, et sents atacat.

  Però insisteixo, amb l’Evangeli a la mà, ja no cal dir res més! Aquells que no acceptin una persona (exclusió?) per la seva tencència sexual, color de pell, ètnia o costums difernets,…etc, evidentment, no podràn entendre res de l’Evangeli.

  Més ben dit, només ho entendran quan per a nosaltres no sigui cap d’aquest motius, motivació de possibles atacs. Si jo, encara que m’ataquin, no em sento atacat, sempre podré fer més força, no? (Ta força, tot i així, ens la dóna el porpi Evangeli)

  És això el que volia dir, ho sento!!!!!
  Només així ens podrem sentir marcats x l’Esperit!

• Xiquet de Valls Diu:
  

  Ei hola, ja sé que aquest és un espai on debatre l’eix de l’evangelització però és que fa ja uns quants dies que vaig cercant per la web lagun espai on poder comentar les vivències que vam tenir el passat dissabte dia 26 a Tarragona tots els que vam participar a l’Aplec. He vist que algunes delegacions han anat penjant notícies i que algú ha penjat els seus comentaris i experiències al seu blog personal.
  Crec que seria una bona idea centralitzar-ho tot en aquesta pàgina per tal de recollir totes les reaccions d’aquella diada inoblidable.
  Si algú arriba a aquest espai com jo a la recerca de vivències per compartir que hi pengi la seva experiència i que faci córrer la veu per tal de poder-nos enriquir encara més després de l’Aplec i aconseguir que l’Esperit ens continuï marcant!

  Gràcies!!!

• Judit Diu:
  

  Parlant d´evangelització:

  NOU CNAL CATÒLIC DE TV:

  2007

  Maquetes Tv Sant Josep

  Un grup de persones està ara mateix treballant dur per a rellançar un canal catòlic a Barcelona, Sant Josep Tv. Ens sol•liciten ajuda enviant-nos petits esborradors, maquetes, de cunyes per a emetre entre programes. El canal es transmetrà inicialment en obert per a Barcelona, i després per a tota Espanya i Amèrica a través de la xarxa.

  La col•laboració que ens sol•liciten és que visionin les maquetes exposades i ens facin comentaris sobre elles. A més sol•liciten aportacions - l’objectiu fixat és recaptar 600.000 Euros- o bé que reenviïn aquesta informació als seus coneguts. Atès que el canal pertany a una fundació sense ànim de lucre neix amb l’aportació de donants i es manté mitjançant subscripcions. A mitjà termini el canal es mantindrà directament amb les quotes dels televidents i altres ingressos. Ens demanen que aportem aquesta nota:

  http://www.youtube.com/watch?v=wASwfvF3cII

  Pot col•laborar amb Sant Josep Tv com millor consideri:

  - Posant-se en contacte amb Tv Sant Josep, Telf. (+34) 93- 210.70.92 si considera que pot fer una aportació considerable ( a partir de 3.000 Euros). Li presentarem el projecte en persona, els nostres plans de futur i podrà consultar qualsevol assumpte previ amb algun membre del Patronat. També pot contactar amb l´email del blogger i els passo les seves dades.

  - Remetent un xec nominal a nom de Tv Sant Josep a l’adreça:

  Sant Josep Tv - Associació Canal de la Pau
  C/Mare de Déu dels Reis, 12 bis
  08023 Barcelona

  , o bé mitjançant transferència o ingrés bancària en el compte 2100- 3031-88-2102217408 de La Caixa.

  - Un donatiu mensual mitjançant subscripció, sol•licitant-nos un formulari per a emplenar o bé donant vostè mateix una ordre bancària de transferència mensual al compte indicat.

  - I molt útil i important per a aquesta etapa nova: Remetent una llista de coneguts, amics que vostè pensi puguin compartir l’ideari cristià i desitgin col•laborar. Ens posarem en contacte amb ells, sense esmentar-lo a vostè si així ho desitja, per a remetre’ls informació i sol•licitar la seva col•laboració. Els seus noms, telèfons, adreça/i o email són les dades que necessitem.

  Sant Josep Tv és una iniciativa de Canal de la Pau, C.I.F. G50948926.

  Què té d’especial aquesta petició amb tants projectes com neixen cada dia?. Doncs és ben senzill. Catalunya s’ha convertit en la zona d’Espanya més descristianitzada de totes. Una asfixiant campanya sistemàtica de denigració en els mitjans públics fortament ideologitzats en contra del cristianisme juntament amb una fidelitat poc estesa en massa àmbits de la pròpia Església local, són les que han ocasionat aquest desastre.

  Tv Sant Josep té uns objectius globals i amplis, però creiem que no és per casualitat que l’Esperit vulgui donar el seu primer buf precisament en aquesta regió espanyola. Des de Barcelona, per a tota Catalunya, Espanya i Hispanoamérica. La fidelitat al Sant Pare és la solució evangèlica per a recristianitzar Catalunya. És la garantia que oferix Sant Josep Tv, que col•labora actualment amb la EWTN, Popular Tv (no present a Barcelona) i diverses productores cristianes.

  Sigui vostè de Barcelona, d’Espanya o qualsevol lloc del món li asseguro que la seva col•laboració i donació serà destinada a un projecte completament fidel al Magisteri i al Sant Pare, i que donarà el sa combat de de la Fe.

  Ajude’ls !